La història que llegireu a continuació és real i als seus protagonistes se’ls ha mantingut el nom i els cognoms. Tanmateix, el que és veritablement important en aquesta història, més enllà del cas concret, és donar visibilitat a la depuració que van patir molts treballadors durant els primers anys de la dictadura franquista. Tota la informació per reconstruir aquesta història està treta de l’expedient de depuració i d’altres documents relacionats amb la repressió franquista a Manresa. El personatge de la investigadora és l'únic que és fictici.
1
“El que suscribe, (Jaume Mas Giribet) funcionario jubilado del Ayuntamiento de dicha ciudad, (…) acude ante V.E. solicitando la revisión del expediente de depuración”.
El que va sorprendre la Maria, una investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, no va ser trobar-se a l’Arxiu del Govern Civil de Barcelona una instància d’un treballador de l’Ajuntament de Manresa adreçada al governador civil demanant una nova revisió del seu expedient de depuració, sinó que el que la va impactar va ser la data de la instància, juny de 1952 i que la persona que la feia, Jaume Mas Giribet, tenia 66 anys i ja estava jubilada.
Per què 13 anys després d’haver-se produït els processos de depuració1 , Jaume Mas, ja jubilat, encara demanava una revisió del seu expedient? I en especial, perquè sol·licitava una “reparación moral”? Qui era Jaume Mas Giribet? Què havia passat amb la seva feina?
2
El primer que va fer la Maria va ser documentar-se sobre la depuració efectuada per les autoritats franquistes i, en especial, la que van patir els treballadors municipals. A l’Ajuntament de Manresa, com a la resta d’administracions, la depuració anava destinada a acomiadar de la feina tots els treballadors i treballadores que no eren considerats favorables al règim franquista i, alhora, premiar, amb les noves contractacions, les persones afectes al nou règim.
Tots els treballadors de l’Administració s’havien de sotmetre a un procés de depuració. Un jutge instructor, després d’analitzar la declaració jurada de l’empleat i els informes de la Guàrdia Municipal, de la Guàrdia Civil i de la Policia resolia a favor de l’admissió, novament, al lloc de treball o; en cas contrari, de la separació o destitució; és a dir, de l’acomiadament del lloc de treball.
Un cop obtinguda aquesta informació va investigar qui era i què havia passat amb Jaume Mas.
3
Jaume Mas Giribet era, des de l’any 1916, l’enginyer municipal de l’Ajuntament de Manresa. Compaginava aquesta feina treballant, també, a l’empresa d’electricitat Fuerza y Alumbrado S.A. Durant la Guerra Civil va formar part, com a tècnic municipal, de la Junta de Defensa Passiva2 portant a terme, entre d’altres, la tasca de construcció dels refugis antiaeris per salvar la població civil dels bombardejos de l’aviació franquista.
Acabada la guerra, com la resta de funcionaris i treballadors municipals, es va haver de sotmetre a la depuració. Com era obligatori, va presentar, el maig de 1939, una declaració jurada de les seves activitats durant la guerra. L’Ajuntament de Manresa li va obrir un expedient de depuració i després de demanar els informes pertinents sobre la seva persona va decidir admetre’l sense cap sanció.
Però, aquell expedient que s’havia resolt amb l’admissió al lloc de treball va acabar, a partir d’una denúncia anònima, amb la DESTITUCIÓ, el gener de 1940, de Jaume Mas com a enginyer municipal de l’Ajuntament de Manresa, càrrec en el qual portava 24 anys.
La Maria es va formular moltes preguntes: qui havia fet la denúncia anònima? I per què? Quins van ser els motius que van portar a la seva destitució? De què l’acusaven? Què havia passat perquè el 1952 Jaume Mas, encara, sol·licités una nova revisió?
La recerca s’havia de centrar ara en la consulta de l’expedient de depuració i com esperava, aquest li va permetre respondre a moltes d’aquestes qüestions.
4
El 30 de gener de 1940 l’Ajuntament va acordar DESTITUIR l’enginyer després que el jutge instructor de l’expedient, el regidor de l’Ajuntament Juan Ferrer Folch, dictaminés que “(…) existe culpabilidad, (…)(i) propone que se le instruya expediente formal para la imposición de la sanción que proceda”.
Els càrrecs pels quals es va acordar la seva destitució eren, entre d’altres, que l’enginyer era d’esquerres i separatista, que havia format part de la Junta de Defensa Passiva i que tornant d’un Congrés, al qual va assistir a París, no hagués intentat passar-se a la zona nacional.
Mas Giribet no va admetre cap d’aquestes acusacions, al contrari, va desmentir que fos d’esquerres i separatista i va aportar testimonis que van declarar al seu favor.
Però el que més va cridar l’atenció a la Maria va ser les acusacions de formar part de la Junta de Defensa Passiva i d’assistir a un Congrés.
De què anava aquest Congrés? Per què hi va anar?
5
Els anys 1935 i 1937 Jaume Mas Giribet havia assistit, com a representant de l’empresa “Fuerza y Alumbrado S.A”, a la “Conferencia Internacional de Grandes Redes Eléctricas” que es celebrava a París. Durant la Guerra Civil, aquesta empresa havia estat controlada pels anarquistes, els quals li van demanar que s’incorporés, com a tècnic, al Comitè Directiu. Mas ho va acceptar i, segons diversos testimonis, aquest fet va ser cabdal perquè l’empresa continués funcionant correctament durant la guerra.
L’acusació que el jutge instructor va fer a Mas en relació a l’assistència al Congrés de 1937 va deixar sorpresa a la Maria. El jutge instructor li recriminava que no hagués aprofitat l’avinentesa per passar-se a la zona nacional “por no querer dejar a su familia en Manresa”, la qual cosa demostrava segons l’instructor “ la cobardía, (…) y la ausencia de abnegación y espíritu de sacrificio (…).”
6
Però, la més sorprenent de les acusacions era la d’haver format part de la Junta de Defensa Passiva de la ciutat, que entre d’altres tasques, havia construït refugis antiaeris per a la població civil.
Com es podia acusar a una persona per aquest motiu?
La perplexitat de la Maria era la mateixa que demostrava Mas Giribet quan, respecte a aquesta acusació, escrivia al jutge instructor i li deia que “(…) era para mi obligatorio el aceptar dicho cargo. (…) Además dado el carácter humanitario de la misión que me incumbía, procurar refugio a mis conciudadanos en caso de posibles bombardeos, no me pasó nunca por la imaginación pudiese llegar un día, en que el desempeño de dicho cargo pudiese ser motivo de acusación”.
7
Llegint l’expedient quedava clar que el jutge instructor va determinar la culpabilitat i, per tant, la destitució sense cap prova consistent en contra de l’enginyer ja que ni els informes de la Guàrdia Municipal, de la Guàrdia Civil ni el de la Comissaria de Policia van aportar cap prova de la seva culpabilitat. Al contrari, com deia el mateix Jaume Mas eren “acusaciones de carácter genérico e impreciso”.
Pel que feia als testimonis la majoria van testificar a favor de Mas Giribet, però, el jutge instructor no en va tenir en compte cap perquè segons la seva opinió eren “apreciaciones personales (de) carácter subjetivo.”. En canvi sí que va tenir en compte l’aportació d’un testimoni clarament hostil a Jaume Mas.
Quin era aquest testimoni en contra? Era el mateix que havia fet inicialment la denúncia anònima? Era la persona de la qual sospitava Jaume Mas? “He de manifestar que creo tener datos suficientes para poder conocer al que ha formulado las presentes denuncias o ha contribuido a que se me formulen.”– havia dit ell mateix al jutge instructor.
8
El testimoni que va acusar Mas Giribet era un militant de la Comunión Tradicionalista i, també, treballador de la mateixa empresa on treballava Mas, Fuerza y Alumbrado S.A.
Va testificar davant el jutge que havia patit persecució per part dels revolucionaris durant la Guerra Civil. Havia estat detingut, jutjat per un tribunal popular i empresonat. I, per aquest motiu, afirmava que el Comitè Directiu de Fuerza y Alumbrado S.A. va decidir suspendre’l de sou i li va retirar el racionament que li corresponia, per la qual cosa la seva esposa i el seu fill van quedar en una situació desesperada.
Culpava Jaume Mas Giribet de la seva situació en considerar que “La persona que más influyó y que todavía no acierto a comprender su animadversión contra mi pobre persona fué (… ) Jaime Mas Giribet (…).
9
Jaume Mas no es va resignar amb la destitució, ja que la considerava una gran injustícia i va presentar una reclamació a l’Ajuntament. El jutge instructor va demanar nous informes, va escoltar més testimonis i, finalment, el 18 d’agost de 1941, va redactar un informe on deia que “A la luz de los nuevos elementos aportados y realizado un nuevo análisis crítico de las actuaciones anteriores, no puede menos de observarse la falta de consistencia e incluso verdadera contradicción que contiene el informe de la Policía Gubernativa y la imprecisión desde la Policia municipal” i va proposar l’anul·lació de la destitució.
L’Ajuntament va decidir admetre sense cap sanció l’enginyer, però va sotmetre la decisió a l’autoritat superior.
Què havia motivat aquest canvi radical d’opinió? I, a partir d’aquest moment, què havia passat? es preguntava la Maria.
Es va iniciar aleshores un llarg camí de revisió de tot el procés per part del Ministerio de la Gobernación, que va obligar, l’any 1943, a l’Ajuntament de Manresa a revisar tota la documentació, demanar nous informes i cridar, novament, els testimonis. Aquest procés va durar molts mesos perquè l’any 1944 es va nomenar un nou Alcalde de la ciutat, José Montardit García i, per tant, va canviar el jutge instructor del cas que seria, a partir d’ara, Àngel Badia Torrabadella.
Aquesta vegada els informes de la Guàrdia Civil i de la Comissaria de Policia van ser, clarament, favorables a Mas i també la majoria de testimonis. Tanmateix, inexplicablement, a la resolució final, el jutge instructor es va fer enrere del que s’havia acordat l’any 1941 i es va reafirmar, el 27 d’octubre de 1944, amb la destitució, considerant “que tampoco puede hablarse de injusticia notoria, por tratarse de una resolución que libre y voluntariamente adoptó la Corporación municipal (…).”
10
El testimoni que l’havia acusat anteriorment va tornar a declarar però, aquesta vegada va canviar radicalment el que havia dit la primera vegada. Ara afirmava que quan va ser detingut i empresonat durant la guerra, tot i que en principi l’empresa no volia pagar-li el sou; finalment, va acabar pagant-li, gràcies, entre d’altres, a l’actitud que va tenir Jame Mas Giribet a favor que rebés el salari que li corresponia.
Quedava clar que aquest company de feina havia mentit en la seva primera declaració per perjudicar l’enginyer. Però, per què?
I el que era més rellevant, perquè l’Ajuntament de Manresa, vistos els nous informes i testimonis, va continuar ratificant la DESTITUCIÓ?
11
Finalment, el 24 de febrer de 1945, el Ministerio de la Gobernación va confirmar l’acord de l’Ajuntament de Manresa ratificant la destitució de l’enginyer Jaume Mas Giribet.
Amb la destitució confirmada, el 10 d’abril de 1945, es va obrir un concurs per cobrir la plaça d’enginyer municipal, que va recaure en una persona més propera al règim.
Mas Giribet va continuar lluitant pel que ell considerava just: l’anul·lació de la seva destitució. El 25 de juny de 1952, quan tenia 66 anys i, per tant, ja estava jubilat, va fer una nova instància al governador civil en la qual demanava la revisió del seu expedient perquè considerava necessària un reparació moral per tot el dany que li havien ocasionat.
No va tenir cap efecte. El 14 d’octubre de 1952 el Govern Civil va donar per arxivat el seu cas.
Jaume Mas Giribet no va aconseguir mai anul·lar la seva destitució i tampoc no va obtenir cap reparació moral.
12
Després de conèixer tots els fets, alguns dels interrogants que s’havia plantejat continuaven encara sense resposta, però quedava clar que tot el procés de depuració havia estat arbitrari i la resolució de destitució havia estat motivada per interessos polítics. El que no tenia clar era el pes que els odis i les rancúnies personals havien tingut en tot el procés.
La Maria no podia deixar de pensar en la importància de la justícia perquè, com diu la mateixa paraula, aquesta ha de ser justa en les accions i les decisions, ha de ser racional i ha d’aportar confiança i seguretat a la població.
Després de tot, ella es preguntava: Quins havien estat els factors que havien influït en la decisió o veredicte final?
Notes:
1 Sanció o acomiadament del lloc de treball per motius polítics.
2 Organisme creat pel Consell Municipal de Manresa, l’any 1936, amb la finalitat de protegir els ciutadans en cas de bombardeigs.
Reflexioneu:
1. Discutiu sobre els factors que van influir en el veredicte final del cas i valoreu la influència que hi van tenir els odis i les rancúnies personals.
2. Valoreu les conseqüències que pot tenir per a la ciutadania i per el propi sistema que la justícia no sigui justa ni racional.
Material de suport:
- Web Cens de depurats pel franquisme a l’Ajuntament de Manresa.
- Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939).
- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959).
