1
El 23 d’octubre de 1940 el cap nazi de les SS ¹, Heinrich Himmler, va visitar l’abadia de Montserrat. Feia 8 dies que el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, havia estat afusellat al castell de Montjuïc. Un dels personatges que n´havia organitzat la seva detenció a França era el comte de Mayalde, José Finat y Escrivá de Romaní, aleshores director general de Seguretat de l’Estat espanyol. I va ser, precisament, ell mateix qui va organitzar la visita de Himmler a Espanya.
Himmler va visitar primer Madrid, després va anar a Barcelona i des d’aquí es va traslladar a Montserrat. L’acompanyaven moltes autoritats alemanyes i espanyoles, entre elles el capità general de Catalunya Luis Orgaz.
El fet es va produir el mateix dia que Francisco Franco, el dictador i cap de l’Estat, s’entrevistava amb el canceller alemany Adolf Hitler a Hendaia.
La visita a Madrid de Himmler tenia una motivació política important. Es va reunir amb Ramon Serrano Suñer ² per tractar sobre la possible entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial (1939-1945), per preparar la reunió de Franco amb Hitler a Hendaia, i per parlar dels refugiats espanyols capturats a França, així com de la creació d’un servei d’informació.³
Quin interès tenia Himmler per visitar l’abadia de Montserrat?
És versemblant, com s’ha dit, que busqués el Sant Greal?
Què és el Sant Greal?
2
El Sant Greal és el calze o copa que, segons la tradició, va fer servir Jesucrist en l´últim sopar i que després es va utilitzar per a recollir la sang que vessava de les seves ferides quan va ser crucificat.
Segons la versió més difosa, el calze s’hauria portat a França i després a Anglaterra; finalment, els càtars ⁴ l’haurien custodiat al castell de Montsegur (França). Una altre teoria explica que amb la caiguda dels càtars el Sant Greal es va portar a Sant Pere de Rodes i després a Montserrat.
A nivell literari, la referència al Sant Greal va aparèixer per primera vegada al segle XI a l’obra del trobador Chrétien de Troyes. El segle XIII l’alemany Wolfram von Eschenbach va introduir en un poema la figura llegendària dels cavallers que guardaven el Sant Greal. I el segle XIX, Richard Wagner va musicar aquesta història a l’opera Parsifal.
La llegenda atribueix al Sant Greal poders sobrenaturals relacionats amb la vida eterna.
Qui era Himmler?
I quin interès podia tenir pel Sant Greal?
3
Heinrich Himmler (1900-1945) va ser cap de les SS i de la Gestapo, i va organitzar els camps de concentració nazis. Es va suïcidar el 1945 quan va ser arrestat pels britànics.
Himmler tenia molt d’interès per l’ocultisme ⁵. Va fundar l’Ahnenerbe (Heretatge Ancestral), institut pseudocientífic d’investigacions arqueològiques, mèdiques, antropològiques…. vinculat a les SS. Buscaven relíquies i proves per demostrar el predomini dels aris sobre els altres pobles i justificar l’extermini de les altres races. Van dirigir expedicions per buscar el Sant Greal. En una de les investigacions realitzades van saber que en un vers del Virolai ⁶ de Jacint Verdaguer, s’associa la muntanya de Montserrat a “la mística font de l’aigua de la vida”, la qual cosa ho van considerar com a prova irrefutable que el calze es trobava al santuari. ⁷
Al final de la guerra, l’Ahnenerbe es va disoldre i les seves activitats van ser investigades en els Judicis de Nuremberg ⁸. El 1946 va ser declarada com una organització criminal i els seus dirigents van ser condemnats com a criminals de guerra.
Com va anar la visita a Montserrat?
Realment Himmler es va interessar pel Sant Greal?
4
El líder nazi i els seus acompanyants van ser rebuts al monestir pels monjos Andreu Ripol, que parlava alemany, Gregori Estrada i Ferran Solà. L’abat, Antoni Maria Marcet, i el seu coadjutor Aureli Maria Escarré no van rebre el dirigent nazi i van delegar la tasca d’amfitrions als altres monjos.
Un dels acompanyants d’Himmler va dir a Ripol: “Sa excel·lència no ve aquí a veure el monestir, que no li interessa gens”.⁹
Malgrat aquesta advertència, Ripol va fer visitar a Himmler la basílica, la Moreneta, la biblioteca i el museu i finalment van pujar fins a Sant Jeroni.
Va ser a la biblioteca on Himmler va exigir a Ripol que li mostrés els documents sobre el Sant Greal. Ripol li va dir que no tenien cap documentació sobre aquest tema, que la idea que el Sant Greal estigués amagat a Montserrat era una llegenda inventada pels alemanys i que mai no hi havia hagut cap prova documental que el Sant Greal s’amagués a Montserrat. Ripol, però, no el va poder convèncer i entossudit i malhumorat Himmler va continuar la visita.
Al museu, davant un esquelet ibèric Himmler va comentar que aquest devia correspondre a un nòrdic. Quan Ripol li va dir que era iber, Himmler va concloure que els ibers eren descendents dels nòrdics. També va afirmar que Jesús no era jueu, sinó de raça ària. Més endavant, Ripol va explicar: “Vaig decidir callar, era increïble tanta incultura”.¹⁰
El moment més tens es va viure en el trajecte cap a Sant Jeroni quan Himmler va presumir de ser el gran perseguidor de l’Església Catòlica a Alemanya i va insultar les comunitats benedictines alemanyes. Ripol va discutir amb Himmler i li va rebatre tots els seus arguments.
Ripol, que va viure la visita amb molta tensió, recordaria a Himmler com un home arrogant, antipàtic, altiu, incòmode en el tracte i despectiu.
5
Però, no només Himmler creia en les ciències ocultes. També Hitler creia en l’esoterisme. Volia demostrar amb coneixements pseudohistòrics que la raça ària era superior i havia de ser l’encarregada de marcar el destí de la humanitat. D’aquesta manera es justificava l’extermini dels pobles que consideraven inferiors. Pensava que els poders sobrenaturals del Sant Greal li permetrien guanyar la Segona Guerra Mundial.
Himmler va confiar en Otto Rahn, un arqueòleg alemany, l’organització d’expedicions per cercar el Sant Greal. Otto va morir el 1939 en un accident de muntanya sense haver trobat el tresor càtar. Van circular rumors que les SS l’havien assassinat, ja que es mostrava molt crític amb les tesis nazis, especialment quan va ser conscient que la seva àvia materna era jueva. Rahn havia escrit dues obres, en el seu darrer llibre narrava un viatge a la muntanya de Montserrat i va deixar escrit “El Greal mai no va ser a Montserrat, mai!”.¹¹
Però Himmler no li va fer cas i va anar a la recerca del Sant Greal a Montserrat.
6
La llegenda del Sant Greal va inspirar al director de cinema Steven Spielberg i als seus guionistes la trama dels films del famós arqueòleg Indiana Jones. Concretament, Indiana Jones i el temple maleït (1989) situa l’acció l’any 1938 quan els nazis es llencen a la recerca del Sant Greal. Quan el pare d’Indiana Jones desapareix, aquest es veu obligat a buscar-lo i això el portarà, també, a la recerca del calze de Crist.
Reflexioneu:
1. Comenteu les conseqüències que va tenir per a la humanitat la creença dels nazis en la superioritat de la raça ària.
Notes:
¹ Shutz (protecció) Staffel (escalafó). Cos d’elit destinat originàriament a garantir la seguretat de Hitler (1925). El 1929, sota la direcció de Himmler, es va convertir en una organització paramilitar. A partir de 1939 es van encarregar del control dels territoris ocupats i de la vigilància dels camps de concentració.
² Ministre d’afers exteriors d’Espanya.
³ Capdevila, Mireia i Vilanova, Francesc. Nazis a Barcelona. L’Avenç, 2017.
⁴ Els càtars, també anomenats bons homes, professaven una creença religiosa anomenada catarisme (segles X-XIV). Rebutjaven la riquesa i reprovaven l’Església catòlica i el sistema feudal. Van ser considerats heretges i van ser durament perseguits i exterminats.
⁵ L’ocultisme és una pseudociència que pot incloure la màgia, experiències paranormals, astrologia, endevinació…
⁶ Himne dedicat a la Mare de Deu de Montserrat.
⁷ Montserrat. Heinrich Himmler y el caliz de Cristo. National Geograohic, 2018 (online).
⁸ Els Judicis de Nuremberg es van dur a terme entre el 1945 i 1946 per part de les potències aliades contra els principals líders del Tercer Reich, acusats de crims contra la humanitat.
⁹ Jordi Finestres i Queralt Solé, amb assessorament d’Hilari Raguer. 1940. Nazis a Montserrat. Revista Sapiens nº 3, gener de 2003.
¹⁰ Sapiens nº 3, gener 2003.
¹¹ Sapiens nº 3, gener 2003.
