Sabies que fins l’any 1936 bona part de la plaça Sant Domènec estava ocupada per l’església de Sant Pere Màrtir i la plaça actual no existia?
El segle XIV, en aquest espai, a tocar de la muralla que aleshores envoltava la ciutat, es va construir l’església gòtica de Sant Pere Màrtir. Les obres es van iniciar el 1321 i no es van acabar del tot fins al segle XVIII.
Al costat s’hi va construir un convent de frares de l’orde dels dominics o predicadors, que a mitjans del segle XIX va ser enderrocat, com a conseqüència de la desamortització religiosa. Posteriorment, en el lloc que ocupava el claustre, s’hi va construir el teatre Conservatori inaugurat el 1878.
El segle XIX, la ciutat va créixer i aquest indret es va convertir en el punt de connexió entre la part antiga i la moderna i, per tant, en el centre de la ciutat.
En aquesta imatge, anterior al 1936, s’observa clarament l’església de Sant Pere Màrtir que presideix tot l’espai.
El 1936, amb l’esclat revolucionari que es va produir arreu de Catalunya, el Comitè Revolucionari i Antifeixista va prendre el control de la ciutat i va decidir l’enderrocament de set esglésies, entre elles la de Sant Pere Màrtir.
El 7 de setembre de 1936 es van iniciar les obres per tirar-les a terra. Aquestes actuacions es van dur a terme amb el desacord total de l’Ajuntament, excepte en el cas de l’església de Sant Pere Màrtir.
Així, el 26 d’agost de 1936, la comissió de Foment de l’Ajuntament va aprovar enderrocar només aquesta església. Aquesta decisió obeïa l’objectiu de l’Ajuntament republicà de construir una gran plaça al centre de la ciutat, segons el projecte de Francesc Cuixart. Es considerava que no tenia un gran valor arquitectònic i que, en canvi, per les seves dimensions, era un destorb.
També van acordar tirar a terra el teatre Conservatori. Diverses entitats culturals s’hi van oposar i van demanar a l’alcalde que s’evités l’enderrocament. Finalment, per falta de diners, no es va ensorrar.
Sí que es va dur a terme, però, l’enderrocament de l’església de Sant Pere Màrtir. Les obres van començar el 7 de setembre de 1936 i van durar uns quants mesos. El febrer del 1937 l’església ja estava totalment enrunada.
A partir de l’octubre de 1936, la Junta de Defensa de la ciutat va iniciar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels bombardeigs. Un d’ells es va construir a l’espai que havia deixat lliure l’església de Sant Pere Màrtir, adossat al mur del teatre Conservatori. Era el refugi més cèntric i tenia capacitat per 160 persones.
Aquesta és la imatge de la plaça després de la guerra. S’observa amb claredat el refugi antiaeri. Actualment només se’n conserva una part.
Uns anys després, el 1946 es va urbanitzar la plaça, amb la instal·lació de fanals, bancs i parterres. El refugi va quedar amagat darrere d’una paret. La plaça es va inaugurar el juliol del mateix any.
Durant 50 anys, la plaça més cèntrica de la ciutat va oferir aquest aspecte.
Amb el pas del temps, la plaça es va anar deteriorant i, als anys noranta, l’Ajuntament va decidir reformar-la del tot. Les obres van començar l’octubre de 1996 i van deixar al descobert els fonaments de l’antiga església de Sant Pere. Després d’aquesta important urbanització de la plaça Sant Domènec, es va fer una segona fase d’ampliació, el 2006.
El projecte de crear una gran plaça no es va poder dur a terme durant els anys de la República. Però l’enderrocament de l’església de Sant Pere Màrtir va generar un nou espai que, remodelat fa 25 anys, segueix sent l’indret central de la ciutat.
Més informació:
– Web El salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936.
