Els dies 12, 13 i 14 de desembre de 1970 va tenir lloc la Tancada d’uns 300 intel·lectuals i gent del món de la cultura al monestir de Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos.
El Procés de Burgos
El conegut com a “Procés de Burgos” va ser un consell de guerra sumaríssim contra 16 persones acusades de pertànyer a l’organització basca ETA. Va tenir lloc a Burgos, entre el 3 i el 9 de desembre de 1970.
Se’ls acusava, d’entre altres coses, de matar el cap de la Brigada Social de Donostia, Melitón Manzanas, un guàrdia civil i un taxista. Els fiscals demanaven 6 penes de mort i per a la resta, un total de més de 700 anys de presó.
La Tancada
Amb l’objectiu de denunciar la repressió franquista i de protestar contra les penes de mort que sol·licitava la fiscalia, unes 300 persones vinculades al món de la política i la cultura es van tancar al monestir de Montserrat en solidaritat amb els bascos encausats en el Procés de Burgos.
Després de reunions prèvies a cases particulars i una tancada de 100 persones a la seu del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona es va decidir fer la protesta al monestir de Montserrat, després que el filòleg Jordi Carbonell i l’historiador Josep Benet parlessin amb l’abat de Montserrat, Cassià Just.
El dia 12 de desembre a les 3 de la tarda els participants van començar a arribar al monestir. Cap a les 8 del vespre, quan tothom era a dins, la policia i la Guàrdia Civil van rodejar l’edifici. Durant els tres dies que va durar la protesta, els reunits van redactar i aprovar una Declaració, que es va fer pública i que va tenir un gran ressò a Catalunya, a la resta de l’Estat i a nivell internacional.
Entre les persones tancades hi havia cineastes, artistes, actors, pintors, escriptors, economistes, sociòlegs, arquitectes, historiadors, filòsofs, advocats… A tall d’exemple, escriptores com Montserrat Roig i Rosa Regàs, arquitectes com Oriol Bohigas, gent del món del cinema com Pere Portabella i Miquel Porter Moix, pintors com Joan Miró i Antoni Tàpies, cantants com Raimon i Joan Manel Serrat, actrius com Núria Espert i molts d’ altres.
La policia va preparar l’operació “Mano de pintura” que volia dir que si a les 5 de la tarda del dia 14 els tancats no havien sortit del monestir entrarien per la força. Durant la Tancada les autoritats polítiques i policials van negociar amb l’abat que si s’acabava el dia 14 no hi hauria detencions ni represàlies.
La repressió
Tot i que prèviament la policia havia dit a l’abat que no hi hauria represàlies, això no es va complir: les persones que van participar de la tancada van ser citades a la comissaria de policia de Via Laietana de Barcelona i van haver de lliurar el passaport. Es van posar multes que van anar des de les 15.000 a les 75.000 pessetes, es van obrir expedients a professors i als cantants se’ls va prohibir actuacions.
La Declaració de Montserrat
La “Declaració de Montserrat” denunciava la repressió de l’Estat que “converteix en delicte fets polítics i socials que en tot estat democràtic són considerats legítims” i també, les tortures policials. Considerava inadmissible les gravíssimes penes demanades al consell de guerra i denunciava la manipulació dels mitjans de comunicació espanyols.
Reivindicava l’amnistia general de tots els presos polítics, l’abolició de la pena de mort i que quedés sense efecte qualsevol condemna dictada pel tribunal de Burgos. Demanava l’establiment d’un estat democràtic respectuós amb les llibertats i els drets de les persones i els pobles.
El context polític
A partir dels anys 60 una part important de l’església catalana va donar suport a l’oposició antifranquista en la seva lluita contra la dictadura, i va permetre que els espais religiosos fossin utilitzats per dur a terme activitats contràries al règim.
A més, durant la dècada dels seixanta es va produir dins de la societat catalana una gran difusió de les idees democràtiques i de reivindicació nacional, que va comportar un ampli procés de mobilització i compromís contra la dictadura franquista. Aquesta, ja a les acaballes, va augmentar brutalment la seva repressió contra l’oposició.
La importància de la Tancada
El 28 de desembre es va conèixer la sentència del consell de guerra que confirmava les 6 penes de mort demanades inicialment. A més, sentenciava la resta a molts anys de presó i a multes milionàries. Finalment, però, el 30 de desembre, el consell de ministres va commutar les penes de mort. L’impacte internacional que havia tingut la Tancada a Montserrat i la seva Declaració van contribuir a aquesta commutació.
A més, la Tancada va significar el compromís del món de la cultura per la llibertat i la democràcia. Va ser un primer pas per a la constitució, poc després, de l’Assemblea de Catalunya, organització unitària fonamental de la lluita de l’oposició antifranquista contra la dictadura durant els últims anys del franquisme i els primers de la Transició.
