I va arribar la neu
La nit del 24 de desembre, i durant tot el dia 25, Manresa va patir la nevada més forta del segle XX i, probablement, una de les més intenses de la seva història. Va començar a nevar cap a les 12:00h de la nit i ja no va parar fins la matinada del dia de Sant Esteve.
La ciutat va quedar coberta per un mantell blanc d’entre 50cm a 70cm, encara que en alguns llocs va arribar fins al metre de gruix.
La nevada va agafar a tothom desprevingut. Les previsions meteorològiques en aquells anys eren molt més inexactes que les actuals. Els mitjans de comunicació locals no dedicaven un apartat a la previsió del temps, només ho feien els d’àmbit estatal. D’altra banda, la televisió era un aparell a l’abast de molt poques famílies que s’informaven sobretot a través de la ràdio. A Manresa, el diari Manresa no va publicar cap notícia avisant dels canvis meteorològics que s’apropaven i Radio Manresa tampoc no va alertar dels canvis que es produirien a la costa central catalana i a les comarques interiors.
La Vanguàrdia del dia 23 de desembre de 1962 pronosticava:
“Los pronósticos para hoy referidos a Catalunya son la persistencia de la bonanza con temperaturas bajas. Los vientos soplaran del Norte y Levante. Heladas matinales en las comarcas del interior. Humedad moderada. Marejadilla de fondo”.
Per Nadal i Sant Esteve la rutina ciutadana canviava, com passa actualment. La majoria de la població no havia d’anar a treballar, les botigues estaven tancades i les famílies es reunien per fer els àpats festius. Aquells dies no es publicaven diaris. Amb tot tancat i amb la perspectiva de dos dies festius, va arribar la nevada.
Aquell matí de Nadal tota la ciutat va quedar trasbalsada. La neu dificultava des de poder sortir per la porta de casa fins a caminar pels carrers o anar amb cotxe. La il·lusió de veure el paisatge nevat, de veure la canalla fent ninots de neu, de veure, fins i tot, gent esquiant pel carrer aviat va contrastar amb les molèsties i dificultats que el fenomen va provocar als ciutadans.
La situació meteorològica
Situat a Rússia, a l’est de la península Escandinava, hi havia un potent anticicló que va facilitar que un flux d’aire fred i sec de tipus continental es dirigís cap al sud d’Europa. A la península Itàlica s’hi trobava una forta depressió.
La situació atmosfèrica va evolucionar accentuant la potència de l’anticicló de Rússia i va enviar aire d’origen siberià cap a Catalunya. D’altra banda, la depressió italiana va situar-se damunt de Còrsega i Sardenya, enviant aire molt humit cap a la costa catalana. El contacte de les dues masses d’aire, fred siberià i humit mediterrani va ser la causa principal de la nevada.
El diari Manresa del dia 27 de desembre explicava:
“Ni en nuestros archivos, ni a las personas a las que hemos consultado, hemos podido hallar antecedentes de una nevada de éstas características, en cuanto a cantidad i a duración, de la ocurrida en estas navidades. Al parecer la mayor data del año 1928 en que la nieve casi alcanzó el medio metro de altura”.
Després de la nevada es va produir una glaçada que va durar molts dies, fet que va agreujar la situació. A la taula de dades següent es pot observar la intensitat d’aquesta glaçada.
Les conseqüències negatives
A l’interior de la ciutat hi va haver problemes de mobilitat. Molts vehicles van quedar colgats per la neu i molts carrers van restar impracticables per la circulació rodada. La Creu Roja va haver d’auxiliar persones per desplaçar-se als hospitals. Algunes teulades es van esfondrar i el subministrament d’aigua de la Sèquia va quedar interromput a l’alçada de Balsareny. L’escorxador no va poder fer la matança d’animals per la impossibilitat de poder-los traslladar.
Les principals vies de comunicació, tant per carretera com per ferrocarril, van quedar tallades. Les dificultats més importants es van viure a la carretera de Manresa a Barcelona per Can Massana on hi va haver automòbils que van quedar immobilitzats i els seus ocupants van necessitar l’ajut de la Creu Roja per poder passar la nit. Els ferrocarrils de la RENFE van tornar a funcionar de nou el dia 29, però només els que anaven amb màquines de vapor i dièsel ja que la línia elèctrica havia quedat malmesa.
Inicialment des de l’Ajuntament es van organitzar les tasques de neteja amb uns dos-cents homes i quatre tractors amb pales.
Malgrat que la nit del dia 27 al 28 va tornar a nevar, el mateix dia 28 va ploure (1,5 l), la qual cosa va ajudar a fondre la neu lleugerament.
Per evitar el desproveïment d’energia es va haver d’obrir camí cap als dipòsits de combustible de la CAMPSA ubicats al barri de La Guia. Pel que fa a la manca d’aliments es va obligar als comerços de queviures a obrir el diumenge dia 30 i es va repartir carn de l’escorxador a les carnisseries. Els forners van informar que tenien existències suficients de farina per fer el pa.
La situació va millorar a partir del dia 30, moment en què diverses empreses que tenien vehicles adaptats per treure la neu es van afegir a les tasques de neteja sumant-hi més treballadors. A més, els trens van tornar a funcionar amb normalitat.
L’hivern de 1962 va ser un dels més freds de la història de la nostra ciutat i la nevada d’aquell Nadal n’és un testimoni important que ha quedat en la memòria col·lectiva dels manresans.
Més informació:
– Web La nevada del 1962 a Manresa.
