Fem memòria... gener de 1946: la vaga de la Fàbrica Nova - Memoria.cat/edu

Fem memòria… gener de 1946: la vaga de la Fàbrica Nova

620_1532519470fabriques_remei_i_nova_2
Instal·lacions de la Fàbrica Nova. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Sabies que la vaga de la Fàbrica Nova de Manresa del 1946, es considera la primera vaga important en els primers anys del franquisme?


La primera vaga important a l’Estat espanyol durant el franquisme  va tenir lloc a Manresa, el gener de 1946. Va ser a la Fàbrica Nova o Fàbrica Bertrand i Serra, i la van protagonitzar, principalment, les obreres d’aquesta fàbrica tèxtil.

El conflicte va començar quan les treballadores (la majoria de la plantilla eren dones) es van negar a recuperar les hores de treball perdudes a causa de les restriccions elèctriques que sovint es produïen. La protesta es va resoldre a favor de les obreres i se’ls van abonar les hores sense necessitat de recuperar-les. Després, les treballadores van demanar un augment de salari i es van declarar en vaga de braços caiguts. La patronal i les autoritats els van oferir un augment de 45 pessetes al mes i la vaga es va acabar.

Instal·lacions de la Fàbrica Nova on va tenir lloc la vaga. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Uns dies més tard, el dissabte 25 de gener, quan van anar a cobrar la setmanada, les treballadores es van trobar un  descompte del dia 24 de gener que no van treballar perquè era la “Fiesta de la Liberación” (les tropes franquistes havien entrat a Manresa el 24 de gener i era un dia festiu a la ciutat). Aleshores, van decidir ocupar les naus de l’empresa i van iniciar una vaga que es va estendre a altres fàbriques tèxtils de la comarca. Comerços i bars de Manresa també van tancar en solidaritat amb la Fàbrica Nova.

Malgrat la repressió, la vaga va durar 8 dies. Aquesta va finalitzar quan els obrers i les obreres van acceptar l’oferta de la patronal: pagament del jornal del dia no treballat, un augment del salari de 75 pessetes al mes i millores en el racionament.

Més enllà d’aconseguir unes millores importants de les seves condicions laborals, aquesta i altres protestes que es van anar produint en altres poblacions i les pressions de sectors financers i industrials, que veien perillar els seus beneficis, van acabar obligant el govern del general Franco a canviar la seva política econòmica i a introduir mesures liberalitzadores, a partir de 1951.

L’acció decidida i valenta de les dones de la Fàbrica Nova va ser un fet sense precedents en uns anys de misèria i de repressió, i va significar una fita en la història del moviment obrer de la comarca.


(Fàbrica Bertrand i Serra o Fàbrica Nova de Manresa. Fotografia: web elpou.cat, 25/07/2018).

La Fàbrica Nova, propietat de la família Bertrand i Serra, va ser una de les indústries tèxtils més importants de Catalunya. A la dècada dels anys 50 va arribar a tenir gairebé 3.000 treballadors i, en alguns moments, va donar feina al 10% de la població activa de la ciutat.

A finals dels anys 60, va patir la crisi del sector tèxtil a Catalunya i, més endavant, la crisi general dels anys 70. Malgrat les reestructuracions i els intents de renovació, l’acumulació de deutes va portar finalment al seu tancament definitiu que es va produir l’any 1990, ara fa justament 30 anys.

Actualment, l’entorn de la Fàbrica Nova està en una fase d’urbanització i de millora. Resta però pendent la realització d’un projecte que doti de nous usos unes instal·lacions i un espai que, tant a nivell econòmic com social, han estat un escenari important de la història recent de la ciutat.

(Obres a l’entorn de la Fàbrica Nova de Manresa, 2019. Fotografia: web regió7.cat, 10/10/2019).

Més informació:

– Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959).

– Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova.

– Web Viure la postguerra I (inclou propostes didàctiques).


 

CONTINGUTS RELACIONATS