El dia 6 d’octubre del 1934 el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola.
Era una revolta del govern català contra el govern de Madrid, presidit per Alejandro Lerroux.
A Manresa, l’alcalde Francesc Marcet i els regidors de la majoria republicana d’esquerres van donar suport al president de la Generalitat i van restar tancats a l’Ajuntament.
En quin context polític i social es situen aquests fets?
Durant la República, les eleccions generals del 19 de novembre de 1933 van donar la victòria a la dreta i es va iniciar el període conegut com a bienni negre o conservador, que va posar fi a les reformes socials i polítiques del bienni progressista (1931-33). Aquest fet va provocar l’augment de la conflictivitat social i política.
La situació es va radicalitzar quan, el 4 d’octubre de 1934, el president del govern, Alejandro Lerroux (Partit Republicà Radical), va formar un nou govern amb ministres de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la qual cosa va ser interpretada per l’oposició com l’entrada del feixisme al govern.
L’Aliança Obrera, que agrupava bona part dels partits i sindicats obrers, va convocar una vaga general a tot l’Estat, que va acabar fracassant per la proclamació de l’estat de guerra que va fer el govern Lerroux. En canvi, a Astúries es va desencadenar una revolució que va durar 15 dies.
Què passava a Catalunya?
El dia 5 d’octubre de 1934, la vaga general va ser un èxit a Catalunya. En aquest context i confiant en l’èxit d’una revolta de les esquerres espanyoles, el 6 d’octubre, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola.
Amb la proclamació, militants d’esquerra armats van ocupar els llocs estratègics de la capital. Rabassaires de tot Catalunya es van dirigir cap a Barcelona per donar suport al govern de la Generalitat. L’exèrcit va proclamar l’estat de guerra i es va dirigir a la plaça Sant Jaume. Es van aixecar barricades i es van produir enfrontaments durant tota la nit. Finalment, Companys es va rendir al general Batet, capità general de Catalunya i el president i el seu govern van ser detinguts i empresonats.
Què va passar a Manresa?
El dia 5 d’octubre, la vaga es va estendre per tota la ciutat. Membres d’Aliança Obrera, dels rabassaires i dels escamots de les Joventuts d’Estat Català, molts d’ells armats, es van fer amos dels carrers. Mentrestant, les tropes de la caserna del Carme restaven a l’espera de rebre ordres superiors.
La vaga va continuar el dia 6, es van celebrar, també, manifestacions i mítings. Quan es va conèixer la notícia de la proclamació de l’Estat Català per part del president Companys, van començar a arribar a Manresa rabassaires de tota la comarca per anar cap a Barcelona i donar suport al govern de la Generalitat.
A la nit, dins l’Ajuntament de Manresa s’hi van quedar l’alcalde Francesc Marcet i els regidors que formaven la majoria catalanista-republicana. Cap a les tres de la matinada, les tropes de la Caserna del Carme finalment van sortir al carrer i es van dirigir cap a l’Ajuntament. A les sis del matí, quan es va conèixer la rendició de Lluís Companys, els regidors manresans van posar els seus càrrecs a disposició del comandant militar. Aquests van ser detinguts i empresonats, primer a Manresa i després a la Model de Barcelona.
El dia 11 es va nomenar alcalde-gestor de la ciutat el comandant militar de Manresa, Luis Menéndez Maseras, càrrec que va exercir fins al 8 de maig de 1935, quan el va substituir un alcalde de dretes Josep Maria Servitje Dalmau, de la Lliga.
Quines conseqüències van tenir els Fets d’octubre a Catalunya i a Manresa?
Les conseqüències van ser molt greus: es va tancar el Parlament català, el govern central va suspendre l’Estatut indefinidament i el govern de la Generalitat va ser empresonat, jutjat i condemnat a trenta anys de presó. El Govern de la Generalitat va restar sota control primer, de les autoritats militars, després de Madrid i, per últim, es va formar un govern de la Lliga. A més, la major part dels ajuntaments catalans van ser destituïts. Es van produir moltes detencions i hi va haver uns 3000 empresonaments a Catalunya.
A Manresa les persones empresonades van ser unes 500 i, a més, 63 funcionaris municipals van ser acomiadats.
Finalment, amb la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions generals del 16 de febrer de 1936, es va alliberar Companys i el seu govern, es va restablir l’Estatut d’Autonomia i es va restituir el govern legítim de la Generalitat i, també, els ajuntaments que havien estat democràticament elegits a les municipals de gener de 1934.
Més informació
Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).
