Un any més, aquest 11 de setembre, s’ha celebrat la Diada Nacional de Catalunya a tots els pobles i ciutats del país.
Però, en la nostra història recent, no sempre s’ha pogut celebrar.
La celebració de la Diada fins al franquisme
La commemoració dels fets ocorreguts el 1714 es va iniciar a finals del segle XIX. El primer acte es va celebrar l’11 de setembre de 1886. Va ser una missa a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, a tocar del Fossar de les Moreres, en record dels barcelonins morts el 1714. No hi va haver sermó perquè les autoritats el van prohibir. Hi van assisitir personalitats destacades del catalanisme de l’època.
El 1888, coincidint amb la inauguració de l’Exposició Universal, es va instal·lar una estàtua dedicada a Rafael Casanova, que el 1714 era el Conseller en cap de Barcelona, al Passeig de Sant Joan, davant l’Arc de Triomf. Aquest es va convertir en un indret de referència d’actes reivindicatius de tot tipus. El 1914, el monument es va traslladar a la Ronda Sant Pere.
El 1891, l’entitat Foment Catalanista va organitzar una vetlla en honor als màrtirs de 1714 a Barcelona i molt aviat altres pobles i ciutats s’hi van sumar amb actes diversos com misses, conferències, discursos, obres de teatre o lectures de poemes. A partir de l’any 1894, s’hi va afegir una processó fins al monument en honor a Rafael Casanova per fer-hi ofrenes florals. El 1901, es van produïr alguns enfrontaments davant aquest monument i la Diada va evolucionar cap a la reivindicació política.
El 1905, la Comissió organitzadora va fer una crida a la població perquè hi participés. El Govern Civil ho va prohibir i va posar multes als organitzadors. El 1923, la celebració ja tenia un caràcter més massiu, amb ofrenes florals arreu del país. Amb el cop d’estat, esdevingut pocs dies després, i la dictadura de Primo de Rivera es va prohibir aquesta celebració.
El 1931, amb la proclamació de la Segona República, es va acabar la prohibició i es va celebrar de nou la Diada, que durant aquests anys va tenir un caràcter més institucional i polític i va gaudir d’una gran participació popular.
Durant el franquisme la commemoració va ser de nou prohibida i el monument a Rafael Casanova va ser retirat. La celebració de la Diada va passar a formar part de la clandestinitat. Malgrat que als anys quaranta es van fer algunes accions propagandístiques, no va ser fins al 1964 que es va constituir una comissió per commemorar la Diada. El Comitè de l’Onze de Setembre es va crear per celebrar el 250è aniversari dels fets de 1714 i va aconseguir aplegar unes 3.000 persones a Barcelona tot i l’oposició del Govern Civil.
La Diada de Sant Boi l’any 1976
La primera celebració legal de la Diada, després de la dictadura, va ser un acte massiu a Sant Boi de Llobregat l’11 de setembre de 1976 que va convocar l’Assemblea de Catalunya, que agrupava els partits i sindicats catalans.
No feia ni un any de la mort de Franco i l’oposició política encara era clandestina. El 10 d’agost es va constituir la Comissió Onze de Setembre amb l’objectiu d’organitzar una commemoració unitària de la Diada de caràcter reivindicatiu.
L’acte s’havia de celebrar al parc de la Ciutadella de Barcelona, pel significat històric d’aquest espai: Felip V hi va fer construir una fortalesa per controlar la població el 1714. Quan només faltaven cinc dies, no va ser autoritzat. Es temia que es produís una gran mobilització a la ciutat de Barcelona.
Malgrat la prohibició, la Comissió va mantenir la convocatòria i es van anar produint adhesions a la Diada d’organitzacions socials i polítiques de dins i de fora de Catalunya.
Després de moltes negociacions entre la Comissió i el governador civil, es va acordar traslladar l’acte a la població de Sant Boi de Llobregat, a quinze quilòmetres de Barcelona. L’historiador Josep Benet va suggerir aquest nou emplaçament ja que Rafael Casanova està enterrat a l’església de Sant Baldiri de Sant Boi.
A les cinc de la tarda, la plaça de Sant Boi era plena a vessar de gent i de pancartes amb el lema “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”.
La convocatòria va ser un èxit total i va suposar la recuperació de l’11 de setembre com a Diada Nacional de Catalunya.
La Diada de 1976 a Manresa
Manresa no es va quedar al marge d’aquella mobilització. El 10 de setembre de 1976, va viure un dels actes més multitudinaris d’aquells anys a la ciutat.
L’Assemblea del Bages va promoure l’organització d’un míting al pavelló del Congost de Manresa el dia abans de la Diada, per tal que la gent es pogués desplaçar a Sant Boi l’endemà.
Va ser també un acte multitudinari que va reunir unes 3.000 persones, segons els organitzadors. El governador civil de Barcelona va prohibir inicialment el míting que portava per títol “Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya“. Els organitzadors van haver de cedir i eliminar el concepte Diada Nacional de Catalunya. Només així es va permetre la seva celebració.
Per primera vegada, després de prop de 40 anys de dictadura, es va poder celebrar públicament la Diada a la ciutat.
L’11 de setembre de 1976 de Sant Boi va esdevenir un precedent fonamental de reivindicació pacífica i unitària del catalanisme.
L’any següent, l’11 de setembre de 1977, es va poder fer la primera manifestació a Barcelona, que va reunir un milió de persones sota el lema “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia“. El 29 de setembre del mateix any, es va restablir la Generalitat de Catalunya.
El 1980, la Diada de l’11 de setembre va ser declarada Festa Nacional de Catalunya pel Parlament de Catalunya.
Més informació:
– Web El míting de la Diada Nacional del 1976 a Manresa.
– Web Actes autoritzats i prohibits als inicis de la Transició a Manresa (finals 1975-1977).
