En una de les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedicades a l’art produït durant la Guerra Civil, crida l’atenció la figura d’aquesta miliciana. A la part superior del marc podem llegir el seu nom: Lina Òdena.
La seva figura engrandida ocupa tota la tela. Va vestida amb la granota pròpia de les milicianes. Observem la seva postura, l’expressió del seu rostre, la pistola a la mà, la insígnia de l’aviació al pit, el cinturó cenyit a la cintura, el rellotge de polsera, el calçat…
Una certa simplificació i geometrització de les formes, la línia fosca que les ressegueix, els colors vius… ajuden a ressaltar la seva figura. El seu nom inscrit en el marc, així com el color groc que l’envolta, com si fos una mena d’aurèola, contribueixen a donar-li un aire d’heroïna.
A primer terme del camp de batalla, veiem el cos d’un soldat republicà mort. Al fons, tres soldats africans de l’exèrcit franquista. Tot plegat, en un paisatge simplificat.
Tot i ser una pintura a l’oli ens recorda les característiques pròpies del cartellisme, que va tenir una important funció ideològica durant la guerra.
A la dreta de la part inferior llegim la signatura de l’autor: J. Pons, i la data escrita en números romans: XXXVII.
Però, qui era Lina Òdena?
Paulina Òdena García va néixer a Barcelona el 1911. Era membre del Partit Comunista i va estar durant un temps a la Unió Soviètica. Quan va tornar a Barcelona va formar part de les Joventuts Comunistes de Barcelona. Va participar activament en la revolta de l’octubre de 1934. Durant la campanya per les eleccions generals del febrer de 1936 va ser l’assistent de Dolores Ibarruri, dirigent del Partit Comunista d’Espanya, en els seus mítings i viatges.
L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936, la va sorprendre, casualment, a Andalusia. Allà es va unir a una columna republicana formada, sobretot, per soldats de l’aviació, la qual va liderar. Va tenir un paper molt destacat durant aquells primers mesos de la guerra.
Com a corresponsal del diari comunista Mundo Obrero, va enviar informació i fotografies a Madrid sobre el desenvolupament del conflicte en aquella zona.
El matí del 14 de setembre del 1936, dos mesos després de l’inici de la guerra, quan circulava amb el seu xofer per una zona propera al pantà de Cubillas, prop de Granada, es va adonar que s’havien equivocat de camí. Fatalment van topar amb un control de l’exèrcit. Quan van veure que eren soldats falangistes van intentar fugir però ja no els va ser possible. Veient que no es podia escapar i conscient del que li esperava es va suïcidar amb un tret al cap, allà mateix. Tenia 24 anys.
La seva mort va tenir molt ressò tant a Andalusia com a Madrid i a Barcelona. Se li van fer diversos homenatges i es va crear el Batallón Lina Òdena format només per dones per donar suport logístic en la defensa de Madrid.
Un any més tard, l’estiu de 1937, es va celebrar l’Exposició Internacional de París. Malgrat estar en plena guerra, el Govern de la República va decidir participar-hi com un acte de propaganda i per atreure l’atenció internacional. Al pavelló espanyol, presidit pel Gernika de Pablo Picasso, s’hi van exposar obres d’artistes reconeguts com Joan Miró, Alexander Calder o Julio González entre altres. Però també es van exposar obres d’autors poc coneguts. Una d’aquestes va ser Lina Òdena de J. Pons.
J. Pons, de qui no tenim informació, va pintar aquesta obra amb la finalitat de ser exposada al pavelló espanyol. El tema d’una jove miliciana lluitant al front, que va morir per defensar el govern legítim de la República, s’ajustava perfectament a la intenció propagandística del govern.
Molt probablement es va inspirar en aquesta coneguda fotografia d’una miliciana fent pràctiques a la platja, realitzada per la fotoperiodista Gerda Taro l’agost de 1936 a Barcelona. Les semblances són clares.
En acabar l’Exposició, moltes de les obres exposades van retornar al país però, durant molts anys, es va creure que s’havien perdut. En realitat van estar amagades durant cinquanta anys a les dependències del Palau Nacional de Montjuïc a Barcelona, seu actual del MNAC. Els anys vuitanta es va donar a conèixer aquest fons. Entre altres, hi havia aquesta obra.
El 1986 i el 1987 es va poder veure en una exposició temporal dedicada al Pavelló de la República celebrada a Barcelona i Madrid respectivament. Des de l’any 2021 està exposada de manera permanent a les sales del MNAC.
