Presentació
En acabar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les condicions de vida i de treball van ser difícils. La política econòmica del govern va imposar, entre d’altres coses, el racionament i unes dures condicions laborals; tot plegat va comportar l’estancament econòmic i la misèria per a bona part de la població.
Aquesta situació va anar acompanyada de repressió política i social. Els partits i sindicats, que fins llavors havien lluitat per millorar les condicions de vida i de treball dels treballadors, van ser prohibits. També les vagues i les manifestacions eren il·legals.
Quines eren les condicions de vida i de treball a la postguerra?
Com s’ho farà la classe obrera per a millorar-les?
Quines característiques tindrà el moviment obrer durant els primers anys del franquisme?
Com portarà a terme la seva lluita?
Mireu els vídeos núm. 1 i 8 que trobareu en aquest enllaç. Laura Sanmiquel i Pepita Burgués, treballadores de la fàbrica tèxtil Bertrand i Serra de Manresa, coneguda com la Fàbrica Nova, expliquen com era la seva vida en aquells anys.
El sou que cobraven els treballadors durant els primers anys del franquisme era suficient per viure? Podien comprar tots els productes que necessitaven?
- El sou del pare i/o mare era suficient per mantenir tota la família?
- Quines creieu que devien ser les reivindicacions bàsiques del moviment obrer en aquells anys?
- Quines mesures de pressió creieu que podien portar a terme els treballadors per aconseguir els seus objectius, tenint en compte que les reunions, manifestacions i vagues eren il·legals?
1.El context (1939-1959)
La victòria dels franquistes a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va posar fi a la República democràtica que havia començat l’any 1931, i va iniciar la Dictadura franquista (1939-1975).
La política econòmica intervencionista que es va portar a terme des del govern, juntament amb l’aïllament exterior, va provocar un estancament econòmic que va comportar fam, misèria i racionament per a les classes populars.
A més, hi va haver una gran repressió política i social. Es van prohibir els partits polítics i els sindicats, i es va imposar el partit i el sindicat únic.
A nivell internacional el 1945 es va acabar la II Guerra Mundial (1939-1945) i ben aviat va començar la Guerra Freda, és a dir, l’enfrontament ideològic i polític entre EUA i la URSS (capitalisme-comunisme), la qual cosa va afavorir la continuïtat de la dictadura franquista.
2.Les condicions de vida i de treball de les classes populars
Les condicions de vida i de treball a la postguerra van ser dures i difícils. La política econòmica intervencionista del govern va imposar, entre d’altres coses, el racionament i unes dures condicions laborals. Tot plegat va comportar l’estancament econòmic i la misèria per a bona part de la població.
2.1. Les dificultats per sobreviure
“(Les condicions de vida de la classe obrera durant la postguerra eren penoses): sous baixos, famílies empobrides, condicions de treball precàries, seguretat mínima… A més, en el marc dels racionaments dels productes de primera necessitat, els talls i les restriccions elèctriques comportaven freqüents aturades a les fàbriques i indústries de tota mena. Per tant, el procés productiu quedava aturat durant hores o fins i tot dies sencers. Això significava un evident perjudici per a l’economia del país, però també per a les butxaques dels treballadors, ja que aquestes hores perdudes no les cobraven pas, amb la qual cosa els sous esdevenien encara més minsos”.
(Font: Sindicalisme i moviment obrer. Web: El primer franquisme en un clic).
2.2. La mala alimentació
Escolteu ara les entrevistes 12 i 13 que trobareu en aquest enllaç. La Laura Sanmiquel i la Pepita Burgués, treballadores de la Fàbrica Nova de Manresa, parlen sobre la mala alimentació d’aquells anys.
- Quins productes no podien comprar? Per quin motiu?
2.3. Els salaris dels treballadors
Llegiu el text Els sous del web: Les vagues de 1945 i 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa.
- Qui fixava el salari dels treballadors? Quins tres complements s’afegien al salari mínim? Quantes pagues extres hi havia?
- El text esmenta diferents salaris que es cobraven a la indústria tèxtil. A partir del sou de 5’53 ptes al dia que cobraven algunes filadores de la Fàbrica Nova de Manresa, calculeu quantes pessetes cobraven mensualment aquestes treballadores. Aquest salari mensual, a quants euros correspondria actualment?
- Segons els historiadors Carme Molinero i Pere Ysàs, quin percentatge cobraven de menys les dones ? Aquestes patien discriminació salarial?
2.4. El treball infantil
Escolteu l’entrevista núm. 10 que trobareu en aquest enllaç. La Laura Sanmiquel i la Pepita Burgués, treballadores de la Fàbrica Nova de Manresa, parlen sobre el treball infantil.
- Per quin motiu era així?
3.El moviment obrer (1939-1959)
Com hem vist les condicions de vida i de treball de les classes populars durant els primers anys del franquisme eren difícils. Aquesta situació va provocar que els treballadors presentessin reclamacions i queixes al Sindicat Vertical davant les injustícies que patien a les fàbriques. Més endavant, de manera espontània, van començar a dur a terme accions de protesta, consistents en concentracions de treballadors, aturades parcials i vagues.
El gener de 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa es va produir la que es considera la primera vaga important que va tenir lloc a l’Estat espanyol durant el franquisme. Uns mesos abans, però, hi havia hagut a la mateixa fàbrica una altra vaga que va ser un precedent per a la de 1946.
3.1. Les vagues a Catalunya
Llegiu el text Les primeres vagues del franquisme a Catalunya del web: Les vagues de 1945 i 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa.
- Quines accions es van realitzar els mesos de maig i agost de 1945? Amb quin esdeveniment mundial es poden relacionar?
- Què va passar el juny de 1945 a Manresa?
- Què va passar al gener de 1946 a Manresa?
3.2. La vaga de juny de 1945 a Manresa
Llegiu el text La vaga desconeguda de juny de 1945 del web: Les vagues de 1945 i 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa.
Per respondre les preguntes següents us poden servir d’ajut els subtítols que trobareu en el text.
- Quin va ser el motiu de la vaga? Expliqueu-ho.
- Quins van ser, principalment, els treballadors de la fàbrica que van fer la vaga?
- Què vol dir fer una “vaga de braços caiguts”? Les persones en vaga van anar a la fàbrica o es van quedar a casa?
- La vaga va ser per motius econòmics. Per què creieu que les autoritats tenien por que la vaga fos per motius polítics?
- Com va acabar la vaga? Van aconseguir el que demanaven? Hi va haver alguna conseqüència política immediata?
3.3. La vaga de gener de 1946 a Manresa
Llegiu el text La històrica vaga de gener de 1946 a Manresa del web: Les vagues de 1945 i 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa.
Analitzeu la vaga de 1946, a partir de l’esquema següent, que serveix com a pauta per analitzar qualsevol conflicte històric.
- Dates i lloc (fàbrica i població)
- Tipus de protesta
- Causes del conflicte
- Grups socials, institucions i persones que intervenen en el conflicte
- Negociacions que es porten a terme
- Instruments de pressió que utilitza cada part del conflicte
- Accions repressives
- Desenllaç del conflicte
- Acords a què s’arriba
- Conseqüències posteriors
3.4.Característiques del moviment obrer d’aquells anys
Les primeres protestes i vagues que van tenir lloc a Catalunya durant el franquisme es van realitzar de manera espontània i per motius econòmics. Això no treu que les obreres manifestessin també, amb aquestes accions, el seu desacord amb la dictadura. Aquestes protestes i vagues van tenir lloc en un moment polític en què les classes populars pensaven que hi havia expectatives de canvi polític.
Llegiu el text Quina importància va tenir la vaga de 1945? del web: Les vagues de 1945 i 1946 a Manresa. Aquest text explica les característiques que defineixen les vagues de la primera etapa del franquisme. Comproveu si la vaga de 1946 va tenir les característiques que s’esmenten en el text, responent les qüestions següents.
- Es va produir de manera espontània?
- La vaga es va produir en un moment històric en el qual hi havia expectatives de canvi polític? Quin era aquest moment? Per què creieu que hi podia haver expectatives de canvi?
- Les treballadores que van participar en la vaga van mostrar, també, desacord amb la dictadura?
4.Les vagues de 1951
El primer semestre de 1951 es van produir a Catalunya les mobilitzacions populars més importants des de la fi de la Guerra Civil. Les protestes van tenir com a rerefons l’encariment del cost de la vida i l’augment de les restriccions elèctriques. La primera protesta ciutadana important va tenir lloc el març de 1951 a Barcelona i és coneguda com “El boicot als tramvies”. A aquesta acció la van seguir més vagues i protestes, els mesos de març i abril, a altres llocs de Catalunya, entre ells Manresa i la seva comarca.
4.1. El boicot als tramvies de 1951 a Barcelona
El boicot als tramvies va ser una protesta ciutadana que va tenir lloc a Barcelona, el març de 1951. L’espurna que va fer esclatar el conflicte va ser la pujada de les tarifes dels tramvies de Barcelona de 50 a 70 cèntims. A Madrid, en canvi, el tramvia només costava 40 cèntims.
Van distribuir-se per Barcelona octavetes que demanaven a la població que no pugés al tramvia.
El boicot, que es va iniciar l’1 de març, va ser total i va durar més d’una setmana, malgrat la repressió que hi va haver (detencions i empresonaments). Va acabar amb una victòria dels ciutadans de Barcelona, perquè van aconseguir el restabliment de les tarifes anteriors.
“(…) el diumenge, 4 de març, el boicot ciutadà va ser total (…). I, tanmateix, no va ser això el que més va impressionar el governador (…). El convenciment de Baeza Alegria que les coses anaven molt i molt seriosament cal cercar-lo en un fet en aparença tan insignificant com un partit de futbol: el que aquell diumenge a la tarda havia de jugar, en el vell camp de les Corts, el F.C. Barcelona contra el Racing de Santander (…). El matx (…) va ser guanyat pel Barcelona per dos a un. La cosa important, però, no va ser el resultat, sinó el fet que des del dissabte havia canviat el temps i a la sortida del partit diluviava literalment. L’ocasió no podia ser més bona per doblegar la voluntat dels barcelonins. La Companyia de Tramvies, seguint ordres del governador civil, havia acudit a la sortida de les Corts amb un nombre de vehicles elevadíssim. (…) Enmig de la pluja copiosíssima els tramvies marxaren tal com havien arribat -buits- i els seguidors del Barça, sotmesos a la disciplina de la ciutat, es posaren de bell nou a caminar, caminar, caminar. (…)
És molt probable que en aquella sortida del futbol es col·loquessin els fonaments de la propera victòria de la ciutat.”
(FANÉS, Fèlix. La vaga dels tramvies del 1951. Barcelona: Laia, 1977, pàg. 105-106).
- Comenteu el comportament que va tenir la ciutadania a la sortida del partit de futbol i valoreu les conseqüències que va tenir la seva actitud.
4.2. La vaga de març de 1951 a Manresa
- A Manresa, una treballadora va ser detinguda i empresonada per fer vaga. Valoreu la importància del dret democràtic a la vaga.
4.3. La vaga d’abril de 1951 a Manresa
- Per què, finalment, es van veure obligades a fer vaga?
- Valoreu la mesura de pressió exercida per les autoritats consistent en el tancament de les fàbriques. Quines repercussions té aquest fet?
4.4. Importància de les vagues de 1951
Com ja havia passat als anys quaranta, les protagonistes de les vagues de 1951 a Manresa van continuar sent les dones, ja que rebien salaris més baixos que els homes.
Les vagues de 1951 van començar per motius econòmics i es van produir al marge dels partits i dels sindicats de l’oposició a la dictadura. Les negociacions eren dutes a terme per comissions de treballadores. En canvi, la convocatòria de vaga general de març de 1951 a Barcelona va sorgir d’un grup d’enllaços sindicals, majoritàriament militants clandestins del PSUC.
Les vagues i protestes de 1951 van contribuir a iniciar canvis en la política econòmica del règim. Van comportar la fi de les restriccions elèctriques i la supressió, dos mesos després, de les cartilles de racionament. Va ser el primer pas per passar de l’autarquia al lliure mercat.
A nivell social, les mobilitzacions de 1951 es consideren l’inici d’una etapa de transició en el moviment obrer que va culminar el 1962. A partir d’aquest moment va aparèixer una nova conflictivitat obrera que es va caracteritzar per portar a terme lluites massives, de caràcter econòmic i laboral. El moviment obrer que es va iniciar a la dècada dels 60 va comptar amb líders obrers coneguts que van patir les conseqüències de la repressió política i laboral.
- Busqueu algun exemple d’una vaga ocorreguda a Catalunya els últims cinc anys. Té les mateixes característiques de les que hem analitzat anteriorment?
5.Activitat final
5.1. Vocabulari
Racionament, vaga, vaga de braços caiguts, sindicat, repressió i discriminació salarial.
5.2.Les fonts de la història
5.3. Resolent el conflicte: joc de rol
Situeu-vos a Manresa al gener de l’any 1946. La vaga a la Fàbrica Nova ja fa uns dies que dura. Hi ha hagut manifestacions i la repressió policial està sent molt dura, amb força detencions. Per poder resoldre el conflicte, totes les parts implicades consideren que cal iniciar una negociació.
Els diferents grups que han d’intervenir en la negociació són: els treballadors, l’empresari, l’Alcalde i el Governador Civil. Caldrà repartir de forma aleatòria aquestes cartes que expliquen el rol que han d’adoptar les persones que intervindran en la negociació
Un cop repartides les cartes, caldrà fer quatre grups d’alumnes segons la carta que els haurà tocat. Es formarà un grup de treballadors, un altre d’empresaris, un altre d’alcaldes i un de governadors civils. Cada grup elegirà un company que haurà de recollir per escrit les conclusions a les quals s’arribi.
Cada grup haurà de debatre, des del punt de vista del rol que representa, els següents temes:
- Creieu que la vaga és una forma de lluita eficaç que tenen els treballadors per millorar la seva situació laboral quan ja han intentat altres vies i han fracassat? Per què?
Després del debat que haurà fet cada grup, caldrà organitzar una taula de negociació semblant a la que es va fer a Manresa l’any 1946.
Un representant de cada grup, amb les conclusions que s’hauran recollit en el debat anterior, s’asseurà a negociar amb els altres representants. És important reflectir l’actitud i el to que tindria cadascun dels participants i com serien, probablement, les seves intervencions.
L’Alcalde farà de moderador en la negociació.
- Anoteu els pactes als quals heu arribat. Compareu-los amb el desenllaç real del conflicte l’any 1946. Recordeu qui el va guanyar i quines conseqüències va tenir per a tots els que hi van intervenir.
Crèdits
Autors: Carme Botifoll Benasat, Jaume Esquius Jofré i Rosa M. Lóbez Rosell
Agraïments: Neus Montserrat Golsa
Manresa, maig de 2024
