El film
Fitxa tècnica
Títol: Salvador
Intèrprets: Daniel Brühl, Tristán Ulloa, Leonardo Sbaraglia, Leonor Watling, Ingrid Rubio, Celso Bugallo, Joaquim Climent, Antonio Dechent, Carlos Fuentes, Joel Joan, Bea Segura, Olalla Escribano.
Director: Manuel Huerga
Guió: Lluís Arcarazo
Productor: Jaume Roures
Música: Lluís Llach
Any: 2006 Nacionalitat: Espanyola
Gènere: Drama Durada: 134 minuts
Premis: Premi ciutat de Barcelona en la categoria Audiovisuals (2006), Premi ONDAS 2006 a l’event cinematogràfic, Millor pel·lícula espanyola als premis Tirant 2007 de València, Premi del públic al festival Cinespaña de Toulouse 2006, Premi Goya al millor Guió Adaptat 2007, entre altres.
Salvador explica els últims mesos de vida del jove lluitador antifranquista Salvador Puig Antich (1948-1974). Militant d’un grup anarquista, Puig Antich va ser acusat de la mort d’un policia que va tenir lloc a conseqüència d’un tiroteig que es va produir durant la seva detenció. Va ser jutjat per un tribunal militar i va ser condemnat a pena de mort. Va ser executat al garrot vil a la presó Model de Barcelona, el 2 de març de 1974.
El film és un al·legat contra la pena de mort i una reivindicació de la seva figura.
Per aconseguir-ho el director fa ús d’una posada en escena, d’un muntatge i una banda sonora colpidors amb la finalitat d’emocionar i commoure l’espectador davant la injustícia de l’execució de Puig Antich.
Abans de visionar el film
1. El context històric
Llegiu “El personatge del mes” que trobareu en aquest enllaç, amb l’objectiu de conèixer Salvador Puig Antich i el seu temps.
2. La banda sonora
Per entendre la importància de la banda sonora en el film Salvador hem de conèixer prèviament els principals tipus de músiques per al cinema.
Durant la projecció del film
1. Fixeu-vos en aquests aspectes:
- En la primera i l’última seqüència del film, les que fan referència a la detenció i a l’execució de Puig Antich. Observeu la planificació i el muntatge, i escolteu la banda sonora.
- En els plans (pla general, pla mitjà, primer pla) que utilitza el director per rodar les diferents escenes.
- En el muntatge (ordenació i unió dels diferents plans i escenes) que s’utilitza en la pel·lícula.
- En la banda sonora que se sent en les diferents escenes i seqüències per poder identificar si és música diegètica o extradiegètica i copsar quina és la funció que té en cada una d’elles.
- En la música que comença quan els policies posen les manilles a Puig Antich per portar-lo al lloc de l’execució (1h 52’03’’).
Després de visionar el film
1. Els personatges principals
Salvador Puig Antich
El director utilitza el flashback (mostrar escenes cronològicament anteriors a la que s’està narrant) per explicar-nos la vida i la personalitat de Puig Antich.
1.1. Concreteu un dels moments en què s’utilitza aquesta tècnica i quin aspecte de la seva vida ens mostra.
1.2. Expliqueu com era la personalitat de Puig Antich a partir dels flashbacks del film.
1.3. Comenteu la ideologia de Salvador Puig Antich, sobretot a partir de l’afirmació que ell feia de si mateix que no era un lladre malgrat robar, perquè el que ell feia era expropiar uns diners per donar-los als obrers en lluita.
Jesús
Jesús és el carceller de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona.
1.4. Expliqueu com va canviant l’opinió que Jesús té de Salvador i com va canviant també la relació entre ells.
1.5. Esmenteu alguna escena on es vegi aquest canvi d’actitud.
Margalida
La banda sonora té un paper important per apropar-nos a Margalida. Tots dos es coneixen, segons el film, a la sala Zeleste¹ de Barcelona on està actuant el cantant Pau Riba² (46’22’’).
1.6. Què ens aporta aquesta ambientació i la banda sonora a la construcció del personatge?
En aquesta escena Pau Riba canta la cançó Noia de porcellana (46`47’’), l’autor de la qual és ell mateix. Aquí teniu la lletra de les tres primeres estrofes que canta a la pel·lícula.
Noia de porcellana,
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcellana,
la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig
amb pètals de rosa és aire innocent.
Noia de porcellana,
tot el teu cos és un recipient
a punt per ser omplert d’aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
1.7. Llegiu aquestes tres estrofes i expliqueu per què hi canta aquesta cançó precisament. Què aporta a la narració?
1.8. Classifiqueu aquesta música segons la font, l’autor i la funció.
A l’escena següent a Zeleste, Margalida posa al tocadiscs la cançó Suzanne de Leonard Cohen³. Sonarà música diegètica. La música es prolonga fins a l’escena següent, fa la transició.
1.9. Per què diríeu que en aquest cas aquesta música fa la transició cap a l’escena següent?
Les germanes i el pare de Salvador
Les germanes del Salvador tenen una presència important en tota la pel·lícula. Són el pont d’enllaç entre el pare, l’advocat i el Salvador.
1.10. Expliqueu com van viure la condemna del seu germà.
1.11. Com van actuar a partir d’aquell moment?
1.12. Com van viure el desenllaç final?
1.13. Com ens mostra el film el pare del Salvador? Quin estat d’ànim ens transmet?
2. El desenllaç
La seqüència final de l’execució de Salvador Puig Antich és la més important del film. Compararem la primera seqüència (detenció del Salvador) i l’última, la de l’execució.
La detenció
2.1. Quins plans (general, mitjà o primer pla) utilitza principalment el director per narrar-la?
2.2. Veiem el tiroteig on mort el policia? Quina intenció té el director en narrar-ho d’aquesta manera?
2.3. Què aporta la música de la banda sonora a aquesta seqüència? Què perdria el film sense aquesta música (4’56’’).
L’execució
La llarga seqüència de l’execució comença quan les germanes reben una trucada telefònica que els comunica la confirmació de la pena de mort. (1h 25’38’’). A la televisió Peret⁴ canta una rumba que entre altres coses diu: “Cantar a la vida si queréis tener / Cantar, alegría de vivir / Para disfrutar, cantar / Canta y sé feliz”.
2.4. Classifiqueu aquesta música segons la font, l’autor i la funció.
2.5. Expliqueu com es relaciona amb aquest moment de la narració i amb els plans concrets que es veuen.
La seqüència que transcorre dins la presó utilitza un muntatge paral·lel (intercalar escenes que passen en llocs i moments diferents) amb la finalitat de dilatar el temps i crear una gran tensió emocional.
2.6. Detalleu quines diferents escenes intercala.
2.7. Quins plans predominen (general, mitjà, primer pla, primeríssim primer pla) en tota la seqüència?
2.8. Per què creieu que el director ho fa d’aquesta manera? Quin impacte produeix en l’espectador?
La música té una importància cabdal en aquesta seqüència.
2.9. Escolteu la cançó I si canto trist de Lluís Llach que trobareu en aquest enllaç. Llach la va escriure com a homenatge a Salvador Puig Antich en el moment de la seva execució.
La música que comença quan els policies posen les manilles a Puig Antich per portar-lo al lloc de l’execució (1h 52’03’’) ja l’hem sentit abans en tres moments diferents, però ara ja continua fins al final del film (crèdits inclosos), tot i que té dues interrupcions molt breus. Aquesta música està basada en I si canto trist. Són “variacions” sobre aquest tema musical.
2.10. Classifiqueu aquesta música segons la font, l’autor i la funció.
Al llarg d’aquest fragment de la banda sonora les referències a la cançó es van fent cada cop més clares.
2.11. En quin moment de la pel·lícula podeu entendre perfectament que aquesta música està basada realment en la cançó I si canto trist?
Als crèdits es sent la cançó que canta el mateix Lluís Llach amb altres intèrprets.
2.12. Quines diferències podeu apreciar entre aquesta versió i la que heu escoltat abans (apartat 2.9) i que és l’original de l’any 1974? Amb quina intenció s’ha fet?
3. La lluita posterior de les germanes
El judici militar contra Salvador Puig Antich no va ser legal ni just. Tot el procediment va estar ple d’irregularitats i la condemna final va ser una venjança de l’Estat franquista.
3.1. Llegiu aquesta Història al descobert sobre el judici i la condemna a Salvador Puig Antich.
3.2. Per què es considera que el judici contra ell no va ser ni legal ni just?
3.3. Per quins motius creieu que a l’Estat espanyol li va interessar condemnar i aplicar la pena de mort a Salvador Puig Antich? El context li va ser favorable o desfavorable? Per què?
Com es veu en aquesta història les germanes Puig Antich van iniciar una lluita intensa per reivindicar la figura del seu germà i obtenir l’anul·lació de la sentència. Finalment, el 16 d’octubre del 2024, les germanes van aconseguir que el govern de l’Estat espanyol, no el poder judicial, anul·lés la sentència que l’havia condemnat a la pena de mort i declarés que Salvador Puig Antich va ser condemnat per un tribunal il·legal i il·legítim.
3.4. Valoreu el fet que magistrats de l’actual democràcia espanyola no hagin permès la revisió del cas Puig Antich durant cinquanta anys. Quins creieu que en poden ser els motius?
La pel·lícula és un al·legat contra la pena de mort. A l’Estat espanyol, va ser abolida per la Constitució de 1978, promulgada a l’inici de la Transició Democràtica. Posteriorment, per una Llei Orgànica de l’any 1995, va quedar completament abolida, tant en temps de pau com de guerra.
Però arreu del món hi ha molts països on encara avui es duen a terme execucions. Segons el seguiment que fa Amnistia Internacional de l’aplicació de la pena de mort al món, el 2023 es va tenir notícia de 1.153 execucions: un augment del 31% respecte de les 883 del 2022. No obstant això, hi va haver un descens significatiu en el nombre de països que van dur a terme execucions, que va passar de 20 el 2022 a 16 el 2023.
Notes:
¹ Zeleste va ser una sala de concerts creada el 1973 a Barcelona. Va tenir un paper rellevant en el moviment musical i la contracultura barcelonina dels anys 70.
² Pau Riba (1948-2022). Cantautor català emmarcat dins el moviment contracultural barceloní.
³ Leonard Cohen (1934-2016). Poeta i cantant quebequès.
⁴ Pere Pubill Calaf (1935-2014), més conegut com a Peret va ser un cantant, guitarrista i compositor català, un dels creadors de la rumba catalana.
Autors: Carme Botifoll i Benasat, Jaume Esquius i Jofré, Rosa M. Lóbez i Rosell i Josep M. Vilar i Torrens.
Manresa, març 2024
