Ara fa 50 anys, nombroses persones i entitats es van mobilitzar per debatre sobre la cultura catalana i imaginar un país diferent.
Què va ser el Congrés de Cultura Catalana?
El Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població dels Països Catalans, que es va dur a terme entre els anys 1975-1977, amb l’objectiu de promoure la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i el drets de la cultura catalana.
El Congrés es va dedicar a analitzar l’estat de la cultura catalana en tots els àmbits per tal que les conclusions del debat fossin útils als futurs governs autonòmics dels Països Catalans: la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del País Valencià i el Govern de les Illes Balears.
El Congrés partia de la base d’entendre el terme cultura en un sentit ampli, denunciant l’anormalitat que suposava que el país no tingués institucions polítiques pròpies. També entenia que la cultura catalana és la de tots els Països Catalans, i la llengua catalana el símbol d’unitat cultural i de realitat comuna. I, per últim, el Congrés defensava els Països Catalans com una única unitat territorial, com un sol poble, amb voluntat d’integració de tothom que volgués ésser català.
Quan es va dur a terme?
El Congrés es va iniciar el 28 de gener de 1975 amb l’aprovació de la iniciativa de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que proposava organitzar un Congrés en defensa de la cultura catalana. A partir d’aquí es van anar realitzant els diferents actes i debats. La cloenda va tenir lloc el 27 de novembre de 1977 al Palau de Congressos de Barcelona.
Quin era el context d’aquell moment?
El Congrés de Cultura Catalana va marcar l’inici de la Transició a Catalunya cap a la Democràcia (1975-1982), després d’anys de repressió de la llengua i la cultura catalana, sobretot durant la dictadura franquista (1939-1975).
El Congrés va mobilitzar, de forma desinteressada, més de 3000 persones entre experts, acadèmics i ciutadans al voltant dels debats sobre com hauria de ser la societat catalana en democràcia.
S’hi van adherir i participar moltes entitats civils, Ajuntaments d’arreu dels Països Catalans i també moltes persones a títol individual.
Com es va organitzar?
El Congrés de Cultura Catalana es va dividir en 25 àmbits diferenciats (llengua, estructura educativa, recerca, història, dret, economia, indústria, teatre, arquitectura i disseny, turisme….) els quals pretenien analitzar l’estat de la cultura i de la societat dels Països Catalans, així com concretar unes propostes a curt i a mitjà termini per tal de poder iniciar el procés de recuperació en tots els àmbits.
Les sessions de debats, reunions i els diferents actes del Congrés es varen celebrar a molts pobles i ciutats d’arreu dels Països Catalans.
Quins actes es van celebrar a Manresa?
Manresa, com tantes ciutats i pobles del país, també va participar en aquest procés de debat.
El 2 d’abril de 1977, es van presentar els treballs sobre L’estructura sanitària a Manresa, a la sala d’actes de la Caixa d’Estalvis de Manresa.
També, durant el mes de maig de 1977 es va dur a terme un Cicle de Conferències sobre literatura catalana, amb la intervenció dels escriptors Josep Palau i Fabre, Josep Albanell, Feliu Formosa. Montserrat Roig i Pere Calders.
Finalment durant els mesos d’octubre i novembre del mateix any van tenir lloc a la ciutat els actes finals de l’àmbit del Dret, entre els quals cal destacar l’exposició Llibres jurídics catalans i de la Mostra del que ha estat i és el dret català i les conferències Els grans juristes manresans, a càrrec de Jacint Rosal, Josep M. Manubens i Xavier Sitjes el 3 de novembre de 1977 i Codi de família: matrimoni, divorci i fills extramatrimonials, a càrrec de Josep Peré Balay el 4 de novembre de 1977.
L’Acte acadèmic de cloenda de l’àmbit de Dret es va celebrar a l’Ajuntament de Manresa el 6 de novembre. Un dels objectius principals d’aquest àmbit era bastir de nou les grans institucions polítiques catalanes: el Parlament i la Generalitat per proveir-les de més competències.
El Manifest de la Cultura Catalana
A partir de les conclusions de tots els àmbits es va redactar el Manifest de la Cultura Catalana.
El Manifest afirmava la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans; la necessitat d’iniciar un redreçament i una transformació de la societat dels Països Catalans que garantís el seu normal desenvolupament sense cap opressió. Defensava un nou model de creixement econòmic i social i una nova configuració de l’organització política i social, basada en l’autogovern.
