Qui era Lluís Serra Giribert?
Lluís Serra Giribert va néixer a Manresa el 27 d’abril de 1903, va quedar sota custòdia de la maternitat de la ciutat i va ser adoptat per una família benestant d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
La mala relació amb un germanastre, que havia nascut més tard, el va obligar a traslladar-se, quan va ser major d’edat, al Prat de Llobregat, on va entrar a treballar a l’empresa “Papelera Española”.
Es va casar amb Dolors Sancho Sabaté, també d’Horta de Sant Joan, i van tenir dos fills, la Lolita, que va morir als 3 anys, i en Lluís.
D’ideologia d’esquerres, es va afiliar al sindicat UGT i després al PSUC. En esclatar la guerra va formar part del Comitè Revolucionari del Prat de Llobregat, localitat de la qual va ser alcalde des de l’octubre del 1936 fins al febrer de 1937, quan va dimitir per anar de voluntari al front, i es va incorporar al Camp d’aviació de Reus.
Què li va passar un cop acabada la guerra?
Després de perdre la batalla de l’Ebre molts companys del Lluís van marxar cap a l’exili, però ell va decidir quedar-se perquè no volia deixar sola la seva esposa i el seu fill Lluís, que només tenia 19 mesos. Estava convençut que no li podia passar res greu, ja que no havia comès cap delicte. Però es va equivocar.
Com molts altres, va ser detingut i empresonat, primer a la presó de Reus i després, a la Model de Barcelona. Va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim i acusat d’Auxilio a la Rebelión. Els motius de l’acusació van ser la seva ideologia d’esquerres, haver estat alcalde durant la República, haver participat en mítings i haver anat de voluntari al front. Els informes de la Guàrdia Civil i la Falange deien que Lluís Serra era “incompatible con la nueva y cristiana Sociedad que estamos forjando”. Per això va ser condemnat a mort i executat al Camp de la Bota, el 18 de novembre de 1939, a tres quarts de sis de la matinada. Tenia 36 anys.
Aquell dia, la seva esposa va anar a visitar-lo, com cada setmana, a la presó Model de Barcelona. En arribar va trobar el nom de Lluís Serra a la llista d’executats. Quan va anar a recollir els seus efectes personals, es va trobar una carta de comiat adreçada a ella i al seu fill Lluís, on li deia, entre altres coses, que anés amb el cap ben alt perquè ell no havia matat mai ningú, només havia lluitat pels drets de les persones i la justícia social, i li demanava que mai no odiés els qui l’havien mort.
Com s’ha recuperat la seva memòria?
El juliol del 2015 el seu fill, Lluís Serra Sancho, va declarar, com a testimoni, al jutjat d’instrucció núm. 25 de Barcelona on va poder explicar la història del seu pare. La declaració va ser en relació amb la querella que instrueix la jutgessa argentina Maria Servini que, des del 2010, investiga els crims contra la humanitat comesos a Espanya per les autoritats franquistes.
El 10 de setembre del 2021 es va inaugurar al Prat de Llobregat el “Passeig de Lluís Serra Giribert”. En l’acte de descobriment de la placa, en un gest ple de simbolisme, Lluís Serra Sancho, va lliurar a l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, la vara d’alcalde que havia estat del seu pare.
El 2022, a la plaça de la Vila davant del consistori del Prat es va instal·lar una llamborda en honor de l’exalcalde afusellat pel règim franquista.
El 2023, també al Prat de Llobregat, l’Ajuntament va inaugurar l’Espai de memòria en reconeixement a les persones del Prat víctimes de la repressió franquista i del nazisme. Aquest lloc és un jardí dissenyat com a espai de recolliment i homenatge a les víctimes, on hi consten els noms de les persones del municipi que van morir víctimes de la repressió franquista o als camps de concentració nazis.
El seu nom també es troba al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc de Barcelona, al costat de les més de 1.700 persones executades a Barcelona entre 1939 i 1952. Aquest fossar va esdevenir un Espai de Memòria gràcies a l’impuls de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya amb l’objectiu, entre altres, de crear un espai on recordar i homenatjar les víctimes de la repressió franquista.
Més informació:
– Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975). Memòria.cat.
– Web L’Audiència Memorial celebrada a Manresa el 25/1/2023. Memòria.cat.
– Web Històries al descobert: Històries creuades. Lluís Serra i Lina Òdena. Memòria.cat/edu.
