La relació amb Manresa
Josep Puig Guri va néixer a Barcelona el 1914, però de ben petit es va traslladar a Manresa amb la seva mare vídua, Concepció Guri Martí (1886-1978) i la seva germana Carme. La mare era mestra i va treballar a Manresa del 1916 al 1934. Va ser directora, el 1931 i 1932, de les colònies escolars d’estiu organitzades per l’Ajuntament de Manresa. Acabada la guerra, com tots els mestres, va ser depurada, però va ser confirmada en el càrrec el 19 d’abril del 1940.
El curs 1927-28, Josep Puig va entrar a estudiar a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Allà va establir amistat amb els seus companys de curs Joaquim Amat-Piniella, Josep Bailina Sivila, Simeó Selga, Isidre Morros i molts d’altres. Després es va traslladar a Barcelona on va estudiar Medicina.
Els anys de la Guerra Civil
Josep Puig va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i durant la Guerra Civil va ser capità metge provisional i va estar a les ordres del doctor Joaquin d’Harcourt Got, cap dels serveis quirúrgics de l’exèrcit republicà. Durant la guerra, d’Harcourt va investigar, juntament amb el comandant metge de l’exèrcit republicà, Albert Folch Pi, noves tècniques per curar les ferides de guerra. Segons Albert Folch, Josep Puig Guri va ser el millor deixeble de Joaquin d’Harcourt. El juliol de 1936, Puig va ser destinat a l’Hospital de Sang de Reus i més tard, a l’Hospital Militar de Vallcarca de Barcelona.
L’exili a Mèxic
Acabada la guerra, va marxar a França on va treballar a l’Hospital Mausausant de Béziers i el juliol de 1939 va aconseguir un visat per marxar cap a Mèxic. Puig, com també d’Harcourt i Albert Folch van formar part dels molts metges catalans i espanyols exiliats a Mèxic durant el franquisme.
El 1941, es va traslladar a la Universitat d’Iowa (EUA). Allà amb la col·laboració del metge de Ciutadella, també exiliat a Mèxic, Ignasi Ponsati Vives van publicar articles sobre el tractament de les fractures i ferides de guerra, basant-se en la seva experiència a la guerra civil espanyola. Puig va fer estades també a Califòrnia i a Minessota.
Va ser metge de l’American British Cowdray Hospital de Ciutat de Mèxic i cap del Servei del Departament de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital para enfermos crónicos de la regió de Tepexpan. Puig va combinar aquestes feines amb la pràctica privada com feien molts dels metges catalans exiliats a Mèxic, que exercien la medicina des dels seus domicilis o a través d’organitzacions mutualistes com la Benéfica Hispana, que havia estat fundada per Joaquin d’Harcourt per assistir als exiliats republicans espanyols.
Josep Puig Guri va ser un dels metges ortopedes més importants del Mèxic d’aquells anys. Quan es va retirar, va anar a viure a Califòrnia, juntament amb la seva esposa.
La seva activitat com a explorador
A més de la seva faceta professional, Josep Puig va tenir fama de viatger i explorador. En aquest sentit, va participar en la tràgica expedició que va tenir lloc el 1949 a la zona arqueològica Maia de Bonampak (Chiapas, Mèxic).
El 1946, l’aventurer nord-americà Herman Charles Frey va encapçalar una expedició a la Ciutat Perduda dels Maies. Allà van descobrir les famoses pintures al fresc del segle VIII dC. La zona va ser batejada, uns anys més tard, amb el nom de Bonampak per Sylvanus Morley.
L’abril i el maig de 1949 Herman Charles Frey va encapçalar una nova expedició a la zona, en la qual hi va participar Josep Puig Guri. Promoguda per l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic, aquesta expedició va acabar tràgicament amb la mort d’ Herman Charles Frey i el gravador Franco Lázaro Gómez.
Josep Puig Guri va escriure sis cròniques titulades Bonampak a La Nostra Revista (1946-1956) publicada a Mèxic, on explicava amb molt detall la seva experiència en l’expedició.
Va morir cap a l’any 2008/2009 a La Jolla, Placentia (Califòrnia,EEUU).
Josep Puig no va retornar mai a Catalunya, però es va mantenir fidel a la seva ideologia catalanista i republicana, tal com ho demostra l’aportació econòmica que va fer el gener de 1971 a la presidència de la Generalitat de Catalunya a l’exili i que el president Josep Tarradellas li va agrair en una carta, que memoria.cat ha localitzat a l’Arxiu de Poblet.
