L’empresa italiana de pneumàtics compleix 100 anys de la seva implantació a la ciutat
La fàbrica Pirelli de Manresa va ser la primera indústria de pneumàtics que la multinacional italiana va ubicar fora d’Itàlia. El 8 de març de l’any 1924, l’empresa italiana va adquirir la fàbrica Neumáticos Nacional, i el 19 de juliol va començar a funcionar a la ciutat.
Es va situar a l’espai conegut com la Plana del Pont Nou, entre el viaducte de la C-25 i el Pont Nou, al costat del riu Cardener.
Antigament, en aquest espai hi havia hagut la fàbrica de barrets Farigola, Castelló i Companyia que aprofitava una resclosa que desviava l’aigua del riu Cardener per fer energia. Al costat d’aquesta fàbrica es van aplanar els terrenys i es van utilitzar per fer-hi diverses activitats com, per exemple, jugar partits de futbol, fer pràctiques de cotxe i moto i, fins i tot, van servir d’aeròdrom. A principis del segle XX la fàbrica de barrets va tancar i la va substituir una serradora fins que l’any 1917 s’hi va implantar l’empresa de fabricació de pneumàtics Neumáticos Nacional, sorgida a conseqüència de l’augment de la demanda provocada per la utilització creixent de l’automòbil.
L’any 1924 aquesta empresa va ser adquirida per la Sociedad Nacional Pirelli S.A. Fàbrica Española de Neumáticos. Estava formada per Neumáticos Nacional que va aportar els edificis, la maquinària i els terrenys i Sociedad Anónima Comercial Pirelli, d’origen italià, que va aportar una forta inversió i que tenia el control majoritari de les accions empresarials. El 19 de juliol la fàbrica va iniciar la producció a Manresa, dirigida pels italians, amb una plantilla de 40 treballadors.
La multinacional italiana
L’empresa Pirelli va néixer l’any 1872 a la ciutat italiana de Milà. La va fundar Giovanni Battista Pirelli amb el nom de GB Pirelli&C., amb la finalitat de produir articles de cautxú elàstic.
Va començar fabricant cintes, tubs de goma i soles de sabata. A finals del segle XIX va iniciar la producció de cables telegràfics submarins, i l’any 1902 va crear la fàbrica de Vilanova i la Geltrú destinada a produir-los.
L’any 1901 va començar la producció de pneumàtics per a bicicletes, motocicletes i automòbils. L’any 1914 va iniciar un procés d’expansió mundial amb la creació de plantes de producció a Grècia, Turquia, Alemanya, Argentina i Brasil, fins que al 1924 va arribar a Manresa.
Els anys de la República i de la Guerra Civil
L’any 1932, durant la República, va morir el fundador de l’empresa Pirelli i la ciutat li va retre homenatge amb un funeral a la basílica de la Seu amb l’assistència de les autoritats de la ciutat i de moltíssima gent.
L’any 1934 es va fer la primera ampliació de la fàbrica amb la construcció d’un edifici per emmagatzemar matèries primeres i un altre per als productes semielaborats. Actualment, són edificis representatius de l’arquitectura industrial d’aquell temps, amb les cobertes amb forma de dents de serra, i que estan catalogats com a patrimoni industrial.
En aquell moment la plantilla de treballadors era d’unes 400 persones i l’empresa va viure una fase expansiva a tots els països on estava implantada.
L’esclat de la Guerra Civil no va frenar la producció, però va obligar la plantilla a protegir-se, per la qual cosa, els treballadors van decidir construir, l’any 1938, un refugi antiaeri d’unes dimensions considerables.
L’etapa del primer franquisme: estancament i rellançament
L’etapa del primer franquisme es va caracteritzar per l’aplicació d’una política econòmica autàrquica i l’empresa va passar per un llarg període d’estancament. No va ser fins la dècada dels cinquanta quan la situació va anar canviant i, a poc a poc, la fàbrica va tornar a créixer amb la construcció de dues noves naus. Es va arribar als 700 treballadors.
En aquells anys Pirelli Manresa va començar a produir les Wambes, unes sabatilles amb sola de goma, que es van popularitzar fins al punt que encara avui quan parlem de sabatilles esportives utilitzem aquest nom.
L’any 1957 es va construir un nou edifici d’oficines.
L’any 1959 es va posar en marxa la infraestructura més espectacular del complex industrial, la nau anomenada Banbury. Era una nau de grans dimensions, en la qual es realitzava una part especial del procés de producció amb l’objectiu de donar plasticitat al cautxú. Els treballadors l’anomenaven “el negre fum” perquè en treballar-hi quedaven plens de sutge, fins i tot, per dins la roba que portaven.
Els anys seixanta: la darrera fase expansiva
Durant els primers anys de la dècada dels seixanta, en el període del Desarrollismo franquista, l’augment de la demanda interna i l’aparició de la fàbrica d’automòbils SEAT a la Zona Franca de Barcelona, van impulsar la producció i la fàbrica es va tornar a ampliar amb la construcció d’un nou bloc de naus per produir els teixits tèxtils que formaven part de la carcassa dels nous models de pneumàtics.
La Pirelli Manresa va viure els seus anys de creixement més forts, amb una gran evolució tecnològica. S’hi van fabricar pneumàtics radials, pneumàtics de camió de totes dimensions, de motocicleta, de tractor i fins i tot d’avió.
Es va construir la Planta II, una nau de 25.000m2 equipada amb la tecnologia més moderna. La plantilla va arribar als 2.254 treballadors, nombre màxim que va assolir en la seva història.
El darrer terç del segle XX: cap al final de la fase productiva
La crisi del petroli dels anys 1973-79 i les seves conseqüències van fer evolucionar el sistema productiu, amb una disminució de la plantilla de treballadors però amb un increment de la productivitat a causa de la modernització tecnològica. L’any 2002 es va arribar a produir 18.000 pneumàtics diaris amb un màxim anual de 5.800.000.
La crisi econòmica de l’any 2008 va afectar greument la planta manresana i la direcció de la multinacional es va plantejar el trasllat de la producció, en el marc de la globalització de l’economia. Els darrers pneumàtics es van fabricar el 18 de desembre de l’any 2009.
L’actualitat: parc logístic
A partir d’aquell moment la fàbrica va deixar de ser productiva per transformar-se en un gran magatzem de productes acabats, sobretot de pneumàtics.
A l’actualitat, amb un espai d’emmagatzematge de 90.000 m2 s’hi poden comptabilitzar uns 400.000 pneumàtics produïts per les plantes de Pirelli a l’Estat espanyol i a Portugal. L’empresa manresana exerceix la funció de plataforma de distribució amb una plantilla actual de 100 treballadors.
L’empresa s’ha venut algunes naus, per exemple, les que s’havien dedicat al textil, i n’ha llogat a d’altres indústries. També n’ha cedit a diverses entitats de la ciutat.
Actualment, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat, es fan visites guiades pels espais que havien estat productius i en els quals hi havien treballat tants ciutadans de Manresa i comarca.
