Rosa Sensat va néixer al Masnou (Maresme) el 17 de juny de 1873. Va estudiar Magisteri a Barcelona i, als setze anys, ja va començar a fer de mestra a l’escola municipal del seu poble. També va estudiar a l’Escuela Central de Magisterio, de Madrid, on va entrar en contacte amb la Institución Libre de Enseñanza, que li va deixar una forta empremta.
Molt aviat es va interessar pels nous corrents pedagògics que s’estaven desenvolupant a Europa. Aquesta inquietud la va portar a viatjar a països com Bèlgica, Suïssa i Alemanya on va visitar les escoles més innovadores d’aquell moment. El 1912 va fer una estada a l’Institut Rousseau de Ginebra i a l’Escola Ermitage de Brussel·les per ampliar els seus estudis i conèixer els nous mètodes educatius.
Va treballar en diversos centres, pràcticament sempre en escoles públiques. El 1914 va ser la directora de l’Escola de Bosc de Montjuïc, que s’acabava d’inaugurar, càrrec que va exercir fins al 1930.
Del 1930 fins a l’any 1938, va ser la directora del Grup Escolar Milà i Fontanals de Barcelona, situat a Ciutat Vella, un dels barris més humils de Barcelona on va introduir les seves idees de renovació pedagògica. El 1938, a causa de problemes familiars, entre altres, va demanar la jubilació voluntària.
Amb l’establiment de la dictadura franquista el 1939, va ser depurada per la seva ideologia progressista i pel seu catalanisme, i va ser sancionada amb la jubilació forçosa, fet que li va suposar una forta represàlia econòmica.
Va morir a Barcelona l’1 d’octubre de 1961.
La renovació pedagògica
En un context educatiu molt endarrerit a tot el país, Rosa Sensat va ser una de les pioneres de la renovació pedagògica que es va produir a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX, entorn de les idees del moviment de l’Escola Nova.
Rosa Sensat va defensar una escola basada en el respecte a la personalitat i la individualitat dels alumnes, fonamentada en l’aprenentage actiu a través del joc, l’activitat física i les activitats a la natura. Una escola activa que fes que l’alumne s’impliqués amb la realitat i on es treballés a partir dels centres d’interès de l’alumnat. Una escola on s’aprengués a viure i a gaudir de la vida.
Va defensar també el treball en equip del professorat i la participació dels alumnes en el funcionament de l’escola.
Considerava que, per renovar l’escola pública, era fonamental una bona formació dels mestres i que calia seguir-se formant durant tota la vida professional.
Creia que, per millorar l’educació, era molt important la reflexió critica sobre la pròpia feina. Els Diaris que va escriure en els seus viatges pedagògics i en el seu dia a dia a l’escola són un recull de les seves reflexions. Basant-se en aquests diaris va escriure el llibre Vers l’escola nova (1934).
L’Escola del Bosc de Montjuic
Del 1914 al 1930, Rosa Sensat va dirigir la secció de nenes de l’Escola de Bosc de Montjuïc, a Barcelona, que va ser la primera escola municipal de la ciutat. Va néixer amb la intenció d’oferir als infants amb problemes respiratoris, una escola on poguessin estar en un entorn més saludable. La majoria eren fills d’obrers que vivien en barris insalubres.
Allà va poder dur a terme els seus principis pedagògics. Les alumnes feien les classes a l’aire lliure i tenien contacte directe amb la natura i l’entorn. Amb unes metodologies impensables en aquell moment, feien classes de plàstica, de música, d’educació física…
Amb una pedagogia avantguardista, l’escola es va convertir en un model que es va estendre a altres escoles catalanes i va inspirar també l’ensenyament de la República.
La formació de les dones
Rosa Sensat va promoure l’educació de les dones treballadores, la majoria de les quals eren analfabetes, i vivien explotades i allunyades de la vida pública. Va saber veure les seves necessitats i va treballar per millorar la seva situació.
Així, va dissenyar un pla de formació per l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, de Barcelona. Tenia l’objectiu de millorar la situació laboral de les dones i la seva autonomia personal. I facilitar que adquirissin els coneixements necessaris perquè fossin ciutadanes instruïdes i actives i, alhora, també bones mares de família.
Tenint en compte el context de l’època, va avançar cap a la igualtat entre homes i dones, sense renunciar a la concepció de família del moment, que atribuïa a les dones unes funcions concretes dins de la llar. Per això, va considerar que els calia una bona formació cultural però també una formació teòrica i pràctica per a les feines domèstiques.
El 1965, com a reconeixement a la seva tasca pedagògica, l’Associació de Mestres liderada per Marta Mata va passar a anomenar-se Escola de Mestres Rosa Sensat, i a partir de 1980, Associació de Mestres Rosa Sensat.
Amb motiu dels 150 anys del seu naixement i de la celebració de l’any Rosa Sensat, fem memòria de la seva tasca per introduir a Catalunya una escola nova, així com del seu compromís amb l’educació i la millora de l’escola pública del nostre país.
