Fem memòria... La Cova de Sant Ignasi i la guerra civil - Memoria.cat/edu

Fem memòria… La Cova de Sant Ignasi i la guerra civil

Sabies que la Cova de Manresa es va convertir en museu durant la guerra civil?

e471e4ff-dd64-4180-834f-9e78d970f074_16-9-aspect-ratio_default_0

① El conjunt de la Cova de Sant Ignasi

Un dels edificis que destaca quan arribem a Manresa, a més de la basílica gòtica de la Seu i del Pont Vell, és el conjunt monumental de la Cova de Sant Ignasi.

Es tracta d’un conjunt d’edificis (cova, església, casa d’exercicis, residència…) que es va anar construint en diverses etapes, des del segle XVII fins al segle XX, a l’indret que Ignasi de Loiola va freqüentar per pregar i meditar durant la seva estada a Manresa. És propietat de l’orde religiosa de la Companyia de Jesús i l’indret ignasià més important de la ciutat.

La seva història reflecteix els conflictes i esdeveniments que va viure la ciutat i el país durant tots aquest segles.

Així, el 1767, a causa de l’ordre del rei Carles III que suprimia la Companyia de Jesús, la residència de la Cova  es va convertir en un asil i l’església es va tancar al públic.

Més endavant, el 1811, amb l’ocupació de les tropes franceses, la residència es va convertir en caserna i l’església es va fer servir com a estable.

Durant el procés de desamortització (1836), l’església va ser un magatzem de fusta i després un estable, i la residència es va convertir en vivendes per a famílies pobres.

El gener de 1932, el govern de la República va decretar la disolució i la confiscació de les propietats de la Companyia de Jesús. El conjunt de la Cova va ser precintat el  febrer del mateix any.


②  La Cova es converteix en museu

Amb l’esclat de la guerra civil, el juliol de 1936, la Cova, que estava custodiada per la Guàrdia Civil, no va patir cap tipus de destrucció, com va passar en altres edificis religiosos de la ciutat.

Amb el suport del Comitè de Conservació d’Edificis Públics i Patrimoni Artístic i Cultural que s’havia creat per intentar frenar les destrosses del patrimoni que s’estaven produint, el manresà Lluís Rubiralta i un equip de voluntaris es van mobilitzar per protegir les obres d’art que estaven en perill.

El 6 d’agost de 1936, l’Ajuntament va cedir l’edifici de la Cova per acollir les peces i obres d’art que s’havien pogut salvar de les esglésies que havien estat assaltades o enderrocades, tant de Manresa com d’altres poblacions de l’entorn.

Lluís Rubiralta explicava així aquell moment:

“El President efectiu [del Comitè de Salvament] Josep Torra ens donà la grata notícia que ens havia estat concedit l’espaiós i magnífic edifici de la Cova de Sant Ignasi, antiga residència de la Companyia de Jesús. De forma, que en endavant ja podríem transportar-hi tot allò que creguéssim convenient, i que, demés, una camioneta a les ordres del Municipi, ens ho traslladaria.

Allò, semblava que començava a rutllar sobre rodes, i l’alegria que ens causà, almenys a mi, fou enorme.”  ¹

Persones de l’equip de salvament del patrimoni descarreguen peces artístiques a les dependències de la Cova.²

Malgrat altres aspiracions de convertir l’edifici en una escola militar o en una caserna, entre altres, la Cova es va acabar convertint en museu municipal. Les dependències de la casa d’execicis es van habilitar per acollir tota mena de peces artístiques.

Instal·lació de la sala de sepulcres. (Font: web memoria.cat/laseu).

Capitells, escultures, retaules, finestrals, peces de ceràmica, sepulcres  i altres objectes d’èpoques i procedències diverses van ser catalogats i col·locats amb cura per tal de ser preservats.

Sala amb escultures i retaules gòtics. (Font: web memoria.cat/laseu).

Obres tan destacades com el retaule gòtic del Sant Esperit o el de Sant Marc procedents de la basílica de la Seu, o la portalada romànica de l’església de Talamanca, entre moltes altres, es van instal·lar a les diverses sales i corredors de l’edifici com es pot observar en aquestes fotografies.

Galeria dels retaules gòtics. A la dreta, la taula central del retaule del Sant Esperit. (Font: web memoria.cat/laseu).

La creació del museu municipal a la Cova va ser fonamental per salvar una part del nostre patrimoni artístic que probablement s’hauria malmès o perdut.

Com escrivia Lluís Rubiralta el 5 de maig de 1937:

Aquell muntatge precipitat i sense mitjans adequats, és un exponent d’allò que es pot fer amb una gran dosi d’entusiasme.”³

Alguns membres de l’equip que va treballar en el salvament del patrimoni dirigits per Lluís Rubiralta.²
L’Arxiu Municipal de Manresa, instal·lat a la Cova.²

Més endavant, el 6 de març de 1937, el Consell Municipal també va acordar el trasllat de l’Arxiu Municipal, que estava a l’edifici de l’Ajuntament, a les dependències de la Cova per garantir la seva seguretat.

 

 

 

Durant la guerra, les plantes superiors de l’edifici van allotjar persones refugiades procedents d’Astúries i el País Basc, així com una residència d’estudiants que depenia de l’Ajut Infantil de rereguarda. I l’espai pròpiament de la cova o coveta es va habilitar com a refugi antiaeri.

Els darrers mesos de 1938 i el gener de 1939, l’edifici també  va acollir el professorat i l’alumnat de l’institut Lluís de Peguera de Manresa, ja que l’edifici de l’institut s’havia reconvertit en hospital militar.

En acabar la guerra, la Companyia de Jesús va recuperar la propietat de l’edifici i s’hi va instal·lar de nou una comunitat de jesuïtes. Progressivament, les obres d’art dipositades van anar tornant al seu lloc d’origen o van passar a formar part del Museu de Manresa que es va inaugurar l’any 1941.


Logotip de la commemoració de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa.

Ignasi de Loiola va arribar a Manresa, procedent de Montserrat, el març de 1522 i s’hi va estar durant onze mesos. La seva estada a la ciutat va suposar un canvi radical a la seva vida.

500 anys després la ciutat de Manresa commemora aquest fet amb nombrosos actes i esdeveniments.

 


Més informació:

– Web El salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936.

-Web Memòries de Lluís Rubiralta. El salvament del patrimoni durant la guerra.

– ALOY,Joaquim ; GASOL, Pere ; SARDANS, Jordi. La Guerra Civil. Volum 1. Manresa: Parcir, 1992. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).


Notes:
¹ Font: Web Memòries de Lluís Rubiralta.
² Font: ALOY,Joaquim ; GASOL, Pere ; SARDANS, Jordi. La Guerra Civil. Volum 1. Manresa: Parcir, 1992. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
³ Font: Web Memòries de Lluís Rubiralta.

 

Taula de continguts

CONTINGUTS RELACIONATS