① Una façana inacabada
La Seu de Manresa es va construir el segle XIV sota la direcció del mestre d’obres Berenguer de Montagut. La seva construcció es va dur a terme en diverses fases.
A finals del segle XV, l’obra es va donar per finalitzada. Però, en realitat, la façana principal es va tancar amb un simple mur i va quedar, per tant, inacabada.
En els segles posteriors, s’hi van afegir diversos elements o construccions que no tenien res a veure amb l’estil ni l’harmonia del conjunt de l’edifici.
Aquest és l’aspecte que va tenir durant més de 250 anys i fins a principis del segle XX.
② El projecte d’Alexandre Soler i March
La imatge que oferia la façana principal de l’edifici més emblemàtic de la ciutat no satisfeia els manresans que no la consideraven prou digne.
Mogut per aquesta inquietud, el mecenes manresà Prudenci Comellas i Sala va proposar a l’arquitecte Alexandre Soler i March que fes un projecte per construir una nova façana per a la Seu i es va comprometre a patrocinar una part de les obres.
El 1914, Soler i March va acabar el projecte i el va presentar a la Junta d’obres que s’havia constituït. Aquesta el va presentar al bisbe de Vic, Torras i Bages, per tal de ser aprovat.
El bisbe Torras i Bages va voler que fos revisat i aprovat per una comissió de tres arquitectes de la seva confiança: l’arquitecte diocesà Josep Maria Pericas, Josep Font i Gumà i Antoni Gaudí, per qui sentia una gran admiració.
Segons explicava Soler i March en un un article publicat a la revista manresana “Ciutat” el juny del 1926, Josep Font i Gumà li va comentar: “Es farà el que digui en Gaudí; els demés no hi tenim res a fer en aquest assumpte”. ¹
③ La visita de Gaudí
En aquell moment, Antoni Gaudí estava totalment dedicat a les obres de la Sagrada Família de Barcelona, però davant la petició que li va fer el bisbe Torras i Bages va desplaçar-se a Manresa per visitar la basílica de la Seu.
La seva estada a la ciutat va ser breu. Acompanyat d’Alexandre Soler March, entre altres, va visitar tot l’edifici detalladament i va tornar a Barcelona.
Les observacions que va fer Gaudí, a partir d’aquesta visita, van obligar Soler i March a fer un projecte nou.
Com a anècdota, Soler i March explicava que Antoni Gaudí va voler cobrar per la seva col·laboració. Sembla ser que la quantitat que demanava era força alta i la Junta de l’obra es resistia a pagar ja que considerava que era el bisbe qui li havia fet l’encàrrec. Finalment, però, el van pagar. Gaudí va dedicar aquests diners a les obres de la Sagrada Família. Així que els primers diners del pressupost de les obres de la façana de la Seu, en realitat van anar a parar a les de la Sagrada Família.
④ El projecte final
Alexandre Soler i March va fer un segon projecte que recollia les idees i les consideracions de Gaudí.
En el nou projecte es substituïa l’antic porxo per un pòrtic format per tres arcades, s’afegia un nou baptisteri i es coronava el campanar amb una agulla piramidal. També es preveia una nova coberta de dues vessants.
Finalment, la proposta de Soler i March va ser aprovada i l’agost de 1915 van començar les obres, que van durar gairebé vint anys.
Després de construir la paret de la nova façana, l’agulla del campanar i el baptisteri, les obres va quedar aturades, del 1921 al 1933, per motius bàsicament econòmics.
El 1933, en plena República, es van reprendre i es van acabar. Durant la Festa Major del 1934 es va fer la inauguració de la nova façana.
Com es pot observar en la imatge, no es va dur a terme la construcció d’una nova coberta.
D’altra banda, l’agulla del campanar va ser enderrocada el 1936, als inicis de la Guerra Civil.
Més informació:
Web El salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936.
Notes:
¹ Font: Web El salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936.
² Font: La Seu de Manresa: 700 anys. Barcelona: COAC, 2021.
