El 5 de maig de 1945 el camp de concentració i d’extermini de Mauthausen va ser alliberat pels exèrcits dels països aliats.
El camp de Mauthausen
El 5 de maig de 1945, pocs mesos abans que finalitzés la Segona Guerra Mundial, les tropes americanes van entrar al camp de concentració i d’extermini de Mauthausen. Va ser un dels darrers camps a ser alliberats.
El complex Mauthausen-Gusen aplegava dos camps de concentració i extermini ubicats en aquestes localitats austríaques. La població de Mauthausen tenia com a principal activitat econòmica l’explotació de les pedreres que proveïen les llambordes per empedrar els carrers de les poblacions d’Àustria. Aquest va ser el principal motiu per a construir-hi un gran camp de concentració aprofitant els presoners com a mà d’obra.
A la zona també s’hi troben les restes dels túnels en els quals els nazis construïen armament amagats dels avions aliats. Alguns d’aquests túnels es troben a les poblacions de Gusen i Ebensee on molts dels presoners hi feien treballs forçats.
De tots els camps nazis, Mauthausen és el que va concentrar la majoria dels ciutadans espanyols que, exiliats com a conseqüència de la Guerra Civil, hi van anar a parar per diferents circumstàncies. Es calcula que hi va haver 4.427 deportats espanyols, dels quals 936 eren catalans i 35 manresans, d’aquests, 19 hi van perdre la vida.
Memòria dels deportats
El primer diumenge de cada mes de maig, l’organització internacional Amical de Mauthausen, constituïda per exdeportats de diferents països del món, amb el suport de la majoria de governs d’aquests països, realitza un acte commemoratiu de l’alliberament del camp per part dels exèrcits aliats.
A Manresa, com en altres ciutats, les llambordes stolpersteine, col·locades davant el domicili on vivien quan va començar la Guerra Civil, recorden els manresans que van ser deportats.
Joaquim Amat i Piniella, periodista, escriptor i polític manresà, va ser un dels que va sobreviure. Va estar empresonat a Mauthausen des del 1940 fins al 1945. La seva novel·la K.L. Reich està inspirada en els fets que hi va viure.
L’any 2013, coincidint amb el centenari del seu naixement, la ciutat de Manresa es va plantejar fer un reconeixement a tots els manresans que van patir la deportació als camps nazis. La iniciativa va cristal·litzar en el Projecte Manresa-Mauthausen que, a més de la commemoració, volia servir per donar a conèixer la situació de l’exili i la repressió que es va produir després de la Guerra Civil espanyola. És, per tant, un projecte per a la recuperació de la memòria històrica, però també de reflexió sobre els valors de la nostra societat.
Actualment, en el marc d’aquest projecte, els instituts de secundària Lluís de Peguera, Pius Font i Quer, i Lacetània de Manresa; Gerbert d’Aurillach de Sant Fruitós de Bages; i Pere Fontdevila de Gironella; organitzen estades conjuntes amb grups d’alumnes per visitar les instal·lacions i assistir als actes commemoratius de l’alliberament del camp. Les estades sempre van acompanyades d’activitats relacionades amb la memòria històrica i la cultura de la pau. Aquesta experiència ha estat sempre molt enriquidora i molt ben valorada tant per l’alumnat com pel professorat que hi participa.
Més informació:
Web Manresans deportats als camps Nazis.
Web Joaquim Amat-Piniella, escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974).
Web Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000) manresà deportat a Mauthausen i Gusen.
Web memòria.cat/edu. Personatge del mes: Francesc Boix i Campo (1920-1951).
