Gen\u00eds Frontera Vila<\/p>\n
<\/p>\n
Ignasi Dom\u00e8nech Puigcerc\u00f3s (1874-1975), cuiner i gastr\u00f2nom<\/strong><\/p>\n Cuiner i gastr\u00f2nom manres\u00e0, format a Par\u00eds i Londres. Durant el per\u00edode compr\u00e8s entre els anys 1920 i 1930, fa llargues estades a casa de la seva germana, Llu\u00efsa Dom\u00e8nech, a cal Vilallonga de Castellbell i el Vilar. \u00c9s aqu\u00ed on escriu La Teca<\/em>, l\u2019obra m\u00e9s venuda i ja convertida en un cl\u00e0ssic de la cuina catalana casolana i, entre d\u2019altres llibres, tamb\u00e9 escriu \u00c0pats<\/em> i La cocina vasca<\/em>. Entre els anys 1937 i 1938, en plena guerra i esperonat per la manca d\u2019aliments a conseq\u00fc\u00e8ncia del conflicte b\u00e8l\u00b7lic, escriu La cocina de recursos (deseo mi comida)<\/em>, un aut\u00e8ntic tractat de cuina de guerra, de la gastronomia de la fam o de la m\u00e0xima optimitzaci\u00f3 dels recursos agroalimentaris en temps de pen\u00faries.[1]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Wenceslau Dutrem Solanich (1877-1958), farmac\u00e8utic anarquista<\/strong><\/p>\n Intel\u00b7lectual anarquista i reconegut anticlerical radical, amic de Mateu Morral, l\u2019executor de l\u2019atemptat contra el rei Alfonso XIII. Regenta la farm\u00e0cia de Castellbell i el Vilar entre els anys 1919 i 1922; s\u00f3n famoses les seves confer\u00e8ncies sobre anarquisme alhora que tamb\u00e9 se\u2019l recorda per ser l\u2019inventor de l\u2019Erotyl, un precedent del Viagra. Un cop acabada la guerra s\u2019exilia amb la seva fam\u00edlia a M\u00e8xic, on hi acaba fundant els laboratoris FARBAR (Farmac\u00e8utics Barcelona). \u00c9s pare de Wenceslau Dutrem Dom\u00ednguez, militant de les JEREC, del Casal Gracienc Nacionalista Republic\u00e0 d\u2019Esquerra i reconegut metge republic\u00e0 que, ja en temps de guerra, \u00e9s un dels creadors del Servei de Transfusions de Sang. Un cop a l\u2019exili mexic\u00e0, ser\u00e0 amic \u00edntim i metge personal de Lev Trotski.[2]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Ignasi Ribera Rovira (1880-1942), periodista republic\u00e0<\/strong><\/p>\n Militant del republicanisme catalanista i intel\u00b7lectual iberista, neix al raval de les cases del Gibert de Castellbell i el Vilar, m\u00e9s concretament a ca l\u2019Esquerr\u00e0, i \u00e9s fill del majordom de la f\u00e0brica de Roca i Lluvi\u00e0 al barri de la Bauma. \u00c9s el fundador del Casal Catal\u00e0 de Portugal (1909), redactor de La Veu de Catalunya<\/em>, director de El Poble Catal\u00e0 <\/em>(1916-1919), president de l\u2019Associaci\u00f3 de la Premsa Di\u00e0ria entre els anys 1925 i 1931; i principal impulsor de les relacions culturals de Catalunya amb Portugal i autor de diverses obres po\u00e8tiques, period\u00edstiques i pol\u00edtiques de car\u00e0cter lus\u00f2fil i iberista. Pol\u00edticament, milita a la Uni\u00f3 Federal Nacionalista Republicana, al Centre Nacionalista Republic\u00e0, al Partit Republic\u00e0 Catal\u00e0 i \u00e9s el fundador d\u2019Els Jovestels de Catalunya, unes joventuts d\u2019escoltes catalanistes.[3]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Ramon Rosas Vilaseca (1881-1943), obrer anarcosindicalista<\/strong><\/p>\n Militant de l\u2019anarcosindicalisme, pag\u00e8s i obrer de la col\u00f2nia Bur\u00e9s, s\u2019estableix amb la seva fam\u00edlia al raval del Baix Vilar de Castellbell i el Vilar, i \u00e9s fill del guardabosc i veter\u00e0 combatent carl\u00ed Josep Rosas Pla. Milita a Solidaritat Obrera i durant la Setmana Tr\u00e0gica (1909) organitza els obrers armats que paralitzen les f\u00e0briques de Castellbell i el Vilar i de Sant Vicen\u00e7 de Castellet, motiu pel qual ha d\u2019exiliar-se a Par\u00eds. \u00c9s un dels fundadors de la CNT (1910) i com passa amb l\u2019alcalde Biosca, la seva milit\u00e0ncia trentista i possibilista el duu a la pol\u00edtica municipal, convertint-se en l\u2019alcalde llibertari de Poliny\u00e0 entre els anys 1936 i 1939. S\u2019exilia amb la seva fam\u00edlia a la Catalunya del Nord.[4]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Josep Rosas Vilaseca (1891-1968), obrer comunista<\/strong><\/p>\n Militant del comunisme catalanista i obrer de la col\u00f2nia Bur\u00e9s, \u00e9s el germ\u00e0 petit de Ramon Rosas. Seguint les seves passes, primer milita a la CNT i participa activament en la vaga general de 1917, en la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica (1931) i en els Fets de 6 d\u2019octubre (1934), entre d\u2019altres. \u00c9s fundador i primer director del setmanari Vertical <\/em>entre els anys 1932 i 1934, adherit a la CNT trentista i \u00f2rgan de la Federaci\u00f3 Local de Sindicats de Sabadell, que acaba passant-se a la UGT sota el control del PSUC. Com el seu germ\u00e0 Ramon, tamb\u00e9 arribar\u00e0 a la pol\u00edtica municipal: primer com a regidor de prove\u00efments (1936-1937) i, despr\u00e9s, com a president-delegat de la Comissi\u00f3 municipal d\u2019Ind\u00fastries de guerra (1937-1939). S\u2019exilia amb la seva fam\u00edlia a Xile.[5]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Francesc Senyal Ferrer (1897-1975), industrial republic\u00e0<\/strong><\/p>\n Militant republic\u00e0 i industrial llauner, neix al carrer de Joaquim Borr\u00e0s de Castellbell i el Vilar i \u00e9s fill del llauner i cafeter de la col\u00f2nia t\u00e8xtil. Establert a Manresa, presideix la Joventut Nacionalista de Manresa (1921), la Comissi\u00f3 d\u2019Acci\u00f3 Pol\u00edtica i Cultural (1922), lidera l\u2019adhesi\u00f3 de l\u2019entitat a l\u2019Acci\u00f3 Catalana (1923). Tamb\u00e9 \u00e9s un dels impulsors del diari El Dia<\/em>, portaveu manres\u00e0 del republicanisme catalanista, funda el Centre Republic\u00e0 Catalanista (1930) i \u00e9s president de la Uni\u00f3 Catalanista Republicana. Amb l\u2019adveniment de la democr\u00e0cia, exerceix de diputat a les Corts per l\u2019ERC (1933-1936) i, ja en temps de guerra, esdev\u00e9 sostsecretari de Treball del ministeri de Treball, Sanitat i Previsi\u00f3; i de c\u00f2nsol i agregat comercial a Canad\u00e0 (1936-1939). S\u2019exilia amb la seva fam\u00edlia a M\u00e8xic.[6]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Josep Muntada Bach (1900), inspector d\u2019ensenyament camale\u00f2nic<\/strong><\/p>\n Pedagog i inspector d\u2019ensenyament, neix al carrer de Joaquim Borr\u00e0s de Castellbell i el Vilar, fill de fam\u00edlia obrera. Estudia magisteri i obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre (1928). Comen\u00e7a a treballar als moderns Centres de Col\u00b7laboraci\u00f3 Pedag\u00f2gica; \u00e9s nomenat inspector d\u2019ensenyament primari i se\u2019l destina a Gal\u00edcia (1934), des d\u2019on implanta les Missions pedag\u00f2giques ideades pel catal\u00e0 i ministre d\u2019educaci\u00f3 Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, amb l\u2019objectiu de dur la cultura i l\u2019ensenyament fins als pobles m\u00e9s a\u00efllats i les fam\u00edlies m\u00e9s humils. Durant aquest per\u00edode, Josep Muntada es converteix en un dels inspectors d\u2019ensenyament m\u00e9s rellevants de l\u2019Estat (1934-1936). Tanmateix, quan Gal\u00edcia \u00e9s ocupada pels colpistes, s\u2019hi adapta r\u00e0pidament, involucionant acad\u00e8micament i posant tot el seu talent al servei de la doctrina falangista.[7]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Ramon Calsina Bar\u00f3 (1901-1992), pintor republic\u00e0<\/strong><\/p>\n Pintor i dibuixant barcelon\u00ed amb els or\u00edgens i arrels al nucli de Sant Crist\u00f2fol de Castellbell i el Vilar, m\u00e9s concretament a ca l\u2019Agust\u00ed. La seva obra \u00e9s una esp\u00e8cie de realisme m\u00e0gic que combina la cr\u00edtica social i la ironia punyent, retratant les classes populars i el m\u00f3n menestral. L\u2019any 1930 pinta la seva obra m\u00e9s coneguda, C\u00e0rrega de la policia a les Rambles de Barcelona<\/em>; i el 1936 crea La barricada<\/em>, una al\u00b7legoria a la lluita antifeixista de l\u2019anarquisme als carrers de Barcelona. Durant la guerra freq\u00fcenta l\u2019Agrupaci\u00f3 d\u2019escriptors catalans i dissenya per a Joan Oliver el cartell de La Fam<\/em>, considerada l\u2019obra m\u00e9s important del teatre catal\u00e0 en guerra. S\u2019exilia amb la seva fam\u00edlia a Fran\u00e7a.[8]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Pedro Cano Garrido (1912-1943), obrer anarquista<\/strong><\/p>\n Obrer i l\u00edder anarquista d’origen andal\u00fas (Moj\u00e1car, Almeria) que, despr\u00e9s de viatjar a Sud-am\u00e8rica i de conviure en una col\u00f2nia anarquista, retorna i s\u2019estableix com a obrer a la col\u00f2nia industrial del Borr\u00e0s a Castellbell i el Vilar. Assisteix i participa en les confer\u00e8ncies del farmac\u00e8utic Dutrem al poble i a Sant Vicen\u00e7 de Castellet; exerceix de corresponsal local a la Revista Blanca<\/em> (1925) i desenvolupa c\u00e0rrecs de responsabilitat a la CNT del Bages (1930). En companyia del seu cos\u00ed Bartolom\u00e9 Flores, s\u2019integra a la FAI i al Comit\u00e8 Anarquista de la Comarca de Manresa<\/em>, des d\u2019on lidera els grups d\u2019acci\u00f3 que recolzen les vagues i que organitzen sabotatges en serveis i infraestructures. Durant la guerra Civil esdev\u00e9 milici\u00e0 (1936-1939) i s\u2019apunta a la columna Terra i Llibertat juntament amb el seu cos\u00ed Bartolom\u00e9 Flores Cano. Mor pres a la Model el 1943.[9]<\/a><\/p>\n <\/p>\n Maria Malla F\u00e0bregas (1918-1995), obrera i escriptora llibert\u00e0ria<\/strong><\/p>\n Obrera, escriptora i l\u00edder llibert\u00e0ria, establerta a les galeries obreres del carrer de Joaquim Borr\u00e0s de Castellbell i el Vilar. Milita a la CNT, dirigeix la primera i \u00fanica biblioteca local (finan\u00e7ada a partir de les quotes de la milit\u00e0ncia llibertaria) i, a partir de 1936, s\u2019adhereix a les Juventudes Libertarias, de les quals exerceix els c\u00e0rrecs de secret\u00e0ria i tresorera. Com a escriptora, publica articles d\u2019opini\u00f3 de tem\u00e0tica social i cultural, obres de teatre, volums en prosa i fins a cinc reculls de poesia, entre els quals destaca El \u00faltimo rom\u00e1ntico<\/em>, que obt\u00e9 segon premi del Certamen Nacional de Poes\u00eda Amado Nervo. S\u2019exilia amb la seva fam\u00edlia a la Catalunya del Nord.[10]<\/a><\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> RED\u00d3, Salvador: \u201cEl bressol de La Teca\u201d a La Revista<\/em>, Prensa Ib\u00e9rica, Manresa, 11 de noviembre de 2006, pp.2-7.<\/p>\n \u201cRecordar el cuiner manres\u00e0 Ignasi Dom\u00e8nech per no perdre la identitat\u201d a Regi\u00f37. Diari de la Catalunya Central<\/em>, Prensa Ib\u00e9rica, Manresa, 9 d\u2019abril de 2018.<\/p>\n [2]<\/a> VALLS, Joan: \u201cWenceslau Dutrem i Solanich, un farmac\u00e8utic de Castellbell i el Vilar. L\u2019entorn familiar d\u2019un farmac\u00e8utic llibertari i les relacions del seu fill amb Trotski\u201d a Dovella. Revista cultural de la Catalunya <\/em>Central, n\u00fam. 111, Centre d\u2019Estudis del Bages, Manresa, pp. 39-48.<\/p>\n VALL, Josep: \u201cWenceslau Dutrem i Dom\u00ednguez<\/a>\u201d a La hiperenciclop\u00e8dia hist\u00f2rica d\u2019Esquerra Republicana<\/em>, Fundaci\u00f3 Josep Irla.<\/p>\n [3]<\/a> VALLS, Joan: Ignasi Ribera i Rovira, un gran periodista nascut a Castellbell i el Vilar<\/em>, Ajuntament de Castellbell i el Vilar, Castellbell i el Vilar, 2002.<\/p>\n [4]<\/a> ROSAS, Josep: El ciutad\u00e0 desconegut. Del Llobregat al Mapocho<\/em>, Arxiu Hist\u00f2ric de Sabadell, Sabadell, 2005.<\/p>\n [5]<\/a> ROSAS, Josep: El ciutad\u00e0 desconegut\u2026<\/em><\/p>\n [6]<\/a> RUB\u00cd, Gemma: \u201cFrancesc Senyal i Ferrer<\/a>\u201d a La hiperenciclop\u00e8dia hist\u00f2rica d\u2019Esquerra Republicana<\/em>, Fundaci\u00f3 Josep Irla.<\/p>\n Memoria.cat, \u201cFrancesc Senyal i Ferrer<\/a>\u201d a \u201cRep\u00fablica a Manresa (1931-1936). Personalitats, Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa.<\/p>\n [7]<\/a> CORNAD\u00d3, Carles: \u201cJosep Muntada i Bach. De les Missions pedag\u00f2giques de la Rep\u00fablica a l\u2019exaltaci\u00f3 del Franquisme\u201d a El Brogit. Peri\u00f2dic informatiu de Castellbell i el <\/em>Vilar, m\u00fam. 45, Col\u00b7lectiu El Brogit, Castellbell i el Vilar, 2019, pp. 6-8.<\/p>\n [8]<\/a> CALSINA, Pere: El pols de la vida<\/em>, Barcelona, 2016.<\/p>\n