\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Gen\u00eds Frontera Vila<\/p>\n
<\/p>\n
Conscients com som de com n\u2019\u00e9s de complex l\u2019estudi d\u2019una hist\u00f2ria de vida i d\u2019entendre que, lluny d\u2019interpretacions maniquees, una obra i traject\u00f2ria vivencial \u00e9s una cadena on cada baula d\u00f3na sentit a la seva successiva;[1]<\/sup><\/a> aquest \u00e9s el retrat que pret\u00e9n explicar perqu\u00e8 el jove Valent\u00ed Ambr\u00f2s \u00e9s producte de l\u2019entorn, de l\u2019her\u00e8ncia, de la tradici\u00f3 i d\u2019una molt personal convicci\u00f3. Endinsem-nos en la seva hist\u00f2ria, coneguem perqu\u00e8 va renunciar a ser mobilitzat en la republicana lleva del Biber\u00f3 i entenguem els motius que el van dur a emboscar-se a partir de 1938.<\/p>\n Durant la primera meitat del segle XX, al migdia de la comarca del Bages i de Manresa -l\u2019\u00faltima gran ciutat fabril al nord de la Catalunya interior- s\u2019hi aixeca el poble de Castellbell i el Vilar. I en el seu terme, entre la cara nord de Montserrat fins arribar a la riba dreta de l\u2019industri\u00f3s Llobregat, s\u2019hi mant\u00e9 un territori eminentment rural i agr\u00edcola, solcat per la part baixa de la riera de Marganell i pel cam\u00ed que connecta la conca del riu amb la carretera de Manresa a can Ma\u00e7ana.<\/p>\n Malgrat el batibull industrial i obrer que arriba de l\u2019altra riba del riu, aquest encara \u00e9s un paisatge dominat per l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Vicen\u00e7 de Castellbell, pel castell del marqu\u00e8s de Castellbell, per la torre dels fabricants Bur\u00e9s i pels masos de pagesos propietaris. I \u00e9s a red\u00f3s d\u2019aquest paisatge, a l\u2019ombra de tot aquest poder social i econ\u00f2mic, que s\u2019hi alcen tres ravals de cases rabassaires: el del pla de les Roques, el del Jordi i el del Ferran.<\/p>\n En aquest darrer raval, el del Ferran, neix Valent\u00ed Ambr\u00f2s Bach, el protagonista d\u2019aquest llibre i autor del dietari del qual n\u2019ha sortit aquesta recerca. El seu cas, \u00e9s el d\u2019un noi que va convertir-se en producte del seu entorn i de la tradici\u00f3. Com veurem despr\u00e9s, a partir d\u2019una exhaustiva i documentada contextualitzaci\u00f3, la seva tradici\u00f3 familiar es remunta a la lluita contra aquell liberalisme burg\u00e8s -d\u2019ocupaci\u00f3 durant la guerra del Franc\u00e8s i d\u2019explotaci\u00f3 durant gran part del segle XIX- que imposa una nova economia contempor\u00e0nia per\u00f2 miserable per a les classes populars. Justament \u00e9s per aix\u00f2 que a mitjan del segle XX, carlins i republicans, m\u00f3n rural i urb\u00e0, tradici\u00f3 i modernitat, lluiten colze amb colze contra aquest Estat liberal.[2]<\/sup><\/a> De fet, poc despr\u00e9s i durant una nova carlinada, dos besoncles del Valent\u00ed s\u2019aixequen en armes mantenint viva la flama d\u2019aquesta revolta.<\/p>\n Paradoxalment, per\u00f2, el pes d\u2019aquest entorn i la tradici\u00f3 aquesta vegada no permeten que la fam\u00edlia Ambr\u00f2s abandoni l\u2019Antic R\u00e8gim i evolucioni cap a corrents progressistes que, justament, defensen els seus interessos socials i econ\u00f2mics que, en el m\u00f3n rural, es tradueix en els de les fam\u00edlies rabassaires (de pagesos sense terra que treballen la de masos propietaris o d\u2019heretat senyorial). En aquest punt, els avis de Valent\u00ed Ambr\u00f2s prenen partit durant la segona meitat del segle XIX i no ho fan al costat dels antics companys republicans, si no que mantindran la tradici\u00f3 carlina lligada a la parr\u00f2quia; i la defensa del pairalisme interclassista del seu entorn, estretament lligat als amos<\/em> -tant pagesos com burgesos- i al noble marqu\u00e8s de torn.<\/p>\n Finalment, cal con\u00e8ixer un altre fet cabdal per entendre l\u2019entorn i la tradici\u00f3 de Valent\u00ed Ambr\u00f2s: el casament a la primeria del segle XX del seu pare, d\u2019origen popular, amb la pubilla del mas propietari m\u00e9s proper; \u00e9s a dir, amb la filla d\u2019un amo<\/em>. Si amb anterioritat, la fam\u00edlia Ambr\u00f2s ja havia renunciat a la solidaritat de classe en favor de la fraternitat parroquial; ara no pensa pas renunciar a l\u2019oportunitat d\u2019ascendir socialment i d\u2019asseure\u2019s -sobretot els diumenges de missa- als bancs de davant de l\u2019altar en lloc dels cuers destinats a la patuleia<\/em>.[3]<\/sup><\/a><\/p>\n I \u00e9s aix\u00ed com Valent\u00ed Ambr\u00f2s neix hereu d\u2019un mas propietari; \u00e9s un futur amo<\/em> i l\u2019entorn familiar defensar\u00e0 els seus interessos de classe. Alhora, continua arrelat al mite del sometent patri\u00f2tic, a l\u2019imaginari del carlisme heroic i a les bases del requet\u00e8 i del qu\u00e8 ser\u00e0 el nacionalcatolicisme. Valent\u00ed \u00e9s un jove culturalment inquiet: cultiva l\u2019escriptura i l\u2019apassiona el dibuix, pel qual t\u00e9 reconegudes aptituds; per\u00f2 ideol\u00f2gicament, mant\u00e9 l\u2019her\u00e8ncia sociopol\u00edtica del carlisme i ho fa per convicci\u00f3.<\/p>\n Tanmateix, s\u00f3n temps en qu\u00e8 molts joves com ell, de bressol carl\u00ed, experimenten un canvi radical i, com ja passava en el degoteig iniciat durant la segona meitat del segle XIX,[4]<\/sup><\/a> el moviment rabassaire i l\u2019obrerisme creixent intensifiquen la conversi\u00f3 als nous corrents revolucionaris dels hereus del carlisme m\u00e9s combatiu. Vegem-ne un parell d\u2019exemples:<\/p>\n El sindicalista comunista Josep Rosas, fill d\u2019un combatent de la darrera carlinada, a les seves mem\u00f2ries recorda la llar familiar a Castellbell i el Vilar: \u201cEl crist agonitzant del dormitori i la figura del rei in\u00e8dit <\/em>[el pretendent carl\u00ed Carlos VII] penjat a la paret del menjador expressaven sota quina protecci\u00f3 terrenal i celestial desitjaven acolliment els nostres pares. <\/em>(…) Amb el temps, vaig trobar \u201cLa conquista del pan\u201d de l\u2019anarquista rus Piotr Kropotkin. Aquell llibre guardat per l\u2019hereu de casa pobra <\/em>[el seu germ\u00e0 Ramon Rosas] dintre d\u2019una pastera entre trossos de pa sec fou per a mi una revelaci\u00f3 i ensems una invitaci\u00f3 a seguir les petjades del germ\u00e0 gran per la l\u00ednia oposada a la moral en \u00fas.<\/em>\u201d[5]<\/sup><\/a><\/p>\n L\u2019artista republic\u00e0 Carles Fontser\u00e8 -quatre anys m\u00e9s jove que el nostre protagonista- tamb\u00e9 d\u2019her\u00e8ncia carlina, militant del requet\u00e8 i preco\u00e7 pistoler lliguero, escriu que \u201cla lectura -sobretot de Tolstoi- i la meva reacci\u00f3 davant els conflictes que configuraven el m\u00f3n que m\u2019envoltava havien adobat el terreny per alliberar-me de les arrels religioses i carlines.<\/em>\u201d[6]<\/sup><\/a><\/p>\n En tot cas, Valent\u00ed Ambr\u00f2s madurar\u00e0 ali\u00e8 a tot aquest proc\u00e9s de conversi\u00f3 natural que afecta carlins i pagesos; i continua formant-se com a \u201cpersona d\u2019ordre<\/em>\u201d que, en paraules d\u2019ell mateix i al llarg de la seva vida, es traduir\u00e0 en \u201cestar afincat al poble amb arrels molt fondes i, sobretot, en tenir bons costums i ser creient.<\/em>\u201d Tant \u00e9s aix\u00ed, que la seva afici\u00f3 per l\u2019escriptura el dur\u00e0 a escriure el llibret Mansueto Bux\u00f3, primer h\u00e9roe de la guerra de la Independencia del Corregimiento de Manresa<\/em>, tot creant la figura del \u201cbuen patriota que organiz\u00f3 hombres valientes somatenistas de Castellbell <\/em>(…) que di\u00f3 su vida en el holocausto a la patria <\/em>(…) y a\u00fan pudo gritar viva Espa\u00f1a y mueran los franceses.<\/em>\u201d[7]<\/sup><\/a><\/p>\n I \u00e9s amb aquest tarann\u00e0 que es declara una Rep\u00fablica que el Valent\u00ed avorreix; que li esclata una guerra als nassos enmig del b\u00e0ndol equivocat; i que amb nom\u00e9s disset anys el mobilitzen per anar-hi a lluitar. En aquest escenari, nom\u00e9s \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de temps que rebutgi el reclutament, que es faci foned\u00eds i que comenci a escriure el Diari d\u2019un emboscat<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n [1]<\/sup><\/a> FRONTERA, Gen\u00eds: \u201cSobre la complexitat de la hist\u00f2ria: la guerra de l\u2019avi<\/a>\u201d a Naci\u00f3 Digital<\/em>, 22 d\u2019agost de 2018.<\/p>\n [2]<\/sup><\/a> FONTANA, Josep: \u201cCrisi camperola i revolta carlina\u201d a El carlisme. Sis estudis fonamentals<\/em>, L’Aven\u00e7-Societat Catalana D’Estudis Hist\u00f2rics, Barcelona, 1993, p. 107.<\/p>\n [3]<\/sup><\/a> Curiosament, patuleia<\/em> \u00e9s una paraula que t\u00e9 els seus or\u00edgens en el m\u00f3n tradicionalista i carl\u00ed; utilitzada per designar els propis escamots de soldats irregulars; \u00e9s a dir, de pagesos d\u2019origen treballador i popular.<\/p>\n [4]<\/sup><\/a> A m\u00e9s de la col\u00b7laboraci\u00f3 de partides republicanes amb republicanes, FONTANA, Josep (1993) tamb\u00e9 estudi\u00e0 la conversi\u00f3 de guerrillers carlins -sobretot empordanesos- al republicanisme. I tamb\u00e9 cal destacar el cas del Manifest de La Garriga -signat per burgesos i propietaris rurals- i cr\u00f2niques period\u00edstiques que li s\u00f3n contempor\u00e0nies, que coincideixen en acusar els voluntaris carlins de voler implantar el comunisme. CLEMENTE, Josep Carles: Historia general del carlismo<\/em>, Madrid, 1992, p. 328.<\/p>\n [5]<\/sup><\/a> ROSAS, Josep: El ciutad\u00e0 desconegut. Del Llobregat al Mapocho<\/em>, Arxiu Hist\u00f2ric de Sabadell, Sabadell, 2005, pp. 117-133.<\/p>\n