La colònia industrial dels Burés voltada de vinyes, fins als punts més alts dels turons de la vall del Llobregat. Des de la segona meitat del segle XIX i arreu del Bages, s’hi configura aquest nou paisatge d’indústria i vinya, de fabricants i propietaris, d’obrers i rabassaires. (Arxiu El Brogit).
El sometent de Castellbell i el Vilar del qual han format part els avantpassats i familiars de Valentí Ambròs des de mitjan de segle XIX. (Arxiu El Brogit)
L'Acció Catòlica de Castellbell i el Vilar, al pati d'armes del Castell. El tercer per l'esquerra de la segona fila, assegut, és Rossend Ambròs, pare del Valentí, flanquejat per altres amos del poble: al costat esquerre el veí i propietari Francesc Bogunyà, del mas dels Abadals; i al cantó dret, Antoni Ripoll, director de la fàbrica dels Burés. (Fons Torras-Sallés)
La creixent colònia Burés vista des del raval rabassaire del Baix Vilar, durant la primera meitat del segle XX. Entre els turons que la dominen, el de la dreta es troba coronat pel castell dels marquesos de Castellbell i, simbòlicament, els burgesos Burés han fet edificar la seva torre en un turó més alt, al seu costat esquerre. Des de la torre del Burés estant, el missatge que transmeten és clar: som la nova classe dominant. (Fons Torras-Enrich).
L’Escola de la colònia Burés. El tercer per la dreta de la tercera fila és Valentí Ambròs, futur hereu del mas del Ferran, amb camisa i americana, mentre la majoria dels seus companys vesteixen senzilles bates. (Arxiu El Brogit)
L’orfeó La Formiga de Castellbell i el Vilar. El tercer per la dreta de la primera fila, assegut, és Valentí Ambròs. Aquest antic clor de Clavé ja ha perdut bona part de la seva essència republicana i, majoritàriament, ara es troba integrat per gent d’Església i, políticament, propera a la Lliga. (Arxiu El Brogit)
El jove Valentí Ambròs, primer per l’esquerra, fent d’escolà en una processó i flanquejant el rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. (Arxiu El Brogit)
La torre del Burés, batejada amb sornegueria per Valentí Ambròs com a torre Companys. L’any 1938 i davant dels bombardeigs franquistes que pateix Barcelona, el President Companys i la seva família estableix la seva residència al Bages, en aquesta torre, a tocar de casa dels Ambròs. (Fons Torras-Enrich).
El pont Nou sobre el Llobregat després de passar-hi les darreres tropes republicanes de retirada. La seva voladura tallarà la carretera de Manresa que comunica la colònia Burés amb el raval del Ferran. (Arxiu El Brogit)
ambros2
Valentí Ambròs Bach just després de l'ocupació franquista. El noi de disset anys que el 1938 s'embosca per no ser soldat de la República, l'any 1939 ja és mobilitzat per la Dictadura.
Valentí Ambròs en el moment de ser desmobilitzat. (Fons Borrull-Ambròs)
La colònia industrial Burés després de la guerra, amb el pont Nou encara en construcció i amb el pont Vell, del segle XV, com a únic pas sobre el Llobregat. (Arxiu El Brogit)
Carnet de la Falange de Castellbell i el Vilar de Rossend Ambròs, pare del Valentí. (Fons Memòria.cat)
Estendard de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de Castellbell i el Vilar de la qual Valentí Ambròs es va responsabilitzar durant el franquisme. L’any 1939, amb la derrota republicana i la desaparició de la Unió de Rabassaires, els vencedors i pagesos propietaris creen la Hermandad de Labradores i privatitzen el Sindicat Agrícola. (Fons Cambra Agrària de Castellbell i el Vilar).
Anys després, la família Ambròs del raval del Ferran, segueixen sent gent d’ordre: a l’esquerra, Valentí Ambròs, propietari del mas del Ferran i jutge municipal, just al costat del seu oncle Marcó, Marc Ambròs de cal Beguda, batlle del poble; en companyia d’altres autoritats franquistes de Castellbell i el Vilar. (Fons Sellarès-Molina)
Dibuix de Valentí Ambròs de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell a la qual pertany el raval del Ferran. Durant generacions, la vida de la família Ambròs ha girat al voltant d’aquesta església. (Fons Borrull-Ambròs)
Dibuix de Valentí Ambròs amb una poesia dedicada a la seva dona, Camil·la, la filla de Joan, Nitus, Canyameras, qui va ser la primera de les víctimes de la repressió a la rereguarda republicana. En aquest dibuix, a l’esquerra hi apareix l’església i la rectoria de Sant Cristòfol; i a la dreta, cal Francisquet, la barberia-cafè que freqüentaven els pagesos dretanitzats durant la República. (Fons Borrull Ambròs)
