ARMENGOU TORRA, Pere
Va néixer a Manresa el 1905. Va estudiar als Germans de les Escoles Cristianes de Manresa, i el 1922 va començar estudis d’arquitectura a Barcelona. A través de l’Escola d’Arquitectura i el Cercle Artístic Sant Lluc va entrar en contacte amb l’avantguarda cultural dels anys vint. Cap a l’any 1928 va col·laborar amb l’arquitecte Francesc Folguera en el projecte de l’edifici Casal Sant Jordi de Barcelona.
L’any 1931 va ser soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATPAC) i es va encarregar de la publicació de la prestigiosa revista d’arquitectura “AC”.
El 1932 es va llicenciar com a arquitecte i va prendre possessió del càrrec d’arquitecte municipal interí de l’Ajuntament de Manresa el 21 de març de 1932. Va exercir d’arquitecte municipal des de 1932 fins a l’octubre de 1934. Durant aquest període signà, l’any 1933, el Pla de l’Eixample de Manresa, redactat anteriorment pels arquitectes Josep Firmat i Ferran Tarragó. Va projectar una caserna per a la Guàrdia Civil, la piscina municipal de Manresa, el cobriment del torrent de Sant Ignasi i una escola al Bosquet de Sant Fruitós.
La seva obra més significativa va ser el Grup Escolar Renaixença -mostra d’arquitectura racionalista-, que va ser inaugurat pel president Lluís Companys, el setembre de 1934. El 21 de febrer de 1936 s’incorporà de nou al càrrec d’arquitecte municipal fins al 1938. També va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages des de 1932. Durant la Guerra va contribuir a salvar la basílica de la Seu de Manresa, que estava amenaçada d’enderroc.
Va ser mobilitzat per anar al front el 1938. Acabada la guerra es refugià a França (1939-40). El març de 1939 l’Ajuntament va retornar el càrrec d’arquitecte municipal a Josep Firmat Serramalera; per tant, tornant de l’exili Pere Armengou va presentar, obligat, la seva RENÚNCIA. En canvi, va continuar treballant d’arquitecte municipal a Sant Fruitós de Bages fins a la jubilació, tasca que va combinar amb la iniciativa privada.
Va col·laborar amb l’arquitecte Josep Maria Armengou Vives en el projecte de l’Escola de Mestratge Industrial de Manresa (actual Institut Lacetània), el 1966. Va morir el 1991 a Barcelona.