El procés de depuració municipal es va iniciar quan tot el personal  nomenat abans del 18 de juliol de 1936 va haver de presentar, acabada la guerra, una instància sol·licitant la reincorporació a la feina. Els empleats eventuals o temporers que havien estat contractats després del 18 de juliol de 1936 van quedar automàticament cessats i al marge del procés de depuració. La resta va haver de presentar una declaració jurada a l’Ajuntament.

A la declaració jurada el personal empleat, a més de les dades personals (nom, cos, servei, categoria administrativa…), havia de declarar quin era el seu destí el 18 de juliol de 1936, si s’havia adherit o no al Movimiento, si havia col·laborat amb els governs marxistes, les seves afiliacions polítiques i sindicals i, també, si pertanyia a la maçoneria.  També podia aportar relació de testimonis o proves documentals per corroborar la veracitat de la declaració.

Les Comissions Gestores -nous òrgans de govern municipal- van nomenar uns jutges instructors que es van fer càrrec dels expedients de depuració. Els jutges,  després de consultar  la declaració jurada i  comprovar la veracitat de les dades, podien decidir l’readmissió del treballador sense cap sanció o bé la incoació d’uns expedients per a la imposició de la sanció que els correspongués.

Mentre es tramitava l’expedient aquests treballadors eren suspesos de sou i feina. A partir d’aquí, el jutge instructor demanava informes a la Guàrdia Urbana, a la Guàrdia Civil o a FET-JONS (Falange).  També podia cridar els testimonis. Amb tots els informes el jutge instructor decidia si existia culpabilitat o no i, en cas afirmatiu, comunicava els càrrecs a l’Ajuntament i a la persona afectada. Les acusacions que van formular els jutges eren, en general,  pertinença a partits i sindicats d’esquerres i republicans, la participació a l’exèrcit republicà, ser membre de la maçoneria… També es tenia en compte si durant la República el treballador havia millorat en el seu lloc de treball, la qual cosa també era considerada com un motiu de sanció perquè s’interpretava que un ascens en el lloc de treball significava que era addicte al règim republicà.

Un cop comunicats els càrrecs, la persona afectada tenia vuit dies per presentar documents exculpatoris. Després, el jutge instructor comunicava a la Comissió de Governació i a la Comissió Gestora el seu veredicte. Les sancions podien ser: trasllat forçós, postergació d’un a cinc anys, inhabilitació per càrrecs de comandament, suspensió de sou i feina d’un mes a dos anys, separació del servei de la Corporació, sense prohibició de sol·licitar feina en altres, separació del servei amb inhabilitació per sol·licitar feina en altres Corporacions i, per últim, la destitució amb pèrdua de tots els drets, tret dels de caràcter passiu.

La resolució que emetia el jutge instructor era aprovada definitivament per la Comissió Gestora en la reunió del Ple de l’Ajuntament. Més tard,  es publicava al Boletín Oficial de la Província. A partir d’aquí les persones depurades podien presentar recurs d’alçada al Ministeri de la Governació, a través d’un recurs presentat al Govern Civil. El Governador Civil emetia, finalment, la sentència definitiva.