L’Auditoria de Guerra de la 4a Regió Militar va crear un Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles, amb el nomenament de diferents jutges instructors per a cada sector (sanitat, ensenyament…) del funcionariat. Pel que fa als metges, el Cap Provincial  de Sanitat va nomenar jutges instructors per depurar el personal sanitari que pertanyia a les diferents Corporacions Municipals. Alhora, l’Ordre de 6 d’octubre de 1939 (BOE 7 d’octubre de 1939), ordenava la depuració dels metges per part dels col·legis professionals. Aquesta mateixa ordre es va donar a les altres institucions on treballaven metges, la qual cosa vol dir que la majoria van estar sotmesos a diverses depuracions.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va trametre a tots els metges un formulari perquè fessin una declaració jurada de les seves activitats professionals i la seva conducta durant el període de la República;  va decidir, també, la no acceptació de la col·legiació dels que van acabar la carrera de Medicina durant la guerra fins que no s’haguessin depurat les seves responsabilitats polítiques i, va nomenar una comissió per estudiar els expedients dels que sol·licitessin l’ingrés al Col·legi. Es va constituir una Comissió Gestora que va excloure de la corporació tots els metges desapareguts, exiliats o empresonats. La Comissió va classificar els col·legiats en 3 categories A, B i C. Els de categoria A van ser depurats sense necessitat d’expedient, perquè es van considerar addictes al règim. A la categoria B s’hi van incloure els col·legiats amb informes contradictoris; per tant, se’ls va incoar un expedient per determinar la seva responsabilitat i, finalment, a la categoria C, els col·legiats a qui s’havia d’instruir un expedient jurisdiccional i, per tant, el Col·legi acataria la decisió que prengués el tribunal militar que els jutjava.[1]

Es van examinar les conductes político-socials dels 2.598 col·legiats que exercien de metges a la província de Barcelona.  Van ser absolts sense expedients el 87,9% dels metges i van ser sotmesos a expedient 357. D’aquests, 118 van ser absolts i 236 sancionats (9%). Dels sancionats, només un 1,2 % van ser penats amb la màxima sanció, la inhabilitació perpètua.

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va depurar 24 metges de Manresa, dels quals només a 7 se’ls va incoar expedient. D’aquests, 5 van ser absolts, 1 va ser amonestat i l’altre va ser amonestat i inhabilitat durant 1 any per ocupar càrrecs de direcció

METGES DE  MANRESA ALS QUALS EL C.O.M.B. VA INCOAR EXPEDIENT I LA SEVA RESOLUCIÓ[2]

Joaquim Dalmau Sitges:  ABSOLUCIÓ
Enric Planell Monrós:  ABSOLUCIÓ
Llorenç Pons Tortella: AMONESTACIÓ + 1 ANY D’INHABILITACIÓ PER A CÀRRECS DE DIRECCIÓ
Ramon Puig Ball: AMONESTACIÓ
Lluís Puig Vilajuana: ABSOLUCIÓ
Amand Redondo Bonvehí: ABSOLUCIÓ
Josep Tuneu Gassó: ABSOLUCIÓ

Pel que fa a la depuració  que es porta a terme des de l’Ajuntament ens consten dues separacions: Joaquim Planas Vall I Marià Agustín Isanda. Aquest últim, tot i aparèixer com a admès el 1939, a l’acta de l’Ajuntament de 8 d’octubre de 1940 apareix com a no admès. Ambdós, però, van ser depurats sense cap sanció pel COMB; per tant, van continuar exercint la Medicina.

[1] Bruguera i Cortada, Miguel “El tribunal de depuració de responsabilitats polítiques del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (1939-1941). Gimbernat 2008 p. 1

[2] Bruguera. op. cit. I Col·legi de Metges de Barcelona. Expedients de depuració.