ROIGÉ SIMÓ, Jaume
Va néixer a Botarell (Baix Camp), el 1913 i va morir a Alella, el 1987. Era mestre del Grup Escolar Renaixença, on va destacar pel seu esperit innovador, des de 12 de novembre de 1934 i professor de l’Escola d’Arts i Oficis des de l’abril de 1937.
Va ingressar a l’Escola Popular de l’Estat Major, d’on va sortir el 22 de novembre de 1938 amb el grau de tinent d’Infanteria.
Acabada la guerra es va exiliar a França on va ser tancat, uns quants mesos, en un camp de concentració. Com que era a França no va presentar la declaració jurada obligatòria ni va sol·licitar el reingrés al Magisteri i; per tant, el 19 de juny de 1940 es va acordar la SEPARACIÓ, perquè “(…) todo funcionario de educación de las províncies catalanes (…) no solicitara el reingreso (…) serà separado del Servicio(…)”.
La depuració que va patir, segons el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 24 de desembre de 1940, el va condemnar a ser suspès de sou i feina per cinc anys, a ser traslladat fora de la província; a la prohibició de sol·licitar vacants durant 5 anys , i a la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs directius i de confiança en institucions culturals i d’ensenyament. Roigé no es va dedicar mai més a l’ensenyament sinó que va anar a viure al Botarell i va treballar en una empresa familiar fins a la jubilació.
A l’any 1977 li van ser reconeguts els seus drets com a mestre represaliat pel franquisme.