Va néixer el 17 de maig de 1901 a Manresa i va morir el 1975 a la mateixa ciutat, on va tenir una activa militància política. Va ser funcionari de l’Ajuntament,  on treballava com  escrivent des de juny de 1934.  També va ser professor i director de l’Escola Municipal de Música.

Va destacar com a futbolista del Centre d’Esports Manresa i després, com a davanter del F.C. Barcelona (1921-22) i del R.C.D. Espanyol (1923). Es retirà del futbol l’any 1928. Musicalment fou sotsdirector de l’Orfeó Manresà i l’any 1927 va fundar el Trio Ars. El 1935, juntament amb Miquel Blanch i altres músics, van crear una orquestra simfònica. Després de l’assassinat de Miquel Blanch, el 1936, va ocupar el càrrec de director de l’Escola Municipal de Música de Manresa. També fou president del Sindicat Musical de Manresa (CNT).

En l’àmbit de la política, va militar a Estat Català i a ERC. El 14 d’abril de 1931 va ser membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa. L’any 1934 va fundar i dirigir la revista “Avançada”. El 20 de març de 1934 fou ferit en un atemptat al carrer del Born de Manresa,  després de rebre trets de pistola de mans de Josep Galobart  Lucas, àlies “Sis hores” (membre d’Acció Popular Catalana (CEDA) i també ex-president del Sindicat lliure “La Victòria”. Galobart va ser assassinat, com a escarment, el gener de 1939.

Homs va ser detingut, processat i empresonat a Manresa pels Fets d’Octubre de 1934.  La seva detenció va provocar la suspensió de feina i sou des del 13 d’octubre de 1934 fins al 16 de febrer de 1936. Va quedar en llibertat provisional el 24 de desembre de 1934. Després de seu alliberament va abandonar la política activa. El 1937, l’Ajuntament el va indemnitzar econòmicament per la pèrdua del sou.

El 1936 va ser nomenat director de l’Escola Municipal de Música, per cobrir la vacant produïda arran la mort de Miquel Blanch, càrrec que va ocupar fins l’any 1939 en què va ser mobilitzat.

Pocs dies abans d’entrar les tropes franquistes a Manresa va fugir cap a França, però en va tornar aviat i va ser detingut, el 24 d’abril de 1939,  a casa seva. Va ser jutjat en consell de guerra i acusat d’un delicte d’Auxilio a la Rebelión. Va ser condemnat a 9 anys de presó major, commutada per 6 anys. Va aconseguir la llibertat condicional el 23 de novembre de 1942 i la definitiva l’any 1944.

Com a treballador de l’Ajuntament es va haver de sotmetre al procés de depuració i, tenint en compte que era a França i no va presentar la declaració jurada, l’Ajuntament de Manresa va publicar un Edicte en el qual li va concedir un termini de 8 dies per presentar la declaració jurada i documents exculpatoris,  amb la finalitat de poder seguir la tramitació i resolució de l’expedient de depuració.

El 30 de desembre de 1939, l’Ajuntament va resoldre la SEPARACIÓ del servei per trobar-se en “paradero desconocido”,  i va perdre, per tant, la feina d’escrivent i la de professor de l’Escola de Música.

Durant el Franquisme  va exercir de professor de violí i de guitarra i es va dedicar a la música popular. Va fundar la seva pròpia orquestra i va compondre diversos himnes i sardanes.

L’11 de maig de 1950 va sol·licitar a l’alcalde  “ se sirva reponerle en el empleo de escribiente de plantilla”. No va obtenir cap resposta.

El 28 de juny de 1952 va presentar una instància al governador civil de Barcelona on sol·licitava la revisió del seu expedient de depuració, però, el governador civil va arxivar el cas, atès que no es va presentar al lloc de treball l’any 1939. El 9 de març de 1970, amb 68 anys, va presentar una nova instància per reclamar els drets passius que li corresponen. Homs va morir a Manresa 5 anys després.

Documents

Web Cens manresans privats de llibertat

Web La República a Manresa en un clic

Web Els mestres de la República a Manresa