Treballava de capatàs de la Brigada Municipal d’Obres Públiques i era funcionari. Es va presentar a les eleccions municipals d’abril de 1931 com a membre de la Candidatura Obrera (comunista), promoguda pel Bloc Obrer i Camperol tot i que no va sortir elegit.

Durant la Guerra Civil va participar en la reunió de formació del Comitè Revolucionari de Manresa, com a membre de la UGT. El novembre de 1936 va anar voluntari al front i va formar part de la Centúria Roja de Manresa destacada amb el Batalló de Metralladores núm. 4 del Front D’Osca.

En el context dels Fets de Maig de 1937, se’l va acusar de l’assassinat, a l’obra on treballava, del militant anarquista Paulí Hernández Rubio,

” tot i que en la seva declaració Clariana assegurà haver estat greument insultat per la seva víctima, cap dels testimonis ho va corroborar. Un d’ells l’obrer Manuel Milan Expósito, declarà que juntament amb el seu company Hernández es dirigien a l’obra d’ensorrament de la residència dels jesuïtes de Sant Ignasi. En arribar-hi, Hernández, que retornava al treball després d’una malaltia, li demana quina classe de feina s’havia de fer. Després d’obtenir la resposta, s’aparta per anar-se a canviar de roba. Segons va explicar el declarant, que estava d’esquena, de sobte sentí dos trets, es girà i veié el seu company al terra; aleshores l’ agressor el va tornar a disparar alhora que li deia “para que no te quejes más.”[1]

L’agost de 1937, la federació local dels sindicats cenetistes de Manresa exigia  al Consell Municipal la suspensió de Florenci Clariana en el càrrec que tenia dins la Brigada Municipal, a causa “del disgust que ocasiona als nostres companys de la brigada, treballar a les ordres del qui va donar mort, de la manera més repugnant, al que fou company nostre Paulí Hernández.“[2]

Acabada la guerra Clariana es va exiliar a França.  Va ser SEPARAT del servei per resolució de l’Ajuntament de Manresa el 30 de desembre de 1939, per trobar-se en “paradero desconocido“.

[1]ALOY, Joaquim ; GASOL, Pere ; SARDANS, Jordi.  La Guerra Civil (1936-39). Història gràfica de Manresa,  Volum I.  Manresa: Parcir, 1992 (Col·lecció Història Gràfica de Manresa), p.262.

[2] ALOY, Joaquim ; GASOL, Pere ; SARDANS, Jordi. La Guerra Civil (1936-39). Història gràfica de Manresa,  Volum I.  Manresa: Parcir, 1992 (Col·lecció Història Gràfica de Manresa), p.64.