Dades biogràfiques
Rossend Labara havia nascut a Candasnos, província d’Osca, el 1900. Va decidir marxar del poble quan tenia 26 anys, esposa i un fill de mesos, Fèlix, perquè el camp no li permetia mantenir la jove família. Es va dirigir a Manresa per treballar com a serrador en una empresa de pals telefònics i travesses de via del carrer del Bruc (l’actual PYMSA).
Rossend Labara es va sindicar a la CNT. El 1936, davant del cop d’estat, se’n va anar voluntari al front dins la Columna Durruti. A principis de 1939, davant l’avenç feixista i tement la repressió va travessar la frontera amb tota la família per Puigcerdà. A la Tor de Querol els gendarmes francesos el van separar i el van internar al camp de Vernet (Arieja).
El setembre del 1939, en esclatar la guerra europea, es reuneix amb ell a Vernet seu fill Fèlix. La primavera del 1940 tots dos foren incorporats a la 80a CTE (Companyia de Treballadors Espanyols) integrada al 52è regiment d’artilleria de l’exèrcit francès, al sector 103 de la Roche de Rame, a prop de Gap (Alts Alps). I després al nord, a Grostenquin, a la Línia Maginot.
Foren capturats pels alemanys el 26 de juny del 1940 i reclosos en diferents camps de presoners de guerra. El 25 de gener del 1941 van ser enviats en tren cap al camp nazi de Mauthausen. En aquell transport hi havia els també manresans Joaquim Amat, Jesús Dalmau, Bernat Comín i Jaume Real.
Rossend va treballar a la pedrera dels famosos 186 esgraons.
Tots dos, pare i fill, van sobreviure i foren alliberats el 5 de maig del 1945. Però es van haver de quedar a l’exili francès per sempre més. Van poder retrobar dona i germana al petit poble de Boyer, cinc anys després de la separació. Però eren uns homes canviats. Rossend va treballar de paleta, amb una salut sempre fràgil i amb l’ànim corsecat. Va morir de leucèmia l’any 1962.
Fotografies
Documents
Col·locació de l’stolperstein (Carrer del Bruc, 41)
