Dades biogràfiques
En Josep Pons és el deportat que millor exemplifica l’organització i la lluita col·lectiva, com a deportat i com a exdeportat. Havia nascut a Manresa el 1915, fill de Josep Pons Ciuró, de Sant Martí de Torroella, ferroviari de la companyia dels catalans, i de Mercè Pérez Orduna, filla de Villarreal, província d’Osca. El juliol del 36 vivien tots tres al carrer de la Mel, núm. 31, 2n pis. Tenia 21 anys i treballava de peó a la Pirelli.
Durant la guerra s’afilià al PSUC. Va lluitar al front. El febrer del 1939 s’exilià i fou reclòs al camp de Sant Cebrià, al Rosselló.
Juntament amb Jacint Carrió, Bernat Toran i Francesc Playà van compartir l’estada en aquest camp i la incorporació, el 30 desembre de 1939 i a contracor, a la 115a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) que fou enviada al Nord per fortificar la Línia Maginot. Allà, a Grostenquin, departament de La Moselle, visqueren l’enfonsament francès davant l’ofensiva germànica de maig-juny de 1940 i foren capturats el 22 de juny pels alemanys. Van ser reclosos al camp de presoners de guerra (Stalag) núm. 210, a Estrasburg, on trobaren el també manresà Pere Parés.
El 13 de desembre de 1940 van ser deportats a Mauthausen. Maurici Ribas i Enric Cunill també anaven en aquell transport de més de 800 republicans espanyols.
A Mauthausen va tenir el núm.5147, i a Gusen el 43.769. Va treballar tres anys a la pedrera de Gusen. Miraculosament va sobreviure, malgrat el seu estat d’extenuació total.
Va formar part del kommando clandestí del pa. Va ser, també, de l’organització clandestina dels comunistes. Va sobreviure i fou alliberat el 5 de maig del 1945. Mai no va tornar a Catalunya. Instal·lat a França, s’hi casà, però no va tenir fills. Va treballar per al Partit Comunista Francès. Va ser membre de l’Amical francesa d’antics deportats de Mauthausen i va ajudar les famílies dels companys morts que eren a Espanya a gestionar les indemnitzacions que el govern de la República Federal d’Alemanya va concedir als anys 60.
El seu testimoni fou recollit de manera destacada per Montserrat Roig en el seu llibre fonamental Els catalans als camps nazis (1977).
Fotografies
Documents
Col·locació de l’stolperstein (Carrer de la Mel 31)
