Dades biogràfiques
Josep Aparicio vivia a Manresa des de mitjans dels anys 20, on havia arribat des del seu Aragó natal. Amb la seva dona, Engràcia Porta Rotllan, nascuda a Gòsol, al Berguedà, treballava a la fàbrica tèxtil d’Eusebi Bertran, la Fàbrica Nova. Estava sindicat. Ell i l’Engràcia tenien dos fills, l’Alfred i la Pepita, de 6 i 4 anys en esclatar la guerra civil. Vivien al carrer d’Arbonés, 34, 4t pis. El seu germà Llorenç també vivia al mateix carrer, casat i amb quatre fills. Havia arribat a Manresa anys abans que Josep.
Josep Aparicio fou mobilitzat per anar al front quan tenia 34 anys i ja era pare de dos fills. El febrer del 39 va travessar cap a França durant la retirada republicana. Des d’allà va enviar cartes a la seva dona, a qui les hi llegien, ja que no sabia de lletra. Sembla que va prendre l’opció d’integrar-se en un regiment de marxa de l’exèrcit francès, i que hauria evitat la seva captura pels alemanys quan aquests van envair França amb la guerra llampec. Finalment, al cap de temps, hauria estat arrestat per la policia, la Gestapo.
Josep Aparicio Sancho va entrar a Mauthausen el 23 de gener de 1942, en una data tardana i fora de les deportacions massives anteriors.
El 8 de novembre de 1942, després de vuit mesos a Mauthausen, fou traslladat a Dachau, un camp de concentració a prop de Munic, juntament amb altres 200 republicans, on va ser el presoner núm. 38.687. Va ser un transport “miracle”, ja que eren presoners invàlids destinats al centre d’eutanàsia del castell de Hartheim, anomenat eufemísticament “el sanatori de Dachau”. Durant el trajecte foren ben alimentats, i a Dachau van rebre un tracte especial. Van ser protegits pels dos kapos de barraca, dos austríacs de les brigades internacionals. Avui encara no se sap perquè aquest transport a Hartheim va ser desviat.
A Dachau hi va resistir dos anys, bo i sobrevivint a l’epidèmia de tifus de l’hivern de 1942-1943. Va morir, però, el 31 d’octubre de 1944 a l’edat de 43 anys. S’ha conservat un document mèdic que recull tres controls radiogràfics que se li van fer entre el juny i l’octubre d’aquell any i que presenten una tuberculosi creixent. L’ús de la radiografia, poc estesa i reservada per als SS, i una anotació com a presoner a protegir, indica que era un presoner útil que calia curar.
L’acta de defunció, emesa l’endemà de morir, certifica la seva mort a causa d’una «tuberculosi oberta», a la barraca mèdica 13/3.
Fotografies
Documents
Col·locació de l’stolperstein (Carrer d’Arbonés 34)
