Dades biogràfiques
Joan Serarols Pons va ser el primer manresà deportat a un camp de concentració alemany. Va ser el dia 6 d’agost del 1940. Aquell dia, un grup de 392 republicans espanyols, que formaven part de l’exèrcit francès com a treballadors estrangers, van ser separats dels seus companys francesos. Els SS els van fer pujar al tren i foren enviats cap a l’est. Els van fer baixar a l’estació d’un poblet tranquil de l’Alta Àustria, anomenat Mauthausen. D’aquells republicans espanyols, 275 no tornarien mai més. I entre ells, Joan Serarols.
Havia nascut a Manresa el 2 de febrer del 1910, en una família de treballadors del tèxtil. De ben petit, es van traslladar a viure a Terrassa. Joan Serarols va treballar de linotipista en una impremta i destacava per les seves inquietuds culturals.
Les seves idees esquerranes, conegudes, faran que el febrer del 1939 s’exiliï a França. Poc abans de marxar s’havia casat amb Maria Fonseca, una noia del seu barri.
Fou capturat pels alemanys quan aquests van envair França, i reclòs al camp de presoners de guerra (Stalag) de Moosburg, a Baviera, juntament amb el també manresà Pere Barrull, fins que van ser deportats a Mauthausen. Va treballar a la pedrera, pujant i baixant centenars de vegades la famosa escala, carregant blocs de pedra. Al cap de sis mesos foren traslladats al subcamp de Gusen. Era el 24 de gener del 1941. Van ser els primers catalans de trepitjar-lo. Hi morirà el 18 de maig del mateix any.
Joan Serarols tenia, aleshores, 31 anys. Mai no va saber que la seva esposa havia quedat embarassada, que havia tingut un nen i que aquest, malauradament, havia mort. La seva dona tampoc no va saber mai què li havia passat, al seu marit. Va morir al cap dels anys, diuen, de tristesa.
Joan Serarols havia estat el primer manresà a trepitjar un camp nazi i fou també el primer manresà a morir-hi.
Fotografies
Documents
