Dades biogràfiques
Joan Lladó Mas és l’únic manresà que va ser deportat al camp nazi de Neuengamme i que va acabar morint al de Ravensbrück. El seu itinerari d’exili és el més complex dels nostres deportats i representa bé què va suposar per als republicans catalans i espanyols el feixisme.
Lladó havia nascut a Manresa el desembre del 1914. La seva mare era filla del cap de la comunitat gitana de la ciutat i el seu pare era l’hereu de Cal Lladó de Dusfort, a tocar de Calaf, i treballava de rambler.
La mare d’en Joan morí d’una pulmonia quan ell només tenia 6 mesos. La germana del pare se l’afillà i en Joan va créixer a Cal Lladó de Dusfort.
Durant la guerra, Lladó va evitar anar al front, però l’ocupació franquista va suposar l’empresonament del seu tiet, que li feia de pare adoptiu, i ell, també republicà, va optar per marxar a l’exili.
L’esclat de la 2a Guerra Mundial, el setembre de 1939, i la derrota francesa davant d’Alemanya el maig-juny de 1940 va significar la detenció i enrolament dels republicans dins dels Grups de Treballadors Estrangers. Lladó fou integrat al GTE 211 i destinat a Marsella, primer, i després a Rennes, a la Bretanya, en territori ocupat pels nazis.
A Rennes es va integrar en un grup antifeixista espanyol que realitzava accions de resistència contra els alemanys. Una delació, però, provocà la caiguda d’aquest grup, el març de 1944. Lladó, junt amb altres republicans, fou arrestat, interrogat i tancat a la presó de Jacques Cartier, de Rennes.
El 31 de març la Gestapo el traslladà al camp de reagrupament de Compiègne, al nord de París. D’allà fou deportat el 20 de maig de 1944 cap al camp nazi de Buchenwald, que estava saturat, i d’allà va ser traslladat al de Neuengamme el 2 de juny de 1944, al nord d’Alemanya, a tocar d’Hamburg, després d’un terrible i llarg trajecte en vagons de bestiar. Va ser destinat al Kommando de Watenstedt/leinde.
Davant l’avanç aliat, els presoners d’aquest kommando foren traslladats a Ravensbrück, on morí el 27 d’abril de 1945, tres dies abans de l’alliberament del camp per les tropes soviètiques.
El març de 2021, més de 75 anys després de la seva mort, els germans Fernández Lladó van poder recollir el rellotge que els nazis havien confiscat a Joan Lladó en entrar al camp de concentració de Neuengamme. Un objecte personal, entre d’altres, que havia quedat oblidat en un vell magatzem, congelat en el temps. Els arxius alemanys d’Arolsen, que els havien recollit, el van retornar a la família, amb la mediació del Museu Memorial de l’Exili de Catalunya.
Fotografies
Documents i imatges
