Dades biogràfiques
En esclatar la guerra civil, Jesús Dalmau vivia al carrer de Canonge Montanyà, 12, 2n 1a, amb el seu pare Ramon, la mare Eugènia, i els seus germans Concepció, de 20 anys i Tomàs, de 15. Havia nascut a Manresa el desembre de 1916 i tenia, per tant, 19 anys. Treballava a la Pirelli i era militant de Nosaltres Sols!, integrat dins Estat Català. Va ser cridat a files el mateix dia que Jacint Carrió, l’agost del 37.
Va combatre en diferents fronts. El febrer de 1939 va travessar la frontera francesa durant la retirada republicana. Reclòs al camp d’Argelès en condicions penoses, es va incorporar a la 92a Companyia de Treballadors Espanyols de l’exèrcit francès i fou destinat a Noyers-le-Val, a tocar d’Alemanya.
Caiguda França, fou fet presoner a Fallingbostel durant mig any i el 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen juntament amb els també manresans Joaquim Amat, Bernat Comín, Jaume Real i els Labara, pare i fill. La d’aquest dia fou la deportació més gran de republicans espanyols. A Mauthausen va rebre la matrícula 6.313. El 8 d’abril següent fou transferit a Gusen, amb el número 12.205. El 4 de febrer de 1942 fou enviat al castell de Hartheim, un centre d’eutanàsia, on fou assassinat el 10 de febrer de 1942. Tenia 25 anys.
Fotografies
Documents
Col·locació de l’stolperstein (Carrer del Canonge Montanyà 12)
