Jaume Viladrosa Montraveta

Dades biogràfiques

Jaume Viladrosa Montraveta havia nascut al poble de Lloberola, al municipi de Biosca a la Segarra, el 17 de juliol de 1910. El 1936 feia 13 anys que la seva família s’havia instal·lat a Manresa. Vivia al carrer d’Amigant núm. 6, a tocar de la plaça Major, amb la seva dona Petra Morales Cantero, de Conca, el seu fill Albert, de 18 mesos, i el seu cunyat Bruno, de 20 anys, fonedor a l’atur. La Petra no sabia llegir ni escriure. Al mateix edifici, hi vivien el seu pare, Senén, de 58 anys i mosso, i els seus germans Vicenç, de 21 anys i pintor, Rossend, de 19 anys i impressor, Marcel·lí de 17 anys i fuster a l’atur i l’Angeleta, de 14 anys. Ell era paleta. La seva mare havia mort feia anys.

A la família havien estat tots pagesos, abans d’arribar a la ciutat.  Jaume es va afiliar al sindicat UGT al 1932.

Durant la guerra fou mobilitzat i va anar al front. Membre del PSUC, va arribar a ser oficial de l’exèrcit republicà. Fou també comissari polític al front.

Després de la retirada republicana, va passar pels camps de refugiats de França, on van anar a veure’l la Petra i el seu fill. En Jaume va acabar aconsellant-los de tornar a casa, esperant poder fer-ho ell en un futur. Ja no es tornarien a veure mai més.

Esclatada la 2a Guerra Mundial, fou incorporat a una CTE (Companyia de Treballadors Espanyols) al servei de l’exèrcit francès. Va ser capturat durant la invasió alemanya de maig-juny del 1940.

El 25 de gener del 1941 va ser deportat a Mauthausen , procedent de l’Stalag XII-D de Trèveris, d’on sembla que havia arribat prèviament provinent de l’Stalag VIII-C de Sagan, a l’Alta Silèsia, l’ actual Polònia.

El seu comboi de deportació havia sortit de Trèveris el 22 de gener del 1941, amb 775 republicans, dels quals n’acabaren morint 544. Ell, que tenia el núm. 3.697, va morir el 10 de setembre del 1941 al castell de Hartheim, gasat. El seu estat de salut devia ser precari, ja que a Hartheim s’hi enviaven els que ja no es consideraven aptes per treballar, amb la mentida de portar-los a un sanatori.

Jaume Viladrosa i Pere Parés foren els primers manresans a morir a Hartheim, tots dos el mateix dia.

Fotografies

Documents

Col·locació de l’stolperstein (Carrer d’Amigant 6)