Dades biogràfiques
El 27 de gener del 1941 van arribar a Mauthausen 1.506 republicans espanyols, procedents de l’Stalag XI-B, a Fallingbostel, prop de Hannover. D’aquest contingent, n’acabarien morint 1.079, el 70 per cent. Hi anaven sis manresans: Joaquim Amat-Piniella, Bernat Comín, Jesús Dalmau, Fèlix i Rossend Labara, i Jaume Real.
Jaume Real Ventura havia nascut el 1914 a Solsona. Tenia sis germans. Era barber i en esclatar la guerra feia tres anys que estava fent el servei militar a Manresa, a la caserna del Carme. Vivia, però, a casa la seva tia Carme, amb els seus cosins, a la carretera de Cardona. A Manresa, hi vivia també un germà seu, en Joan, barber com ell.
Desconeixem què li va passar durant la guerra i la retirada, però el retrobem en el moment de ser deportat a Mauthausen el 27 de gener del 1941. Probablement, l’ofici de barber el va salvar de la mort, ja que li va evitar el treball a la pedrera i li garantí una millor alimentació.
S’ha conservat la documentació de les gestions que va fer la seva família per saber què se n’havia fet, del Jaume, ja que no responia les cartes. La Creu Roja Espanyola, a petició seva, va interpel·lar la Creu Roja Alemanya, la qual s’adreçà diverses vegades al comandant de Mauthausen, on sabia que havien estat deportats els republicans espanyols. Finalment, la comandància de Mauthausen devia respondre: el juny de 1942 la Creu Roja Alemanya escriu al seu pare comunicant-li que el Jaume es troba al camp de Mauthausen i bé de salut.
Jaume Real, presoner núm. 6.530, sobreviurà tres anys més a l’infern de Mauthausen. Viurà l’alliberament del camp el 5 de maig del 1945.
Es va quedar a França, a les rodalies de París, on va trobar feina. Es va casar amb una francesa, Leonne Herbelin, i va tenir una filla. Va morir en una residència prop de París el juliol de l’any 2010, quan estava a punt de fer 96 anys. Va sobreviure a la seva esposa i a la seva filla, que havien mort poc abans.