Jacint Carrió Vilaseca

Dades biogràfiques

Jacint Carrió és, sens dubte, la memòria manresana dels camps nazis. Va sobreviure a Mauthausen i a Gusen, va tornar a la ciutat en l’etapa més fosca del franquisme i es va comprometre, des que fou possible, a deixar el seu testimoniatge i a recordar tots aquells que hi deixaren la pell. El seu testimoni fou recollit per Montserrat Roig en el seu llibre fonamental Els catalans als camps nazis (1977).

Jacint Carrió havia nascut el 1916 a Manresa. En esclatar la guerra vivia a les Escodines amb la seva família. Era solter, treballava de dependent, militava a Esquerra Republicana de Catalunya i era un actiu sindicalista del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) comarcal. Als 20 anys fou enviat al front com a soldat de lleva. Amb la retirada de febrer del 39, fou reclòs al camp d’Argelers. En va sortir durant un breu període en què el seu cosí, Ignasi Planell, que vivia de feia anys a Perigús i casat amb una francesa, se’n féu càrrec. L’esclat de la segona guerra mundial el setembre del 39 va fer que el govern francès el tornés a recloure. Al camp de Sant Cebrià va trobar altres manresans amb qui compartiria sort: Bernat Toran, Josep Pons i Francesc Playà.

Amb ells va ser incorporat a la 115a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) que fou enviada al Nord per fortificar la Línia Maginot. Allà visqueren l’enfonsament francès davant l’ofensiva germànica de maig-juny de 1940 i foren capturats el 22 de juny pels alemanys, que els van recloure al camp de presoners de guerra (Stalag) núm. 210, a Estrasburg, on trobaren el també manresà Pere Parés.

El grup deportat a Mauthausen des d’Estrasburg aquell 13 de desembre de 1940 el formaven 846 republicans espanyols, entre els quals hi havia també Enric Cunill i Maurici Ribas.

Carrió va treballar a la pedrera, com a picapedrer, i va passar per situacions límit. Va viure amb gran dolor la mort del seu amic Bernat Toran, a la infermeria del camp. Va sobreviure gràcies a les xarxes de solidaritat i visqué l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945. Al cap d’unes setmanes marcades per la incertesa, fou acollit pel govern francès i al cap d’uns anys retornà a Manresa, essent vigilat per les autoritats franquistes i havent d’observar silenci.

Fotografies

31/1/1937. Consell directiu de l'Associació de Dependents del Comerç i la Indústria de Manresa reunit al Teatre Conservatori. Jacint Carrió és el quart començant per l’esquerra. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

1947. Jacint Carrió, tot passejant per Périgueux. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

1957. Jacint Carrió amb la seva dona, Maria Grau, i el seu fill, Joan, a la plaça de Sant Domènec, de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

5/05/1985. Jacint Carrió, al camp de concentració de Gusen, en l’acte d’homenatge als companys que hi van perdre la vida. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

10/05/1985. Jacint Carrió intervenint en l’homenatge a Joaquim Amat-Piniella i la resta de deportats manresans, celebrat a l’Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

Jacint Carrió reconeixent-se en una fotografia exposada al museu de Mauthausen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

6/05/2000. Jacint Carrió participant de nou, a Gusen, en l’homenatge als deportats morts a Mauthausen i a Gusen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)

1998. Jacint Carrió duent al canell el braçalet amb el número que tenia com a deportat a Mauthausen, el 4.676. Carrió duia sempre el braçalet com a testimoni del sofriment que, sota aquella xifra, havia patit al camp d’extermini nazi. (“El Pou de les Lletres”. Autor: Marc Vila Puig)