Dades biogràfiques
El 19 de gener del 1944 va entrar a Buchenwald un tal Isidore Serra o Serre, nascut a Manresa el 21 d’octubre del 1893. Tenia, per tant, 50 anys. Segons la fitxa que li van obrir, era solter i miner de professió. Va rebre la matrícula núm. 39.958 i va ser destinat al barracot núm. 62.
Igual que Pere Brunet i Ignasi Planell, en un viatge en tren terrible, va ser enviat a Flossenbürg, on va ser el núm. 6.484. El seu estat de salut, però, ja devia ser molt precari perquè el 8 de març del 1944 va ser transferit, en un “transport de malalts”, al camp d’extermini de Majdanek, a Polònia. En aquest moment, es perd el seu rastre perquè els arxius de Majdanek foren destruïts. Sabem, però, que en aquesta mena de transports els presoners eren destinats a les cambres de gas tot just arribar.
Isidre Serra havia estat detingut per la policia alemanya de fronteres el 25 d’agost del 1943. Potser intentant passar la frontera cap a Espanya, com Pere Brunet.
No sabem res més d’ell. En cap dels padrons de Manresa no hi apareix cap Isidre Serra que pugui ser ell. Tampoc no apareix al registre civil. Les dades són, a més, insegures ja que en un document consta nascut el 1893, però en un altre el 1883 i encara en un tercer, el 1892. En un camp consta, com a parent, un germà a Manresa que es diu Francesc, però, en canvi, en un altre lloc surt un germà, anomenat Joan, a Freixenet, que avui és un veïnat integrat a Camprodon, lloc on hauria tingut el seu darrer domicili l’Isidre. Als arxius d’aquesta vila, tanmateix, tampoc no hi consta cap Isidre Serra ni cap Joan Serra.
No hem de descartar que el seu nom fos una identitat falsa. De fet, la seva fitxa d’entrada a Buchenwald porta la inscripció “Meerschaum”, escuma de mar. Aquesta expressió significava que aquell presoner havia de ser estrictament incomunicat del món exterior. Era un càstig reservat especialment als resistents i als compromesos políticament. La seva família no tenia cap possibilitat de saber on era, de què se l’acusava ni què es pensava fer o què s’havia fet amb ell. El seu destí era ser executat en el més gran del silencis, enmig de la nit i la boira, esvaint-se igual que ho fa l’escuma del mar, sense deixar rastre, com va ser el cas de l’anomenat Isidre Serra.
Documents
