Ignasi Planell Carrió havia nascut el 1900 a Manresa. El seu pare era un supervivent de la Guerra de Cuba. Quan l’ Ignasi fou quintat per anar a la guerra del Marroc va decidir fer-se pròfug i marxar a França. Va evitar, així, el desastre d’Annual el juliol del 1921, que va afectar plenament la seva lleva.
Quan va esclatar la guerra civil espanyola feia anys que vivia a Perigús (Périgueux), on s’havia casat amb una francesa. Havia tingut tres fills i regentava una botiga de queviures. A Manresa hi seguien vivint els seus quatre germans.
El 1939 Ignasi Planell va acollir a casa seva, a Perigús, diversos cosins exiliats a França, entre els quals Jacint Carrió. Després de la caiguda de França, entre el maig i el juny del 1940, va ajudar els maquis fent-los arribar queviures amb el seu camió. Finalment fou denunciat per un conciutadà i arrestat el 25 d’agost del 1943 per la policia alemanya.
Va ser enviat al camp de Compiègne, al nord de París, i d’allà, finalment, deportat al camp de concentració de Buchenwald, a Weimar, el 19 de gener del 1944. En aquest transport, hi anaren els també manresans Pere Brunet i Isidre Serra. Com ells, al cap d’un mes va ser traslladat al camp de Flossenbürg, a l’est de Baviera. Més tard, va ser transferit a Mauthausen, on va arribar l’11 de març del 1944, i d’aquí a Gusen II.
Des de Gusen I, Jacint Carrió va tenir notícia de l’arribada a Gusen II del seu cosí i del mal pronòstic que tenia a causa de la seva feina esclava als túnels. Amb la solidaritat dels altres republicans va aconseguir que sobrevisqués. Ignasi Planell fou alliberat el 5 de maig del 1945. Va tornar a Perigús amb la seva família i hi va viure fins a la seva mort.
