Dades biogràfiques
Fèlix Labara Pena va néixer el 15 de desembre de 1923 a Candasnos (Osca), però a l’any següent els seus pares s’instal·laven a Manresa, al carrer Sant Francesc, 9. El maig de 1926 hi neix la seva germana, Mercè. Fèlix anirà al col·legi de la Immaculada, aleshores al carrer de Jaume I.
El seu pare va anar al front voluntari i el 1939, davant l’avenç feixista, i tement la repressió, la família sencera travessa la frontera de Puigcerdà cap a França. Els gendarmes francesos van separar el pare -que reclouen al camp de Vernet- i Fèlix, la seva germana i la seva mare són enviats en tren cap al nord, a Villers-les-Pots, a 30 km de Dijon. En esclatar la guerra entre França i Alemanya, el setembre del 39, Fèlix és enviat al Vernet, amb el seu pare. Té 15 anys.
A la primavera de 1940, pare i fill (16 anys), són incorporats a la 80a CTE (Companyia de Treballadors Espanyols). Anaren a construir la Línia Maginot. Al cap de nou mesos, amb la derrota francesa, foren capturats pels alemanys el 26 de juny del 1940 i reclosos en camps de presoners de guerra. Primer a Belfort i després a Fallingbostel. El 25 de gener del 1941 van ser separats dels francesos i enviats en tren cap al camp nazi de Mauthausen. En aquell transport hi havia els també manresans Joaquim Amat, Jesús Dalmau, Bernat Comín i Jaume Real. Allà serà el número 6.626. El seu pare fou el 6.625.
L’octubre del 1943 Fèlix fou enviat a treballar a les pedreres de l’industrial Anton Poschacher. Foren un grup de 38 joves republicans espanyols, pràcticament adolescents, que van treballar sota la vigilància de quatre SS. Al cap d’un any passaren a dormir en unes barraques construïdes al costat de la pedrera, deixant, doncs, el camp de Mauthausen.
Tots dos, pare i fill, van sobreviure i foren alliberats el 5 de maig del 1945. El 17 de juny Fèlix va arribar al centre de repatriament de l’Hôtel Lutetia de París i el dia 25 arribava al poble de Boyer (Saône et Loire), per reunir-se amb la seva família i el seu pare, que hi havia arribat abans.
Fèlix va trobar feina de serrador al cap d’un mes i després com obrer d’una foneria. Es va casar el 1953, va tenir dos fills i en va adoptar tres més. Va morir el 1984 als 61 anys, d’un càncer cerebral.
No va parlar mai dels seus patiments entre 1936 i 1945. Segons explica la seva filla, Patricia, tan sols els va inculcar el valor d’un simple tros de pa: “Si sabéssiu…“. Un cop mort va descobrir que havia patit trastorns depressius la resta de la seva vida.
Fotografies
Documents
Col·locació de l’stolperstein (Carrer del Bruc, 41)
