Dades biogràfiques
Felip Díez fou un mestre manresà d’esquerres que va haver d’exiliar-se a França el 1939 i que fou capturat per l’exèrcit alemany i deportat al camp de concentració de Mauthausen.
Nascut el 6 de juny de 1913, era natural del poble aragonès de Terrer, a la província de Saragossa. Els seus pares van emigrar a Catalunya els anys 20. Militant de la CNT, el 1933 Díez entra a treballar a l’Escola Racionalista de Manresa com a mestre i director. Arran dels Fets d’Octubre de 1934 va ser detingut i l’escola va estar tancada uns quants mesos. El juliol de 1935, però, va obtenir el títol oficial de mestre de l’Escola de Magisteri Primari de Barcelona.
En esclatar la guerra civil va allistar-se com a voluntari a la columna Durruti, però aviat va tornar a Manresa on ocupà el càrrec de regidor de Cultura i Sanitat en el primer Consell Municipal de la ciutat. També va presidir la delegació del Bages del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada). Fou president del Departament de Proveïments al Front del Consell Municipal de Barcelona, fins que a l’agost de 1937 la seva lleva fou mobilitzada.
El 1939 es va exiliar a França. Va ser internat en un camp de concentració i, en iniciar-se la guerra mundial, va ser incorporat a la Companyia de Treballador Espanyols nº31 al servei de l’exèrcit francès. L’enfonsament militar de juny de 1940 provoca la captura per la Wehrmacht de la seva companyia, que estava treballant en les fortificacions de la Línia Maginot a Belfort.
Díez va ser empresonat com a presoner de guerra a Belfort mateix, fins que el 26 d’abril de 1941 la Gestapo va ordenar la deportació dels republicans espanyols a Mauthausen. Ell va ser el deportat nº3506.
Després d’una temporada al camp central fou traslladat al Kommando Steyr i el gener de 1945 a Gusen, d’on va ser alliberat el 5 de maig de 1945 per les tropes aliades.
La pervivència de la dictadura franquista va impedir que els antifeixistes espanyols tornessin a casa. El deportats espanyols no tenien on anar, mentre que la resta de presoners de Mauthausen van poder retornar als seus països. Díez va romandre diverses setmanes al camp nazi, fins que França va acceptar acollir-lo. No va trepitjar sòl francès fins el 16 de juliol de 1945, més de dos mesos després de l’alliberament del camp.
Felip Díez finalment va establir-se a París i es dedicà a la pintura. Va participar en diverses exposicions de quadres i va col·laborar en diferents revistes. Participà en l’exposició organitzada a la galeria La Boétie, de París, el febrer de 1951. Va formar part de la Federación Española de Deportados Internos Políticos (FEDIP), i va col·laborar en la seva revista Hispania. El 1954 va adquirir la nacionalitat francesa.
Va morir, vidu, el 6 d’abril de 2001 a l’Hospital de Juvisy-sur-Orge, a les rodalies de París.
Fotografies
Documents i imatges
Stolpersteine
