Dades biogràfiques
Enric Munt Costa havia nascut a Manresa el 1906. Era fill de Joan Munt Pujol, de Santpedor, jornaler, i de Carme Costa Vilageliu, de Manresa. Fou el mitjà de cinc germans barons, nascuts tots ells amb un any de diferència respecte de l’anterior.
En esclatar la guerra civil, vivia al carrer d’en Botí, núm.1, amb la seva mare Carme i tres dels seus germans, Josep, Llorenç i Lluís, que tenien entre 28 i 31 anys. L’altre germà, en Carles, s’havia casat i vivia amb la seva dona i una filla al carrer de la Font núm.18. Enric Munt treballava aleshores de ferroviari dels Catalans.
Tenia 30 anys fets en produir-se el cop d’estat feixista del 18 de juliol de 1936. No sabem si va anar al front ni com el va afectar la mobilització general. Els ferroviaris eren considerats treballadors d’un sector estratègic i tractats de manera diferent.
El 1939 va exiliar-se a França i va estar al camp d’Argelers junt amb el seu germà Josep. Formant part d’una CTE (Companyia de Treballadors Espanyols) de l’exèrcit francès, van ser capturats per l’exèrcit alemany en el conegut episodi de la bossa de Dunkerque. No van tenir, però, la sort dels soldats britànics. La família conserva una carta seva del 6 de juny de 1940 que va escriure al seu germà Josep. Aquest havia aconseguit saltar d’un tren. L’Enric, no.
Fou reclòs com a presoner de guerra a l’stalag I-B de Hohenstein, prop d’Allenstein, a la regió de Prússia Oriental, l’actual Polònia. D’allà va ser deportat a Mauthausen el 9 d’agost de 1940, en el segon comboi de republicans espanyols enviat a un camp nazi.
El grup deportat aquell dia -el segon de tots els que es van acabar produint des d’aleshores fins a principis del 1942- el formaven 169 republicans espanyols. A Mauthausen va rebre el núm. 3.627. Mig any més tard, el 17 de febrer del 1941, fou enviat a Gusen, amb el núm. 10.247, on va morir l’1 d’octubre de 1941. Al registre de defunció hi apareix com a teixidor, solter, i el domicili, el del seu germà Carles, el núm. 18 del carrer de la Font. Sabem, pel padró municipal, que la seva mare havia mort el mes de febrer del 1939.