Dades biogràfiques
Enric Cunill és l’home d’acció per excel·lència. Havia nascut a Moià el 1913. En esclatar la guerra, feia cinc anys que vivia a Manresa, on treballava com a peó a la Pirelli. Militant de la UGT, havia patit la repressió posterior als fets d’octubre de 1934, essent processat i empresonat. Vivia al carrer de Carrió, 7, amb la seva esposa Llúcia Molina (nascuda a Múrcia, però resident a Manresa des de feia 14 anys) i els seus fills Isabel, de gairebé tres anys, i Andreu, d’un.
Cunill es va apuntar voluntari a la 1a Centúria Roja de Manresa, la columna de milicians de la ciutat i de la comarca, que va marxar a lluitar contra el feixistes al front nord d’Osca.
L’any 1938 va passar les proves per integrar-se al Cos de Seguretat de Catalunya que va crear-se fusionant els diferents cossos de policia existents fins aleshores.
Exiliat el febrer del 39, i estant als camps de refugiats, va optar per incorporar-se als Regiments de Marxa dels Voluntaris Estrangers de l’exèrcit francès per tal de combatre els alemanys. Amb la derrota francesa de maig-juny de 1940 fou capturat pels alemanys i internat a l’Stalag d’Estrasburg.
Enric Cunill formarà part del grup deportat el 13 de desembre de 1940, entre els quals hi havia els també manresans Bernat Toran, Jacint Carrió, Pere Parés, Francesc Playà, Josep Pons i Maurici Ribas.
El febrer de 1943 va ser objecte de les experimentacions mèdiques amb subjectes humans dels doctors de les SS de Mauthausen. Li fou injectada la vacuna d’adsorbat TAB Endògena. Tanmateix, sobrevisqué a aquestes experimentacions i a tota l’etapa concentracionària, en part gràcies al fet de treballar al servei de desinfecció i evitar el treball a la pedrera.
Fidel al seu tarannà, va aconseguir robar i amagar un fusell a un soldat alemany i es va oferir per combatre els SS quan s’acostessin els aliats. No va caldre, però. Va poder viure l’alliberament per part de les tropes nord-americanes el 5 de maig de 1945.
El seu ferm compromís antifeixista no feia gens recomanable que tornés a Catalunya. Va viure la resta de la seva vida exiliat a Marsella, on va aconseguir que es reunissin amb ell la seva dona i el fill petit. Va morir l’any 1993.
Documents
Col·locació de l’stolperstein (Carrer de Carrió 11)
