Dades biogràfiques
Antoni Cano Martínez era un miner a qui la crisi dels anys trenta havia deixat a l’atur. Havia nascut a Tijola, Almeria, el 1918. Quan el juliol del 36 va esclatar la guerra civil, feia dos anys que vivia a Manresa, amb el seu pare, manobra en atur, i la seva germana Maria, que mantenia la família amb el seu sou de la Fàbrica Nova.
No sabem què va fer durant la guerra, però molt probablement va anar al front quan la seva quinta va ser mobilitzada. No tornem a tenir notícia documental d’Antonio Cano fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, quan els francesos el van integrar a la 114a Companyia de Treballadors Espanyols, adscrita a l’exèrcit francès. Deduïm, doncs, que havia viscut la retirada de l’exèrcit republicà, el pas de la frontera amb França el febrer de 1939 i que el van recloure als camps de concentració del Rosselló.
L’ofensiva alemanya de maig-juny 1940 enfonsà les defenses franceses i Cano, junt amb altres companys republicans i els soldats francesos, fou capturat per la Wehrmacht. Va ser conduït al camp de presoners de guerra de Kaisersteinbruch (Stalag XVII A), a Alemanya. Al cap d’un any, els republicans espanyols van ser separats i deportats per la Gestapo al camp nazi de Mauthausen.
Antoni Cano va entrar a Mauthausen el 7 d’abril de 1941, on va rebre el nº 4567. El 20 d’octubre fou enviat al subcamp de Gusen, «l’infern dins l’infern», on va esdevenir la matrícula nº49591. Més tard fou retornat a Mauthausen, on li van adjudicar el nº 13700.
Va sobreviure quatre anys al camp nazi. Va ser-ne alliberat el 5-5-1945 per les tropes aliades victorioses davant Hitler. No va retornar a casa, a l’Espanya franquista que havia combatut. El 1945 el seu pare i la seva germana desapareixen del padró de Manresa.
Antoni Cano s’instal·là a França, a la vil·la minera de Carmaux, al departament del Tarn. Es va casar amb Maria Sorroche. Van tenir una filla. Antoni Cano va tramitar i rebre la nacionalitat francesa el 1956. El 1957 demanà la pensió d’invalidesa com deportat a Mauthausen: aleshores només tenia 39 anys.
Viurà la resta de la seva vida a Carmaux, on morirà el 1992 als 74 anys.
Fotografies
Documents
Stolpersteine
