Mestre: vós heu lloat a Déu amb el cant.
Ara el lloeu amb el silenci…
Canonge Cardó.
Temps ha que et lloa un chor de veus secretes,
Però, avui, ja cantàvem tots tan fort,
que ni hem sentit la Mort i, de puntetes,
ja s’havia posat al mig del chor.
I, ara, se sent un silenci que espanta,
que una batuta invisible ha sonat
i hem callat tots, que és Ella la que canta
i la teva batuta la que bat.
Canta com una mare, tan segura,
que no hi ha mà prou vil i prou impura,
ni prou gosada que ofegui sa veu.
A tu, sentint-la, el front se t’esborrona
i vas perdent el sac de la corona
i els estigmes dels claus i de la creu.
V. Gassol
