Moreneta com sou, algú diria
que us acabà d’emmorenir la mar
i aquest fum olorós que cada dia
us ve, com un encens, de nostra llar.
Però els que som de la mateixa terra
i descendim d’aquell mateix bressol
que Vós vetlleu de dalt de vostra serra
sabem que us embrunia el nostre sol.
Ho sabem i en sentim tal esperança,
que ens el feu enyorar amb una enyorança
d’una dolçor tan bona i d’una pau,
que a la foscor de vostra faç morena,
evoquem la claror de la carena
més transparent de sota del cel blau.
Ventura Gassol
Saint Raphaël 27-IV-1941
