3 poesies, 8 cartes i 5 telegrames inèdits de Ventura Gassol
En aquest apartat us oferim documentació inèdita de l’exconseller de Cultura de la Generalitat Ventura Gassol escrita els primers anys d’exili: es tracta, en concret, de tres poesies, vuit cartes, cinc telegrames i una felicitació de Nadal que va enviar a Jaume Creus entre 1940 i 1943. Al seu torn, publiquem les còpies de 32 cartes que Creus envià a Gassol.
Ventura Gassol s’havia vist obligat a exiliar-se l’octubre de 1936 per haver salvat, durant els primers mesos de la guerra, moltes persones perseguides pels incontrolats. Residí a París, i més tard a prop de Saint-Martin-le-Beau, amb la seva esposa i els seus dos fills. L’ocupació de França pels nazis, el juny de 1940, els obligà a traslladar-se a Saint-Raphäel, al departament del Var (Provença), fet que possiblement li salvà la vida. Cal recordar que Lluís Companys fou detingut el 13 d’agost del mateix any i lliurat poc després a les autoritats franquistes, que l’afusellaren el 15 d’octubre.
L’octubre de 1941, Ventura Gassol, Josep Tarradellas i Carles Martí Feced, exconsellers que havien estat capturats –com Companys- pel triple agent espanyol Pedro Urraca Rendueles, foren empresonats a Ais-de-Provença. Aleshores Franco en sol·licità l’extradició a Pétain. En saber-se la notícia i alarmats pel precedent de l’afusellament de Companys, nombroses personalitats es mobilitzaren per evitar-ne l’extradició. Després d’uns tres mesos d’empresonament, finalment foren alliberats. Gassol i Tarradellas encara serien víctimes posteriorment d’una confiscació de joies i diners a càrrec del mateix Urraca. A finals de 1942 Ventura Gassol entrà clandestinament a Suïssa i es va establir definitivament a Lausana.
Tres poesies inèdites
De les tres poesies inèdites que donem a conèixer en aquest web, una no té data i les altres dues van ser escrites a Saint Raphaël, l’abril de 1941.
De les vuit cartes inèdites de Ventura Gassol n’hi ha dues sense data. Les altres van del setembre de 1940 al Nadal de 1942.
Els cinc telegrames enviats per Gassol a Creus són de 1941 i evidencien que els dos polítics no només s’escrivien, sinó que es veien sovint.
“És en moments difícils que un coneix els amics”
Una de les dues cartes sense data de Ventura Gassol és probable que faci referència a les gestions que Jaume Creus –com molta d’altra gent- féu per treure de la presó l’exconseller i impedir-ne l’extradició: “… ja no cal que et digui –escriu Gassol- com la teva sol·licitud m’ha arribat a l’ànima. La meva dona també em diu que et demostri el seu més gran agraïment. És en moments difícils que un coneix els amics i com un dels majors consols són l’amistat”.
L’amistat entre Ventura Gassol i Jaume Creus –malgrat alguna topada puntual- queda de manifesta en diversos moments de l’epistolari: “No vull anar-me’n de Marsella sense dir-te l’emoció i l’alegria que m’ha fet veure’t i retrobar en tu el mateix germà de sempre”, li diu el primer al segon, el setembre de 1940.
Al seu torn, Jaume Creus acaba la majoria de les cartes amb frases com “tu mana d’aquest que és teu i de Catalunya” o “rep de la meva part una fraternal abraçada d’aquest que és teu i més de la Pàtria”.
Nota manuscrita de Ventura Gassol
Entre la documentació conservada hi ha una nota manuscrita que Gassol va enviar a Creus quan aquest li va demanar els noms i cognoms de la seva esposa i fills, els càrrecs polítics que havia tingut i per què va sortir de Catalunya. Aquesta n’és la transcripció exacta:
Ventura Gassol i Rovira
Nat 6-10-1893 a Selva del Camp Catalunya
Conseller de Cu
Ministre de Cultura des del 1931 al 1936
Diputat a les Corts Constituents espanyoles
Diputat al Parlament de Catalunya
Sortí al tercer mes de guerra per haver anat contra topat amb anarquistes i comunistes a causa del salvament de persones i coses que havia dut a terme.
————————–
Esperança Galofré i Pujol
Nascuda 14-III-1898 a Barcelona
—————————-
Abel Gassol, nat 23-III-1923 – Barcelona
Albert “ “ 24-IX-1924 – Barcelona
“Per Perpinyà corria el rumor que En Companys era mort, en saps res?”
En una carta datada l’octubre de 1940 Jaume Creus comenta a Ventura Gassol: “Per Perpinyà corria el rumor que En Companys era mort, en saps res?”. A l’epistolari no hi ha cap més referència a aquest tema per part dels dos protagonistes. Per tant, no sabem si fou el mateix Ventura Gassol qui li confirmà la notícia de l’afusellament de Lluís Companys, produït el 15 d’octubre.
“Ets l’únic que pots fer la unió”
Jaume Creus creia que en aquells moments Ventura Gassol havia de ser un home clau de la resistència catalana: “ets l’únic que pots fer la unió; si esperes que els altres la fagin, estem ben frescos i pobra Catalunya” –i deia el setembre de 1940- i “Tu ets dels pocs que pots ajudar [a] salvar la nostra estimada Pàtria però són aquests moments que té que fer-se el miracle, no convé perdre ni un moment, sinó fórem uns renegats i uns comediants”– li manifestava dos mesos més tard.
“Que se ens acabi aquest Calvari que estem passant nosaltres i la nostra estimada Pàtria”
L’enyorança del país i el desig de tornar de l’exili es fa present sobretot a les felicitacions del nou any. El 1941 Creus li diu a Gassol: “Verdaderament amic, que el nou any ens porti un xic més de pau i tranquilitat dintre els nostres esperits, i que se ens acabi aquest Calvari que estem passant nosaltres i la nostra estimada Pàtria”. Per la seva banda, Gassol li escriu a la vigília de Reis: “Que aquesta nit els Reis et duguin, si més no, l’esperança de la realizació del nostre somni de sempre”
La mort de Daniel Cardona
En algunes cartes Jaume Creus suplica a Gassol que s’ajudi a Daniel Cardona i Civit, el polític d’Estat Català i del Front Nacional de Catalunya, ja que té “una situació econòmica dolentíssima”. Creus demana a Gassol que faci intervenir l’exconseller Antoni Maria Sbert, que segons ell “controla aquests subsidis i segons m’han dit depèn d’ell que la gent se morin de misèria o mengin”. Però els ajuts no arribaran. Poc temps després Creus haurà d’informar a Gassol de la mort de Daniel Cardona: “Te crec assabentat de la mort d’En Daniel[1], pobre amic… Almenys va tindre la satisfacció de morir a casa seva voltat dels seus fills i germana”.
En una altra carta expressa el sofriment d’altres exiliats: “BENAVENT. – Continua greu. Aquest el viatge el farà cap un altre costat…. Un més que se quedarà en el exil”.
La impossibilitat d’embarcar-se cap a Amèrica
També són diverses les peticions que Creus fa a Gassol perquè ajudi diferents catalans exiliats a aconseguir-los subsidis o papers que els permetin embarcar cap a Amèrica. Tanmateix, en una carta datada el 6/5/1942, és el mateix Creus que informa Gassol que “fa dos dies que per ordre de les autoritats d’ocupació, està prohibida la sortida de tot ciutadà de nació que ells tinguin ocupat. Avans d’ahir en feren desembarcar 62, que estaven a punt de marxa”.
Cal tenir present que impedir l’embarcament des de Marsella dels republicans va ser una de les activitats més remarcables de l’agent Pedro Urraca.
L’esposa de Ventura Gassol, Esperança Galofré, i els seus dos fills, Abel i Albert, havien pogut embarcar-se cap a Amèrica el 1941, cosa que no havia pogut fer l’exconseller per la seva situació processal. Gassol ja no veuria més la seva esposa, que va morir a Mèxic el 1944.
“Estic acabant una obra de teatre”
A l’epistolari, Ventura Gassol pràcticament no parla de les seves activitats culturals i literàries. Només hi fa una referència a la darrera carta, escrita ja a Lausana el desembre de 1942: “Ja torno ja a treballar com un home i és el treball que m’ajuda a servar la meva fe i la meva esperança. Estic acabant una obra de teatre”.
Ventura Gassol retornà de l’exili l’any 1977. Morí a Tarragona el 1980.
Tres poesies inèdites de Ventura Gassol
Entre els documents del fons de Jaume Creus i Ventura que conservava Lluís Willaert, hi havia tres poesies inèdites de Ventura Gassol:
“A la Provence” (en francès). Manuscrita i mecanografiada. Composta a Saint-Raphaël, el 19/4/1941
“A la Mare de Déu de Montserrat”. Manuscrita. Composta a Saint-Raphaël, el 27/4/1941
“A Lluís Millet”. Mecanografiada. (Sense data).
Aquí podeu veure els originals i les transcripcions de les tres poesies:
“A la Provence” (en francès)
Escrita a Saint-Raphaël, el 19/4/1941</
Traducció del francès al català
“A la Mare de Déu de Montserrat”
Escrita a Saint-Raphaël, el 27/4/1941
A Lluís Millet”
(Sense data)
Reproducció de l’epistolari Ventura Gassol-Jaume Creus i la seva transcripció íntegra.
1ª Carta de Ventura Gassol a Jaume Creus (Sense data)
Transcripció íntegra de la carta
2ª Carta de Ventura Gassol a Jaume Creus (Sense data)
Transcripció íntegra de la carta. Gassol
1ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (9/9/1940). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
3ª Carta de Ventura Gassol a Jaume Creus (setembre 1940)
Transcripció íntegra de la carta.
2ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol. (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
4ª Carta de Ventura Gassol a Jaume Creus (rebuda el 5/10/1940)
Transcripció íntegra de la carta.
3ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (Octubre 1940). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
4ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (19/11/1940). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
5ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (15/12/1940). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
6ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (18/12/1940). “Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
7ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (2/1/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
Notes personals de Ventura Gassol sobre la seva trajectòria política i el perquè va marxar de Catalunya
(informacions sol·licitades per Jaume Creus a la carta anterior)
Transcripció de les notes personals de Ventura Gassol.
1r telegrama de Ventura Gassol a Jaume Creus (2/1/1941)
5ª Carta de Ventura Gassol a Jaume Creus (5/1/1941)
Transcripció íntegra de la carta.
2n telegrama de Ventura Gassol a Jaume Creus (9/1/1941)
8ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (14/1/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
9ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (19/1/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
3r telegrama de Ventura Gassol a Jaume Creus (21/1/1941)
10ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (15/2/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
11ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (22/2/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
12ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (8/3/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
4art telegrama de Ventura Gassol a Jaume Creus (14/3/1941)
6ª Carta de Ventura Gassol a Jaume Creus (15/3/1941)
Transcripció íntegra de la carta.
7ª Carta de Ventura Gassol a Jaume Creus (1/4/1941)
Transcripció íntegra de la carta.
5è telegrama de Ventura Gassol a Jaume Creus (1/4/1941)
13ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (4/5/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
14ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (17/6/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
15ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (7/7/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta
16ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (1/8/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
6è telegrama de Ventura Gassol a Jaume Creus (16/9/1941)
17ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (16/9/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
18ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (23/9/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
19ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (7/11/1941). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
20ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (4/1/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
21ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (24/3/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
22ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (6/5/1942). (Còpia
Transcripció íntegra de la carta.
23ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (8/5/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
24ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (23/5/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
25ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (31/5/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
26ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (9/6/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
27ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (22/7/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
28ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (28/9/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
29ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (5/10/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
30ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (6/11/1942). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
8ª Carta de Ventura Gassol a Jaume Creus (21/12/1942)
Transcripció íntegra de la carta.
31ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (23/3/1943). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
32ª carta de Jaume Creus a Ventura Gassol (22/12/1943). (Còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
Targeta de felicitació del Nadal de Ventura Gassol a Jaume Creus (Nadal del 1943)
Les frases més significatives de l’epistolari Ventura Gassol-Jaume Creus
Ventura Gassol a Jaume Creus. (Sense data)
Estimat germà, Hem rebut les teves dues lletres i ja no cal que et digui com la teva sol·licitud m’ha arribat a l’ànima. La meva dona també em diu que et demostri el seu més gran agraïment. És en moments difícils que un coneix els amics i com un dels majors consols són l’amistat.
Ventura Gassol a Jaume Creus. Setembre 940
No vull anar-me’n de Marsella sense dir-te l’emoció i l’alegria que m’ha fet veure’t i retrobar en tu el mateix germà de sempre.
Quan retorni, que crec que serà aviat, si Déu vol, t’avisaré i em plaurà molt parlar més llargament i al volt de la taula. És al volt de la taula on es produeixen les grans evocacions.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 18/9/1940
[…] ets l’únic que pots fer la unió; si esperes que els altres la fagin, estem ben frescos i pobra Catalunya.
Jaume Creus a Ventura Gassol. Octubre 1940
Per Perpinyà corria el rumor que En Companys era mort, en saps res?
Jaume Creus a Ventura Gassol. 19/11/1940
A Perpinyà parlàrem llargament amb En Daniel[1] i de resultes d’aquestes conversacions és que te vui parlar. Tu ets dels pocs que pots ajudar [a] salvar la nostra estimada Pàtria però són aquests moments que té que fer-se el miracle, no convé perdre ni un moment, sinó fórem uns renegats i uns comediants […]
Els meus respectes a la teva muller, recorts els teus fills i tu mana d’aquest que és teu i de Catalunya
Jaume Creus a Ventura Gassol. 2/1/1941
Verdaderament amic, que el nou any ens porti un xic més de pau i tranquilitat dintre els nostres esperits, i que se ens acabi aquest Calvari que estem passant nosaltres i la nostra estimada Pàtria […]
Ventura Gassol a Jaume Creus. 5/1/1941
Que aquesta nit els Reis et duguin, si més no, l’esperança de la realizació del nostre somni de sempre.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 14/1/1941
Segons me va dir fa uns 10 dies que va escriure al Ministre de Mèxic a Vichy, demanen un subsidi, puix la seva situació econòmica és dolentíssima. Tots sabem que qui no té padrins no el bateijan, i també sabem que En Daniel no té caràcter per demanar recomendacions; per això jo t’escric, ja que és el Sbert[2] qui controla aquests subsidis i segons m’han dit depèn d’ell que la gent se morin de misèria o mengin i tu hi deus estar en perfecta bona relació; t’agreiré que facis aquesta bona obra per aquest gran patriota i te serveixis a recomanar al Sbert, el nostre bon amic, ESTIC CONVENÇUT QUE HO FARÀS. Gràcies. Me va donar molts recorts per tu.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 20/1/1941
He rebut en pocs dies dos cartes del nostre bon amic Daniel[3] en la que me diu que la seva situació econòmica és dificilíssima. Avui, en aquest moment acabo de rebre una altre que me demana ajut, faré el que podré que ben poca cosa serà, puix jo visc però res més que visc i amb molt sentiment meu no me permet enviar-li el que jo voldria i es mereix.
Te dic això perquè convé QUE TORNIS A PARLAR del seu afer a qui sigui, però en caràcter urgent.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 8/3/1941
Acabo de rebre carta de Maria Macià[4] en la que me diu que arriba demà diumenge a la nit i me cita per dilluns després de dinar al Hotel Corona.
Te ho dic perquè interessa moltíssim que vinguessis per arreglar-ho tot de una vegada; fes els possibles.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 7/7/1941
DANIEL[5].- És tot una tragèdia, jo ja no sé què fer. Te n’has preocupat del seu afer? Només ha cobrat una vegada de Vichy i prou.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 16/9/1941
Aquesta tarda he rebut el teu telegrama que junt amb Tarradelles[6] heu tingut l’atenció d’enviar-me. Te tinc que dir estimat amic, que tots hem fet el que hem pogut. En Daniel[7] a Perpinyà, En Masot[8] va anar més dret i va fer-ho directament a Vichy i jo ací. El dia que vinguis ja ho llegiràs i veuràs que igualment demanaba per en Terra. Tot ha sortit bé i almenys que aquesta sigui l’última aventura que us veieu embolicats. No podríeu ara que tot està fresc el pas per l’Àfrica, per anar a Amèrica? Penseu-hi que me sembla que ara pot ésser tot.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 4/1/1942
Aquesta tarda he rebut del amic Cardona[9], còpia de la instància que ha cursat cap [a] l’ambaixada de Mèxic, perquè li aumentin el subsidi. T’inclueixo una còpia que he fet, perquè per el teu costat, facis tot el que bonament puguis, recomanala per què li sigui aumentat, i pugui acabar de moment aquestes angúnies […]
Jaume Creus a Ventura Gassol. 6/5/1942
M’escriu en Pere PASCUAL perquè te parli d’ell. També vol embarcar-se i me diu que amb l’únic que ell té confiança és amb tu i en ningú més. No sé si t’ha escrit, però fes per aquest bon amic tot el que bonament puguis, perquè s’ho mereix. Un altre que deixarà els ossos per aquest exil […]
[…] Per el teu govern te diré que fa dos dies que per ordre de les autoritats d’ocupació, està prohibida la sortida de tot ciutadà de nació que ells tinguin ocupat. Avans d’ahir en feren desembarcar 62, que estaven a punt de marxa.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 23/5/1942
[…] l’han informat (pensa que fa de secretari del xef) que potse[r] la seva companyia anirà a la z.o.- i molt a la vora d’allà aon hi hauran gran clatellades, que faci tots els possibles perquè sigui incluït en la pròxima llista d’embarc. Me diu que casi tot el Grup [ha] demanat els papers per tornar a “espanya”, al devant d’aquesta prespectiva. Per això, volgut amic, pren tot l’interès, perquè els seus desitjos siguin reals; creu-me que és un gran català i que s’ho mareix. Ja me diràs quelcom, oi?
Jaume Creus a Ventura Gassol. 9/6/1942
Mal amic Ventura: Si jo hagués rebut de tu, una postal com la que te vàreig escriure el dia 31, te hauria telefonejat per sapiguer el que passaba i tu tan tranquil com [si] res. Te vàreig fer postal, per si, dat el cas que fossis fora, En Font m’hagués dit quelcom i sé que ha estat ací i res m’ha dit tampoc. No cal que t’amoïnis a contestar-me, que En Creus no val la pena. A la fi, dels dos afers que te tenia que parlar era més important el teu que el meu.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 22/7/1942
Te crec enterat del enterrement a Perpinyà del nostre amic[10]. Lo de la Catedral va ésser un acte que difícilment se ens olvidarà. Com varem entrar, l’orga ens toca “La Mort de l’Escolà” al ofertori “L’Emigrant”, quin “Emigrant”. Després “El Virolai” i “Montanyes Regalades”. Vàrem sortir pots pensar de quina manera. Després només ens faltaba el discurs dramàtic d’En Borrell[11] al Cementiri. Se deia que degut aquest enterrament, treient el Cònsul d’allí.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 28/9/1942
BENAVENT. – Continua greu. Aquest el viatge el farà cap un altre costat…. Un més que se quedarà en el exil.
Ventura Gassol a Jaume Creus a. 21/12/1942
Ja torno ja a treballar com un home i és el treball que m’ajuda a servar la meva fe i la meva esperança. Estic acabant una obra de teatre.
[…] i tu rep aquella abraçada de sempre del germà que t’estima.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 23/3/1943
Jo crec que la teva salut aviat se posarà bé del tot, i tornaràs a ésser el germà de sempre…
[…] rep de la meva part una fraternal abraçada d’aquest que és teu i més de la Pàtria.
Jaume Creus a Ventura Gassol. 22/12/1943
[…] que el nou any ens porti la tranquilitat i normalitat que tant i tant desitjem i crec que ens mareixem; encara que tinc els meus dubtes que això ens arribi dintre el 44.
Te crec assabentat de la mort d’En Daniel[12], pobre amic… Almenys va tindre la satisfacció de morir a casa seva voltat dels seus fills i germana.
[…] i tu mana del teu amic que saps t’aprecia i no espera contesta
[1]Probablement es refereix a Daniel Cardona i Civit
[2]Antoni Maria Sbert i Massanet
[3]Daniel Cardona i Civit
[4]Maria Macià, filla del president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià.
[5]Daniel Cardona i Civit
D’on han sorgit aquests documents
Arran de la notícia de l’aparició de les cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació rellevant que havia conservat Jaume Creus i Ventura -que va publicar el nostre web el passat 13 d’octubre-, el Sr. Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va manifestar que havia estat dentista de Jaume Creus, que hi havia mantingut una estreta amistat i que conservava documentació seva. Immediatament ens vam veure i ens va lliurar diversos documents de Jaume Creus perquè els incorporéssim al web que li hem dedicat i els ingresséssim a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La documentació aportada per Lluís Willaert té un gran valor històric. Comprèn diverses cartes de Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n’hi ha de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera.
També hi ha una dotzena de fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1936, i dues fotografies de l’homenatge que es va tributar a Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, el 1948.
