Mort de Benet XV  –  Al 21 de gener del any (1922) se rebé la trista nova que Sa Santedat lo Pare Benet XV se trobave greument malalt. […]

Sa Santedat lo Pare Benet XV va morir lo die 22 a les 6 del matí, però fins lo die 24 no se va rebrer la nova oficial. En aquex matex die lo Sr. Degà féu pasar recado que a les dotze del mitj die toquessin a morts, hora en què tocaren totes les iglésies de la Ciutat

(1924) Lo die 14 de febrer se feu imprimir per primera vegade en lo paper d’escriurer l’escrit del Ordre amb lo nom del Monastir. […]

(1924) Lo die 10 de Maig vingueren dos religiosos mínims de l’Ordre de Sant Francisco de Paula, que l’un era el Rvt. P. Fr. Francisco de P. Angelats, Mestre de Novicis; l’altre era un estudiant anomenat Fr. Jaume Anguera, per recullir alguns objectes que aquesta Comunitat els guardabe desde l’exclaustració del any 1835. […]

(1924) No és per descriurer l’entussiasme qu’hi hagué aquest any en les festes del N. P. S. Domingo. Fou una verdadera benedicció del cel. Ja a la vijílie fou extraordinarie la concurrència que hi hagué per assistir a la benedicció de l’aygua del pou, de modo que durant el res de Maitines y les Laudes cantades, l’iglésia estave plena de gom a gom, esperant l’hora de la professó. […] No’s quedaren pas enrera els devots del’ aygue beneïda del pou, que fins a quarts de dotze de la nit hi hagué una gentade inmensa; axò vol dir que encare hi ha fe’n nostre terra y que’s respire’l flaire del esperit dominicà. Que tot sia per la major glorie de Déu!

(1924) – Lo die 7 de Setembre fou-lo destinat per cumplir la prometense de donar gràsies a Déu Ntre. Senyor per haver quedat exentes, en la nova lley de Presupostos del 1er de Juliol, del pago de la contribució urbana els edificis o convents ocupats per les Ordres Religioses. En obsequi del Gloriosos Deu Mil Martyrs cantàrem la Missa Conventual y tot seguit un solemne Te Deum. La Sda. Comunió y demés obres espirituals del die foren aplicades a-n-aquex fi.

(1924) Lo die 14 de Novembre s’ha instalat un llum elèctric a la botiga (farmàcia) y un al Arxiu. […]

(1924) – Desembre die 6, s’ha posat una estufa nova al refatí per cremar-hi serradures. Ha costat 70 ptes. […]

(1925) Don Leonci Soler y March, germà de la Mare Josefina, constant benefactor de la Comunitat a la que professa singular apreci, lo die 16 de Juliol del present any, tingué la fatal desgràcie de caurer sobtadament dintre un monte-cargues de Barcelona, d’un pis y mitj d’alçade, essent un verdader miracle de no quedar mort al acte. […]

(1926) Lo die 25 d’Abril a les 4 i ½ del matí morí la virtuosa i exemplar religiose, la mare Sor Josefina Soler i March. Per la molta relació i simpatia que té la respectable família Soler i March, en particular Don Leonci, se va procurar que l’Iglésie, si bé estabe endolade com s’acostuma pels enterros de totes les religioses, estés lo més bé possible. […] La capella de la Seu cantà l’Ofici de cos present, que fou un dels millors del seu repertori, amb acompanyament d’armònium i instruments de corda. La concurrència fou nombrosíssima i lo més escullit de la ciutat, de modo que la gent arribabe’n fins al carrer. […]

(1926) Per evitar alguns perills qu’ hi havia en l’instalació elèctrica que s’havia fet l’any 1915, ens fou precís ferla de nou, i amb més bona forma.

(1928) El dia 29 de Juliol s’és estrenada la cuina central econòmica, construïda per la casa Mingrat de Barcelona. Ens fou precís aquest gasto per ésser inútils les dues que teníam de carbó i serradures. També fou precís cambiar el termo sifon pel servei d’aigua calenta.

(1928) Die 14 d’Agost, a les 9 hores del matí, després d’una breu enfermetat, encar que pogué revre tots els sants Sagraments, morí el nostre Sr. Capellà i Pare espiritual, quins càrregs els venia desempenyan feya 44 anys, el Iltre. Sr. Canonge D. Juan Cucurella i Argemí (a.c.s).

(1928). Lo dia 29 d’Agost vingué de Vich el nombrament a favor de Mossèn Josep Bosch, per Capellà de la nostra Iglésia i Monestir. Dit Sr. feia ja sis anys que venia a celebrar diàriament la santa missa i cosa d’un any que estava autoritzat pel Ilm. Prelat per auxiliar el ancianet Capellà Iltre. D. Juan Cucurella (a.c.s)

(1929) […] Encare que la comunitat som 24 religioses, deixant les sis de obediència, les ancianetes i delicades, havem quedat deu religioses per tributar o cantar les divines alabanses al Senyor; mes, amb la seve gràcia i bona voluntat tot ha resultat molt bé.

(1930) Avui, dia 8 de Març, ens han notificat que havem quedat inscrites en les Confraries de la Milícia Angèlica i el SS. Nom de Jesús. La primera, a Barcelona, a la Iglésia dels P.P. Dominics, i la segona, ací a Manresa, a l’Iglésia de la Seu.

(1930) Diada de N.P.S.Domingo. 4 d’agost. De temps immemorial, venient tots els anys varios sacerdots a celebrar la santa missa, solzament per fer un obsèqui a la Comunitat, sens retribució. Passaven al locutori hon se’ls hi servia xocolata amb melindros i aigua amb xerop o llet. Mes aquest any, si havem volgut tindre misses, havem tingut que donar a cada sacerdot 4 pesetes, 2,50 que és actualment la tassa diocesana, i 1,50 ptes. de plus. […]

(1930) Avui, dia 28 de Juliol, han acabat les obres del nou locutori i restauració del vell, porteria nova, restauració de la entrada, havent resultat una reforma molt ben acabada, donant un aspecte molt bonic dintre la senzillesa, essent del gust de quants ho han visitat. També, amb motiu d’aquesta reforma, s’és fet el portal pels carros al hort de baix.

(1931) Entre el dia 2 i 3 d’ aquest mes de Març havem fet plantar 2,5 arbres fruiters, destinant solament per a fruiterar el quintó més a prop de la tàpia i del bibé dels horts de dalt. […]

(1931) Avui, dia 14 d’Abril, és estada proclamada la República a nostra Pàtria. ¡Quina pena! ja sabem la que ha produït sempre en España, aquesta mala llavor! Ha vingut portada per la fredor de molts que ’ls interessa ben poc la religió i el bé d’Espanya, y les males ideas que fa anys es vénen sembran en Fàbriques y tallers.

A un senyor molt entusiasmat perquè havia vist el cambi d’Estat sense derramament de sang, li he dit jo: “ja en parlarem d’aquí dos mesos”; Déu vulgui que no hi hagi força. Jo me espero molts malts resultats. Tan de bo me equivoqués.

(1931) Dia 13 de Maig, vigília de la Ascensió del Senyor; pels rumors, ben fundats, de que volien cremar els Convents, com ja fa dos o tres dies ho venent fent per algunes regions d’España, havem sortit del Convent totes les religioses. El Senyor Francisco Torra Pons, germà de Sor Mª dels Àngels, amb auto, les ha acompanyades a casa de les famílies, entre 8 y 9 del vespre, quedant-nos quatre aquí, las que a tres quarts de dotze de la nit havem passat al pis de casa del senyor capellà. […]

(1931) Dia 14 de Maig, festa de la Ascensió. ¡Quin dia tan trist! A les 5, hem entrat de nou les cuatre monges que havem passat part de la nit a casa del Sr. Capellà; aquest ha portat novament el S. Sm. Havem tingut oració i a les 6 havem combregat i oïda la Santa Missa desde l’ Chor alt perquè, tan bon punt em entrat, se’s guardada rigurosa clausura. […]

(1931) Dia 15 de Maig. A les 5 del matí entrem al Monestir les quatre monges que, com el dia abans, havem passat la nit a casa del Sr. Capellà […] Al vespre ha quedat reunida tota la Comunitat, amb una satisfacció que no pot explicarse, puig semblave que feya sigles que vivíam allunyades.

La Comunitat de MM. Dominiques d’aquest Monestir és en l’actualitat de 23 religioses. […]

(1932) Juny, Diumenge, dia 19. Havem enviat felicitació als Germans de Sant Joan de Déu amb motiu de haver inaugurat el nou Sanatori, o sia el primer que hi ha agut en nostre ciutat.

(1932) Agost, dia 24, dimecres, ha mort D. Leonci Soler i March, germà de la M. Josefina, e.p.d. Li havem aplicat dues misses, comunió, etc., etc. Havem enviat lletra de condol a sa Sra. esposa Dña. Margarita i al seu fill hereu D. Lluís. […]

(1932) Desembre, dia 10. Per primera vegada havem pagat la Contribució, imposta pel Govern de la República, quin import és estat de 3.164,31 pesetas. Are, cada trimestre serà 507,50 ptes.

(1933) En la nit del dia 9 al 10 de Desembre, mentre acabàvem de resar Maitines de mitja nit, se sentiren dues fortes explosions que feren tremolar les finestres, trencantse alguns vidres. Axò ocasionà un bon susto y més a Sor Mª Lurdes, que per trovarse delicada de salut no havia vingut al Chor. El matí ens han dit, i és aixís, que havien sigut dues bombes tirades al transformador elèctric que hi ha prop del Convent dels PP. Caputxins.¹

(1933) Avui, dia 15 de Desembre de 1933, ha passat a millor vida Sor Mª Lurdes (q. e. p. d.). El enterro és estat avui, dia 17, i per disposició del Alcalde republicà anticlerical ens havem vist obligades a trasladarla al cementiri de la Ciutat, cosa que ha causat greu pena a totes les religioses germanes; mes, com confiem que Déu, tard o d’hora cambiarà les coses, puig passem uns temps molt dolents, la M. Priora ha disposat que li sia reservat el ninxu que li correspon en nostre cementeri per quand el Senyor sia servit donarnos el goig de retornar al convent tan apreciats restos.

(1935) Ha vestit el S. Hàbit la novícia d’obediència Sor Mª Neus Trullàs Estany i, mentres duraba la cerimònia, ha caigut la trona de l’Iglésia, el que estaba ple de persones que hi havien pujat per poguer-ho veure millor. Hi ha hagut lleugeres ferides i un bon sust per tota la concurrència.

El dia 21 de Juliol de 1936, festa de Sta. Praxedis, rebérem notícies molt alarmants de Barcelona, on hi havia crema de Iglésias i Convents, pregant-nos alguns familiars de les religioses que sortíssim del Convent. […]

[…] El dia 23 al matí […] es presentà de sobte una gran turba de gent armada que varen detenir el Sr. Capellà, conduint-lo al comitè. Desde llavors va quedar el carrer invadit per una gran gentada, armats tots amb fusells, armas blancas i revòlvers. […]

[…] Obriren llavors la porta de l’Església i, en un tancar i obrir d’ulls, com llamps, entraren aquells homens, de manera que encare que la M. Priora i acompanyants caminaban amb tota velocitat, quan arribaren als graons del presbiteri ja habian llençat les Imatges i arrancaven el Sagrari, omplin de blasfèmies el recinte sagrat […]

[…] un d’aquells desventurats pren el San Crist de sobre la taula (d’uns 80 centímetres d’alçada, molt devot), el llença als seus peus, el trepitja,… i seguidament mentres va blasfemant arrenca i destrueix els cuatre cuadros que penjaven a la pared i els destrueix. No pot recordar-se sens extremir-se, ja que es representa al viu aquell cuadro tan trist i desconsolador… Veure aquella Imatge en la que hi trobàbem concell en els nostres duptes, confort en les penes, nostre delícia i felicitat… tan maltractada i plena de horroroses blasfèmies.

[…] Axís acabà aquell funest matí, quedant tot en poder dels revolucionaris, que aviat començaren a apilar al carrer tot lo que havien llençat per les finestres: imatges, hàbits, roba de llit, ect. ect. calant-hi foc que, al abrandar-se, era una horrorosa foguera. […]

[…] de prompte, es deixa sentir un dispar de fusell i als pocs segons s’origina un tiroteig al redós de la casa en què estaven refugiades (en la que varen quedar soles les cuatre religioses), mentres es sent cridar amb ferotgia: “¡Obrin la porta! ¡Obrin la porta immediatament!…” I seguidament saltan els vidres de finestres i balcons; i les tres esteses a terra, rodejant el llit de la malalta, amb els llums apagats, preparant-se per la mort, ja que no es podia esperar altre cosa en aquells instants de terror. […]

[…] Varen contestar, llavors, que elles habien provocat perque habian disparat i que si no treien les armes que tenien amagades els fusellarien a totes… i que tenien de registrar el pis. Els contesten, llavors, que al matí l’havien registrat. Pregunten: “¿De qui és aquest pis?”. “Del Sr. Capellà”, se’ls respon. “¿I on és el Capellà?” sempre amb més furor. La M. Priora els contestà amb serenitat: “Vds. ho sabran, que se l’han emportat pres”. […]

[…] Primerament, les portaren al parlador i d’ allí una per una les portaven al llenyer en mig de la fosca, sempre amb les armes apuntades i no parant d’amenaçar-les. […]

1939. Día 11 Agosto: Empiezan los andamios para cubrir la parte derruida por los presos que habitaban nuestro Convento durante el dominio rojo.

Día 4 Octubre de 1939: Se ha bendecido la primera campana, que han apadrinado los Sres. Domingo Prunés Miquel, Alcalde nacional, y su esposa, Dña. Trinidad Planas […]

Marzo 1940: Se ha hecho Monumento público en nuestra iglesia, el que ha sido muy visitado. […]

Junio 1940, día 11: Hoy nos ha sido entregado el cuadro de los Santos Mártires, nuestros patronos, que es el mismo que trajeron nuestras fundadoras en el año 1602 y que pudieron salvar durante la revolución de 1936 los anticuarios de esta Ciudad.

1940. Día 16/6: han venido a visitarnos D. José Mª Vall Perdigó y D. Eduardo Petitpierre, con sus respectivas esposas y otros familiares. Nos han dado, las señoras, 100 pesetas de limosna. Dichos señores habían estado presos en este Convento durante el dominio rojo y al preguntarnos qué queremos como recuerdo de su cautiverio y agradecimiento por su feliz liberación, si una custodia o imagen, etc., les hemos pedido que pagasen el altar o la imagen de la Virgen.

1941. Sábado 1 de Febrero: Hoy a las tres de la tarde nuestro Sr. Capellán, Mn. José Bosch, ha bendecido la Iglesia recién restaurada y a continuación el Rdo. P. Capuchino, Frai Baltasar de San Mateo, ha bendecido el Vía Crucis, practicándolo los dos junto con la madre del primero y el monaguillo Valentín Serra.

Día 2: Fiesta de la Candelaria. Por la mañana a las 8 se ha celebrado la primera Misa Conventual en nuestra restaurada y devota Iglesia. […]

1941. Marzo, Día 28. Hemos recibido de América, de un tío de Sor Mª Concepción Servitje, mil pesetas en billetes del Banco de España ¡Cuánto tenemos que agradecérselo!

Noviembre, día 13: Ha sido habitado, por primera vez esta noche, el antiguo Noviciado que hasta hace poco no habíamos podido restaurar ya que los rojos lo dejaron muy arruinado e indecente. La falta de escalera, que ha sido precisa hacerla nueva enteramente, nos ha impedido por más de dos años su acceso.

1941. Día 20/11: Hemos recibido la visita de los Sres. D. Vicente Martorell, Santiago Suriñach, Damián Ribas y Alejandro Soler y March. Han venido en representación de otros Sres. que se encontraban presos de los rojos en este Monasterio cuando se vio librada la Ciudad en 24 de Enero de 1939. Nos han dado una limosna con la cual (D.m.) se construirá la Imagen Titular de esta Iglesia, Ntra. Sra. de los Ángeles.

1941. Día 22/11 – Han sido trasladados los restos de las religiosas que fallecieron durante la exclaustración y que estaban enterradas en el Cementerio de la Ciudad.

1942. Julio, 31. A las 9 de la noche ha llegado el Camión que de Barcelona traía la bella Imagen de la Virgen de los Ángeles, Titular de Ntra. Iglesia. […]

1944. Julio, 8: Hemos recuperado 53 pergaminos de nuestro Archivo desaparecidos en la revolución del año 1936.

1950. Mayo, día 14: A las doce y media de hoy, segundo Domingo, hemos tenido el gozo de recibir la visita de la Virgen de Fátima en su peregrinaje por la Diócesis y durante esta semana por Manresa.

1954. Mayo, Día 3. A las 6 ¼ de la tarde han traído los despojos de 4 Religiosas del Monasterio de la Visitación (Salesas) para ser enterradas en nuestro Cementerio, ya que dichas religiosas dejan el Convento para fusionarse con la Comunidad de Barcelona. […]

1956. Mayo, día 14: Con motivo del 4º Centenario de la muerte de S. Ignacio, comenzaron ayer en Nuestra ciudad las fiestas conmemorativas, ya que se ve honrada con la visita de la reliquia del cráneo del Santo. Hoy a las 8 ½ hemos tenido la suerte de recibirla y honrarla en nuestra Iglesia. […]