Historiador, antropòleg i polític. Fundador dels Minyons de Muntanya, fou un dels introductors de l’escoltisme a Catalunya. Vinculat a grups clandestins de caràcter paramilitar, amb l’adveniment de la República fou un dels impulsors del col·lectiu Palestra.

Partidari de Companys durant els Fets d’Octubre de 1934, durant la Guerra Civil féu gestions davant les autoritats britàniques -com a delegat de la Generalitat a Londres- per aconseguir un armistici que aïllés Catalunya d’Espanya en cas d’una victòria de Franco que es veia venir.

Exiliat a Anglaterra, fou professor al Trinity College i a Cambridge i promogué l’Anglo-Catalan Society. Fou secretari del Consell Nacional de Catalunya i, posteriorment, el principal impulsor del Consell Nacional Català. Representant del PEN Club Català, defensà els drets de Catalunya a la UNESCO.

La seva intervenció fou decisiva per convèncer Carme Ballester que acceptés presentar una demanda per acollir-se a les indemnitzacions que la RFA instituí per a les víctimes del nazisme i els seus familiars. Possiblement, utilitzà els seus contactes prop de Willy Brandt per sensibilitzar sobre la situació de la vídua del president Companys. Després de la mort de Franco, el 1976 Josep M. Batista i Roca tornà a Catalunya, on moriria dos anys després.