Barcelona, 28 de novembre del 1940

Full volant de la F.O.R.C.A. (“Galgen”: forca, en alemany), Barcelona.
(Fuerza obrera organizadora reaccionista Catalana y Antifascista)

PER QUÈ FOU AFUSELLAT LLUÍS COMPANYS?

DENÚNCIA!

Mentre Espanya continuï sota el domini del feixisme d’Alemanya i d’Itàlia no deixaran de produir-se afusellaments com el de Companys i el de tants altres milers d’antifeixistes. No només són assassinats els antifeixistes, sinó també tots aquells que estan en contra del franquisme (el govern de Franco). A Espanya, el feixisme es manté únicament gràcies a un règim del terror que compta amb el suport dels poders feixistes.

Tots aquells d’entre nosaltres que avui estem en contra del franquisme hauríem de reflexionar sobre com hem arribat a la situació d’haver de contemplar el sofriment i el terror que avui regnen a tota la península ibèrica. Totes aquelles persones amb un sentiment democràtic no haurien d’oblidar que foren únicament la nostra debilitat i el nostre conformisme el que en un principi va fer possible l’alçament dels enemics en contra de la República. Que també en són culpables aquells que van preveure o esperar aquesta oportunitat, i finalment també els “pseudo-nacionals”, que avui veuen defraudades les esperances que havien dipositat en la seva col.laboració en l’alçament.

Companys era el President de la Generalitat de Catalunya i fou afusellat com a tal.

L’escamot d’execució és l’expressió de l’actual factor de poder, que pretén convèncer amb la força de la sang i de les armes.

Companys era la personificació de Catalunya, de la República, així com també de tots els partits democràtics. I fou afusellat per representar el poble i els seus ideals. La seva execució és determinant per atiar de nou el foc de la insurrecció de tots els catalans.

Nosaltres denunciem l’execució de Companys i la de tants altres idealistes que han caigut i que encara cauran, malgrat els nostres ideals polítics i els de Companys no coincideixin. Denunciem la dictadura del terror, que a Espanya i especialment a Catalunya és a l’ordre del dia. I reclamem que tothom lluiti amb totes les forces i mitjans contra tots els que siguin enviats cap aquí per aquest govern banyat de sang que ha tenyit Espanya de dol.

La decisió d’executar Companys va ser presa en un banquet al pis de Macià. D’aquesta manera volien humiliar d’un sol cop dues persones que havien estat presidents de Catalunya. Catalans! No perdeu el valor i l’esperança per lluitar contra el feixisme que ens imposen Alemanya i Itàlia. Torneu a les files! Uniu-vos! Endavant per Catalunya!

La veritat sobre l’afusellament de Companys

Un cop derrotat l’exèrcit francès, França va quedar pràcticament ocupada del tot. Després de l’armistici, el territori francès va quedar reduït a 2/3 parts. Companys va retardar la seva fugida per buscar el seu fill, desaparegut després d’un atac aeri, i llavors ja va ser massa tard. Res no l’atemoria. Fou detingut per la policia alemanya al poblet “Le Baule des Pins” (Loire inf.) i internat a la “Santé” a París. La policia alemanya el va interrogar repetidament i va patir maltractaments. Va alimentar-se a base de pa i aigua. Des d’allà fou traslladat a una presó de la Gestapo, on varen incrementar-se els maltractaments i els interrogatoris. Li foren retirats tots els objectes personals. Mig desvestit va haver de netejar la cuina de la presó i el varen colpejar amb un assot. En fer-ho, li deien: “Diu que els alemanys som unes bèsties, no? Ara t’ho demostrarem!”.

Durant els tres mesos que va trigar a tornar a Barcelona no li van permetre canviar-se de roba. Tenia el cos ple de butllofes i de ferides causades pels assots i per haver dormit directament a terra i sense manta.

A finals d’agost fou lliurat a les autoritats espanyoles, ja que aquestes finalment hagueren de cedir a la pressió del bàndol alemany, que insistia perquè es produís l’extradició del President. A París se’n va fer càrrec un alt funcionari de l’ambaixada espanyola anomenat Urraca. Companys fou traslladat a Madrid per Hendaya i fou internat al pitjor soterrani d’un edifici governamental. Altra vegada sense roba de llit. El tracte general, així com el tracte en els interrogatoris fou dolent, però no tant com ho havia estat el rebut per part de la Gestapo. Varen permetre-li d’escriure a la seva família i de rebre menjar i objectes personals, però les seves cartes no arribaven al destinatari, eren requisades.

El dia 4 d’octubre fou traslladat de Madrid cap a Barcelona passant per Saragossa i empresonat al Castell de Montjuïc. Durant el trasllat duia les mans lligades. A Catalunya no el van tractar malament. Per mitjà dels seus vigilants, la notícia sobre la detenció de Companys va córrer com la pòlvora per tot Catalunya i va causar molta pena i consternació. La població es resistia a creure-s’ho.

El dia 7 d’octubre varen llegir-li l’acusació. Va ser durant els mateixos dies en què, l’octubre de 1934, ell mateix també es trobava a Montjuïc. L’acusació es fonamentava en el fet que Companys havia utilitzat la seva influència per lluitar contra la victòria de la “Causa nacional”, s’havia apoderat il·legalment el poder i havia incitat a la rebel·lió. Abans que es reunís el Tribunalva tenir lloc una reunió seguida d’un banquet a les dependències de l’edifici de la Generalitat i, concretament, a l’habitació on havia mort el primer President, Macià. D’aquesta manera menyspreaven altra vegada la memòria sagrada.

En aquesta reunió varen participar diversos generals i un delegat del govern de Madrid. Varen deliberar sobre la sentència que havia de rebre Companys. El dia 14 es va reunir el Tribunal per jutjar Lluís Companys (23.048).

El dia 15 d’octubre a les 6:30 Lluís Companys fou afusellat a la fosa del castell, poc després que li fos comunicada la sentència. Durant tot el temps que va durar aquest sofriment va mantenir fermament el seu caràcter, cosa que fins i tot va impressionar els seus enemics. Ell s’esperava aquesta fi, però la va esperar amb solemnitat, amb valor i amb fermesa. Poc abans de ser executat va demanar de descalçar-se per poder tocar la terra catalana en morir. I va cridar: “Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya!”.

Va morir com un heroi. Fou torturat i per aquest motiu ha esdevingut per a nosaltres el màrtir més important de Catalunya. Els catalans i espanyols veritables mantindran viva la memòria de Lluís Companys, independenment dels seus ideals polítics, perquè fou un home que va mantenir-se fidel als seus ideals fins al final.

El seu afusellament va tenir lloc en secret i d’amagat. Només va donar-se a conèixer per casualitat. Per què no es va fer públic? Tenien por de plantar cara a la opinió pública?

Visca Companys i tots els màrtirs del franquisme!
Visca Catalunya!